va ser un matemàtic francès. Va ser professor a l'Escola Politècnica de París i membre de l'Acadèmia de les Ciències Francesa. Va fer treballs especialment sobre funcions el·líptiques i teoria de nombres. Va ser el primer a demostrar que és un nombre transcendent. Va ser professor, entre d'altres d'Henri Poincaré.

Biografia Hermite va néixer a Dieuze, Moselle, el 24 de desembre de 1822, amb una deformitat al peu dret que li perjudicaria la marxa al llarg de la seva vida. Va ser el sisè dels set fills de Ferdinand Hermite i la seva dona, Madeleine de soltera Lallemand. Ferdinand va treballar en el negoci de cortines de la família de Madeleine alhora que va fer una carrera com a artista. El negoci de cortines es va traslladar a Nancy el 1828, i la família també.

miniatura|esquerra|Charles Hermite cap al 1887 Hermite va fer els seus estudis secundaris al Collège de Nancy i després, a París, al Collège Henri IV i al Lycée Louis-le-Grand. Va llegir alguns dels escrits de Joseph Louis Lagrange sobre la solució d'equacions numèriques i les publicacions de Carl Friedrich Gauß sobre teoria de nombres.

Hermite volia cursar els seus estudis superiors a l'École polytechnique, una de les grandes écoles coneguda per l'excel·lència en matemàtiques, ciència i enginyeria. Dirigit pel matemàtic Eugène Charles Catalan, Hermite va dedicar un any a preparar-se per a l'examen d'accés, notòriament difícil. L'any 1842 va ser admès a l'escola amb una noya de tall més aviat mediocre. No obstant això, després d'un any l'escola no va permetre que Hermite continués els seus estudis allà a causa del seu peu deformat. Va lluitar per recuperar la permanència a l'escola, però l'administració va imposar condicions estrictes. Hermite no les va acceptar i va deixar l'École Polytechnique sense graduar-se.

El 1842, la revista Nouvelles Annales de Mathématiques va publicar la primera contribució original d'Hermite a les matemàtiques, una simple prova de la proposició de Niels Abel sobre la impossibilitat d'una solució algebraica a les equacions de cinquè grau.

Una correspondència amb Carl Jacobi, iniciada l'any 1843 i continuada l'any següent, va donar lloc a la inserció, en l'edició completa de les obres de Jacobi, de dos articles d'Hermite, un sobre l'extensió a les funcions abelianes d'un dels teoremes d'Abel sobre funcions el·líptiques, i l'altre sobre la transformació de funcions el·líptiques. També va iniciar una fluïda correspondència amb Paul du Bois-Reymond i Gösta Mittag-Leffler.

Després de passar cinc anys estudiant pel seu compte per obtenir el seu títol, durant els quals es va fer amic dels eminents matemàtics Joseph Bertrand, Carl Gustav Jacobi i Joseph Liouville, va presentar-se i aprovar els exàmens per al batxillerat i la llicència, que li van concedir el 1847 i el 1848, respectivament. Es va casar amb la germana de Joseph Bertrand, Louise Bertrand, el 1848.

El 1848, Hermite va tornar a l'École Polytechnique com a repetiteur et examinateur d'admission. El juliol de 1848, va ser elegit membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències. El 1856 va contreure la verola. A través de la influència d'Augustin-Louis Cauchy i d'una monja que el va alletar, va reprendre la pràctica de la seva fe catòlica i reforçà les seves creences molt conservadores i anti-republicanes. De 1862 a 1873 va ser professor a l'École Normale Supérieure. El 1869, va succeir a Jean Marie Duhamel com a professor de matemàtiques, tant a l'École Polytechnique, on va romandre fins al 1876, com a la Universitat de París, on va romandre fins a la seva retirada el 1897. En el seu 70è aniversari, va ser ascendit a gran oficial de la Legió d'Honor francesa.

miniatura|esquerra|Tomba d'Hermite al cementiri de Montparnasse. Hermite va morir a París el 14 de gener de 1901, als 78 anys.

Contribució a les matemàtiques Hermite, un mestre inspirador, va ser el mes influent dels matemàtics analistes del segle XIX. La seva correspondència amb Thomas Jan Stieltjes testimonia la gran ajuda que va donar a aquells que van començar la vida científica. Les classes dels seus cursos publicades han exercit una gran influència en la generació posterior. Les seves importants contribucions originals a la matemàtica pura, publicades a les principals revistes matemàtiques del món, tractaven principalment de les funcions abelianes i el·líptiques i de la teoria de nombres.

El 1858, Hermite va demostrar que les equacions de cinquè grau es podien resoldre mitjançant funcions el·líptiques. El 1873, va demostrar que , la base del sistema natural de logaritmes, és transcendental. Tècniques similars a les utilitzades en la demostració d'Hermite de la transcendència van ser utilitzades per Ferdinand von Lindemann el 1882 per demostrar que és transcendental.

Llegat A més de les propietats matemàtiques anomenades en el seu honor, el cràter Hermite prop del pol nord de la Lluna rep el nom d'Hermite.

Entre 1905 i 1917, el seu deixeble Émile Picard va editar les seves obres completes en quatre volums, que han completades recentment per Brechenmacher i Goldstein.

Publicacions Sur quelques applications des fonctions elliptiques, Paris, 1885. Cours d'Analyse de l'École Polytechnique, Paris: Gauthier–Villars, 1873 (en dos volums). Cours professé à la Faculté des Sciences, Paris: A. Hermann, 1891. Correspondance, editat per Baillaud and Bourget, Paris, 1905, 2 vols. Œuvres de Charles Hermite, editat per Picard, Paris: Gauthier–Villars, 1905, 1908, 1912 i 1917, en quatre volums. Œuvres de Charles Hermite, de Cambridge University Press, 2010; .

Referències

Vegeu també Polinomis d'Hermite Teorema de Hermite-Lindemann

Bibliografia

Enllaços externs

Categoria:Persones de Dieuze Categoria:Matemàtics francesos Categoria:Alumnes de l'École Polytechnique Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Alumnes del Lycée Henri-IV Categoria:Grans oficials de la Legió d'Honor Categoria:Distingits amb el Pour le Mérite (classe civil) Categoria:Morts a París Categoria:Alumnes de la Universitat de París Categoria:Morts el 1901 Categoria:Nascuts el 1822 Categoria:Professors de la Universitat de París Categoria:Professors de l'École polytechnique Categoria:Doctors honoris causa per la Universitat de Lieja Categoria:Matemàtics nascuts al segle XIX Categoria:Matemàtics morts al segle XX