El Ral·li Dakar (oficialment en anglès, Dakar Rally), conegut simplement com a El Dakar, és una cursa de vehicles que se celebra anualment, organitzada per l'Amaury Sport Organisation. La carrera és oberta a participants aficionats i professionals; els amateurs normalment componen el vuitanta per cent de les inscripcions.

Malgrat anomenar-se ral·li, es tracta d'un raid, una cursa de resistència; el terreny que travessen els competidors és molt més dur i els vehicles utilitzats són autèntics tot terreny en comptes dels turismes adaptats que es fan servir als ral·lis. La majoria dels trams especials són fora d'asfalt, travessant dunes, fang, herba de camell, pedres, ergs i d'altres. Les distàncies cobertes a cada etapa varien des d'uns pocs quilòmetres fins a centenars per dia.

Història miniatura|esquerra|Llibre de ruta utilitzat al Dakar, anterior a l'aparició del GPS La primera edició de la cursa fou la de 1979 (inaugurada concretament el 26 de desembre de 1978), un any després que el corredor Thierry Sabine es perdés al Sàhara i decidís que seria una bona ubicació per dur-hi a terme un raid regular. Originàriament, el raid anava de París fins a Dakar (al Senegal). A causa de problemes polítics i altres factors, el traçat, inclòs l'origen i la destinació, ha anat variant al llarg dels anys. Dakar ha estat la ciutat de destinació en totes les edicions africanes menys en quatre ocasions. El raid començava a París cada any fins al 1995 quan, a causa de queixes de l'alcalde, la sortida es va haver de moure des dels Champs-Élysées a l'Eurodisney.

L'any 2008, en una decisió sense precedents, l'organització (molt pressionada pel govern francès) va decidir suspendre el Ral·li a causa de l'amenaça terrorista a Mauritània, un dels països clau del recorregut. A partir d'aquest moment el raid canvià d'ubicació (abandonant l'Àfrica). Al mateix temps, l'organització llançà el Central Europe Rally, una competició alternativa que començà l'11 d'abril del 2008 a Budapest, recorrent Hongria i Romania.

Sud-amèrica miniatura|esquerra|Marc Coma amb la KTM prop de Copiapó durant l'edició del 2010 El Ral·li Dakar 2009 va tenir lloc per primera vegada fora d'Europa i Àfrica, ja que els organitzadors van canviar la ubicació a causa de les preocupacions sobre possibles atacs terroristes que van donar lloc a la cancel·lació del Ral·li Dakar de 2008. A més de les categories de motocicletes, automòbils i camions, es va afegir per primera vegada una classe de quad (vehicle tot terreny) independent.

Aràbia Saudí Després d'onze anys a Amèrica del Sud les relacions entre els organitzadors i els governs sud-americans es van degradar i l'esdeveniment es va celebrar al Aràbia Saudí per primera vegada en 2019, tot i els abusos dels drets humans i la guerra del Iemen. El contracte per organitzar l'esdeveniment a l'Aràbia Saudita es va signar per cinc anys.

Rutes

Llista completa de rutes del Ral·li Dakar Àfrica: 1979: París - Dakar 1980: París - Dakar 1981: París - Dakar 1982: París - Alger - Dakar 1983: París - Alger - Dakar 1984: París - Alger - Dakar 1985: París - Alger - Dakar 1986: París - Alger - Dakar 1987: París - Alger - Dakar 1988: París - Alger - Dakar 1989: París - Tunis - Dakar 1990: París - Trípoli - Dakar 1991: París - Trípoli - Dakar 1992: París - Sirte - Ciutat del Cap 1993: París - Dakar 1994: París - Dakar - París 1995: Granada - Dakar 1996: Granada - Dakar 1997: Dakar - Agadez - Dakar 1998: París - Granada - Dakar 1999: Granada - Dakar 2000: París - Dakar - El Caire 2001: París - Dakar 2002: Arràs (160 km al nord de París) - Madrid - Dakar 2003: Marsella - Xarm al xeic (Egipte) 2004: Clarmont d'Alvèrnia - Dakar 2005: Barcelona - Dakar 2006: Lisboa - Dakar 2007: Lisboa - Dakar 2008: Cancel·lat Amèrica: 2009: Buenos Aires - Valparaíso - Buenos Aires 2010: Buenos Aires - Antofagasta - Buenos Aires 2011: Buenos Aires - Arica - Buenos Aires 2012: Mar del Plata - Copiapó - Lima 2013: Lima - Tucumán - Santiago 2014: Rosario - Salta - Valparaíso 2015: Buenos Aires - Iquique - Buenos Aires 2016: Buenos Aires - Salta - Rosario 2017: Asunción - La Paz - Buenos Aires 2018: Lima - La Paz - Córdoba 2019: Lima - Lima Àsia 2020: Jiddah - Al-Qiddiya 2021: Jeddah - Jeddah 2022: Jeddah - Jeddah 2023: Campament a la riba del Mar Roig, prop de Yanbo - Dammam 2024: Al-Ula-Yanbo 2025: Bisha-Shubaytah

