Orontes o Ervand III (en armeni ; mort cap a 260 aC) va ser sàtrapa d'Armènia del 316 al 260 aC.Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 394-395.

Hipòtesis Diodor de Sicília evoca el 316 aC un tal « Ardoates o Artaontes » que, recomanant-se de l'amistat del general macedoni Peucestes, hauria estar restablert al govern d'Armènia pels diàdocs, i que René Grousset identifica amb Orontes II.René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p., p. 79.Diodor de Sicília, Biblioteca històrica XIX, 23, § 2. Per Marie-Louise Chaumont i Giusto Traina, es tracta igualment «del mateix sens dubte» que havia combatut a la batalla de Gaugamela.Marie-Louise Chaumont et Giusto Traina, « Les Arméniens entre l'Iran et le monde gréco-romain (Ve siècle av.  Pel que fa a Nina Garsoïan, no ho accepta. Nina Garsoïan, « The emergence of Armenia », dans Richard G. Hovannisian (dir.

Sempre segons Diodor de Sicília, cap al 301 aC, «Aroantes rei dels armenis» va donar el seu suport a Ariarates II per reconquerir la Capadòcia al general macedoni Amiertes.Fragment del llibre XXXI, capítol 28 de Diodor de Sicília, Excerpt.

Cyril Toumanoff estima que es tracta en els dos casos d'Orontes III, possible fill (?) i successor de Mitrenes, que hauria acabat el seu regnat vers el 317 aC.(en) Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 280. Orontes III hauria mort cap a 260/270 aC, data massa tardana per Orontes II,Issu d'un couple déjà actif vers 400 av. que hauria mort a batalla de Gaugamela.

Posteritat Orontes III va tenir com a successor al seu possible fill (?) Sames d'Armènia.

Referències

Bibliografia Cyrille Toumanoff, Studies in Christian Caucasian History, Georgetown, Georgetown University Press, 1963, partie III, « The Orontids of Armenia », p. 277-305. Cyrille Toumanoff, Les dynasties de la Caucasie chrétienne de l'Antiquité jusqu'au XIXe siècle : Tables généalogiques et chronologiques, Rome, 1990, p. 394-395. René Grousset, Histoire de l'Arménie des origines à 1071, Paris, Payot, 1947 (réimpr. 1973, 1984, 1995, 2008), 644 p.

Categoria:Reis d'Armènia Categoria:Sàtrapes d'Armènia Categoria:Biografies del segle IV aC Categoria:Biografies del segle III aC