miniatura|Estàtua d'Afrodita Cal·lipígia al Museu de l'Ermitage. La Venus Cal·lipígia (en grec antic Ἀφροδίτη Καλλίπυγος Aphrodite Kallipygos, ‘Afrodita de Belles Natges') és un tipus d'estàtua femenina nua de l'època hel·lenística. Representa una dona parcialment coberta, aixecant-se el lleuger pepleEl gest d'Afrodita/Venus aixecant la túnica simbolitzava la iniciació religiosa i els antics grecs adoraven les «riques» natges de la dona per a obtenir riquesa en la terra, com havien aconseguit les dues germanes de Siracusa que varen inspirar el concepte de Cal·lipígia. per descobrir els seus malucs i natges, i que mira enrere i avall sobre la seva espatlla, potser per avaluar-les.S'ha assumit que es tracta de Venus, si bé podria ser un retrat d'una dona mortal, com una hetera, o una imatge de la deessa modelada com a tal.
Identificació Als segles i , es va creure que l'estàtua il·lustrava una història de l'antiguitat clàssica en la qual dues noies de Siracusa intentaven decidir quin d'elles tenia les natges més belles. La història va ser recollida per Ateneu en els Deipnosofistes com segueix:
El fet que hi hagués un culte religiós a Afrodita Cal·lipígia a Siracusa també és esmentat per l'autor cristià Climent d'Alexandria en una llista de manifestacions eròtiques de la religió pagana.Climent d'Alexandria, Protrepticus ii.39.2. Clement cita el poeta Nicandre de Colofó, i també generosament el terme alternatiu (kalligloutos, ‘de bell darrere’) que aquest va usar.Nicandro, fragment 23. La utilització d'una paraula diferent es deu al fet que kallipygos no encaixava en el hexàmetre grec.
Exemples antics miniatura|Venus Calipigia, per François Barois, 1683–86 (Museu del Louvre). L'exemple més conegut és una petita còpia romana d'un original hel·lenístic trobat a Roma.A vegades s'esmenta com a origen el Domus Aurea un fet «enormement improbable perquè les restes dins les seves habitacions no contenien objectes artístics de gran qualitat» (Moormann 2003). Estava exposada en el Palau Farnese i d'aquesta forma es va afegir a la col·lecció Farnese quan es va adquirir el palau. Va ser traslladada amb aquesta col·lecció a Nàpols el 1802. Llavors se la va considerar perillosament eròtica, al mateix nivell de la pornografia (principalment per estar coberta en part i no despullada del tot com laVenus de Mèdici) i va ser inclosa juntament amb el material d'aquest tipus en el Gabinet Secret.
En 1836, César Famin la va anomenar «estatueta encantadora», però va assenyalar que estava:En aquella època el terme no era sinònim de figureta, sinó que al·ludia a qualsevol estàtua esculpida a escala menor que la real.
Actualment s'exhibeix en el Museu Arqueològic Nacional de Nàpols.
Còpies modernes Una còpia en marbre de Jean-Jacques Clérion (1686) va ser enviada a Versalles. Una altra còpia va ser executada per François Barois durant la seva estada a l'Acadèmia Francesa de Roma (1683–86). Va ser enviada al Palau de Versalles, i després a Marly-le-Roi el 1695, on Jean Thierry li va afegir més robes en marbre per no ofendre el gust cada vegada més pudorós de l'època. Va romandre a Marly fins a la Revolució, quan va acabar arribant al Jardí de les Teuleries.Al seu lloc als Jardins actualment hi ha una còpia (es pot veure a aquí), conservant-se l'original al Museu del Louvre.
August II el Fort en va encarregar una còpia, que va ser realitzada per Pierre de l'Estache a Roma entre 1722 i 1723, per al Großer Garten de Dresden, però va ser destruïda el 1945.Desmas, Anne-Lise (2002).
Apreciació moderna La identificació del va ser popularitzada en el per les lletres del cantant i compositor francès Georges Brassens, i també especialment per un fragment de la Fontaine que parafraseja el relat d'Ateneu i finalitzava:
Si bé amb una visió frontal, Frederic Leighton es va inspirar en la posició del cos d'aquesta Venus per a la seva pintura El bany de Psique.
Referències
Bibliografia Haskell, Francis; Penny, Nicholas (1990). Barré, Louis; García i García, Laurentino; Jacobelli, Luciana; Canzanella Quintaluce, Giovanna (2001). La referència utilitza paràmetres obsolets (ajuda) Moormann, Eric M. (juliol de 2003). La referència utilitza paràmetres obsolets (ajuda) Brinkerhoff, Dericksen (gener de 1965). La referència utilitza paràmetres obsolets (ajuda)
Categoria:Escultures de l'antiga Grècia Categoria:Còpies romanes d'escultures gregues Categoria:Afrodita i Venus en l'art de l'edat antiga