Vehicles i categories

Les tres categories principals del Dakar són les motocicletes, els automòbils i els camions. Molts fabricants exploten les dures condicions del raid com a camp de proves, i per demostrar la durabilitat dels seus vehicles, tot i que la majoria són molt modificats.

Motocicletes Les motocicletes que participen actualment al Dakar són models pensats i fabricats específicament per a aquest tipus de curses, caracteritzats per una gran robustesa i potència i un consum reduït. Totes duen un motor de quatre temps de fins a 450 cc de cilindrada, essent-ne l'exemple paradigmàtic la KTM 450 Rally, un model que domina la prova sense interrupció des del 2012. Inicialment, però, els participants hi corrien amb models de sèrie mínimament adaptats per a l'ocasió, partint de les poques opcions que hi havia al mercat aptes per a tan dura prova. Entre elles, les més populars al començament eren les Yamaha XT 500, l'Honda XL 500 i la BMW GS (aquesta, més voluminosa i de gran cilindrada). Com a curiositat, el català Joan Porcar hi participà el 1982 amb una OSSA Desert 350, una de les poques motos amb motor de dos temps que hi han corregut mai.

Aviat, el prestigi que donava la victòria en aquesta prova va fer que els fabricants s'hi impliquessin seriosament i comencessin a aparèixer models evolucionats a partir dels prototipus oficials provats en cursa, com ara la Yamaha XTZ 600 Ténéré de 1983, la Suzuki DR-Z 800 Paris-Dakar de 1988 o l'Honda Dominator del mateix any. Altres models d'Honda tipus Dakar populars a mitjan dècada de 1980 varen ser la NXR i l'Africa Twin. Durant anys, la marca amb més èxit a la cursa fou Yamaha, gràcies especialment a l'importador francès Sonauto, el qual muntava uns potents equips oficials patrocinats per la marca de cigarretes Gauolises.

El tradicional domini de les marques japoneses a la prova va durar fins al 1998. BMW va llançar el seu reeixit model F650RR el 1999 i a partir del 2001, KTM començà la seva llarga etapa de domini absolut de la prova, primer amb la 660 Rally i actualment, amb la 450. Fins i tot l'històric patrocinador de Yamaha canvià de marca i, durant anys, Gauloises fou l'espònsor principal dels equips KTM de fàbrica.

Automòbils Originàriament, els utilitaris europeus com el Land Rover, el Range Rover, el Mercedes-Benz G, i el Pinzgauer, a més dels Toyota Land Cruiser japonesos, dominaven la carrera. Altres fabricants han inscrit vehicles de carrer altament modificats, com els Rolls-Royce, Citroën, Peugeot (405 T16 i 205 T16), i fins i tot Porsche. El 2002, a la categoria d'automòbils hi van participar els Mitsubishi Pajero/Montero, els Volkswagen Touareg i els Nissan Navara. Mercedes Benz M, BMW X5 i BMW X3, Hummer H1 i Hummer H3 van participar-hi també però no van aconseguir posicions capdavanteres. Actualment, els aspirants a la victòria a la categoria d'd'automòbils són els Mitsubishi (favorits), els Volkswagen i els Nissan.

Camions La categoria de camions (T4) inclou Tatra, LIAZ, Kamaz, Hino, MAN, DAF, PERLINI, Mercedes-Benz Unimog, Renault Kerax, SCANIA, IVECO i GINAF. La dècada de 1980 va presenciar una forta rivalitat entre DAF i Mercedes-Benz, que va portar a vehicles amb dos motors i potències que superaven els 1000 CV (750 kW). Més tard, Tatra, Perlini i Kamaz van agafar el relleu. D'ençà del 2000, ha sorgit més competència a la categoria entre DAF, Tatra, Mercedes-Benz i Kamaz (favorits).

Llista de guanyadors

Cotxes, motos i camions