Winfield Scott (13 de juny de 1786, Comtat de Dinwiddie, Virgínia - 29 de maig de 1866, West Point, Nova York) va ser general de l'exèrcit dels Estats Units, diplomàtic i candidat a president del seu país.
Sobrenomenat Fastiguejo i Pompa (Old Fuss and Feathers), per la seva exagerada inclinació al reglament i la seva rigorosa propietat en el vestir, va servir al seu país com a general per més temps que cap altre personatge en la història dels Estats Units i la majoria dels historiadors li descriuen com el comandant més dotat de la seva època a Amèrica.
En el curs de la seva carrera de 50 anys va participar en la Guerra Anglo-Nord-americana de 1812, la Intervenció nord-americana a Mèxic, la Guerra de Black Hawk, les Guerra anglo-americana de 1812-1815, les guerres Seminola i breument en la Guerra Civil dels Estats Units. Va ajudar en la concepció del Pla Anaconda que seria usat per a la derrota de la Confederació. Va servir com a Comandant General de l'exèrcit per vint anys, més temps que cap altre en aquest càrrec. Heroi nacional després de la guerra amb Mèxic va servir com a governador militar de la Ciutat de Mèxic.
Tal va ser la seva popularitat que el seu partit, el Whig, va decidir nominar-ho en lloc de Millard Fillmore per a les eleccions presidencials de 1852. No obstant això, va perdre les eleccions enfront del demòcrata Franklin Pierce però la seva popularitat no va decréixer i va ser ascendit al rang de Tinent general, convertint-se en el primer militar des de George Washington a ostentar el càrrec.
Primers anys Winfield Scott va néixer en la plantació familiar "Llorer Branch" al comtat de Dinwiddie prop de Petersburg, Virgínia el 13 de juny de 1786.Eisenhower, John S.D., Agent of Destiny: The Life and Times of General Winfield Scott (Nova York: The Free Press, 1997), 1. En el seu estat natal va ser educat en el College of William and Mary per a l'advocacia i la milícia abans de ser comissionat capità d'artilleria en 1808. Els primers anys de Scott en l'exèrcit van ser difícils. El seu nomenament va ser suspès per un any seguit d'una cort marcial per insubordinació en criticar al seu comandant general, el pusil·lànime i corrupte James Wilkinson.
La guerra de 1812 Durant la Guerra de 1812 a Canadà, el tinent coronel Scott va prendre el comandament d'una partida de desembarcament durant la Batalla de Queenston Heights en Ontario Canadà el 13 d'octubre de 1812, però va ser forçat a rendir-se juntament amb el comandant de la milícia el general brigadier William Wadsworth, quan la majoria dels membres de la milícia de Nova York van refusar entrar al Canadà en suport a la invasió.
A l'any següent, Scott va ser alliberat en un intercanvi de presoners. En ser alliberat, va tornar a Washington a pressionar al senat per prendre una acció punitiva en contra dels presoners britànics, en resposta a l'execució de tretze presoners de guerra americans d'origen irlandès capturats en Queenston Heights (els britànics els consideraven súbdits anglesos i, per tant, traïdors). El Senat va expedir un decret en conseqüència però el president James Madison va refusar executar-ho, en la creença que l'execució de presoners de guerra era indigna de nacions civilitzades.
Al maig de 1813, Scott, ara coronel, va planejar i va conduir la captura del Fort George en el costat Canadenc del riu Niàgara. L'operació, a través del riu i desembarcament en les costes del llac Ontario, va forçar al fet que els britànics abandonessin el fort. Va ser una de les millor planejades i executades operacions de la guerra. Al març de 1814, Scott va ser ascendit a brigadier general. El juliol del 1814 Scott va comandar la primera brigada de l'exèrcit en la campanya del Niàgara, guanyant la batalla de Chippewa decisivament. Va ser ferit durant la sagnant batalla de Lundy, juntament amb el major general Jacob Brown. Les ferides de Scott en aquesta batalla van ser tan severes que no va estar en actiu per la resta de la guerra. Scott era conegut amb el sobrenom de Fastiguejo i Pompa (Old Fuss and Feathers), per la seva inclinació al reglament i la seva propietat en el vestir. En les campanyes preferia als soldats regulars que als voluntaris, i es preocupava pel benestar dels seus homes, quan va tenir un enfrontament amb el general Wilkinson sobre un bivac insalubre que va resultar estar sobre la propietat del general. Durant un brot de còlera en un lloc sota el seu comandament, el mateix Scott va ser l'únic oficial que va romandre per atendre als seus homes.
La nulificació i la sendera de llàgrimes miniatura|Estàtua de Winfield Scott en la Rotonda Scott a Washington, D.C. En l'administració del president Andrew Jackson, Scott va organitzar les forces del govern en contra de l'Estat de Virgínia durant la crisi de la nulificación. Una sagaç diplomàcia i l'ocupació estratègica de la seva guarnició va evitar un major conflicte en Charleston que va ajudar apaivagar la crisi.
En 1832 Scott va reemplaçar a John Wool com a comandant de les tropes federals en la Nació Cherokees. El president Jackson no estava d'acord amb la visió de Cort Suprema dels Estats Units sobre el Dret d'acte-govern de la nació Cherokee. En 1835 Jackson va convèncer a un grup minoritari de Cherokees per signar el Tractat de New Echota. En 1838, seguint les ordres de Jackson, Scott va assumir el comandament del "Exèrcit de la Nació Cherokee" amb base en el Fort Cass i en el Fort Butler. El president Martin Van Buren, qui havia estat el Secretari d'Estat de Jackson i ara el seu vicepresident, d'ara endavant va dirigir a un reticent Scott a traslladar a tots aquells Cherokees que no havien estat traslladats a l'oest en compliment amb el Tractat.Garrison, Tim Alan, The Legal Ideology of Removal: The Southern Judiciary and the Sovereignty of Native American Nations (Athens: University of Georgia Press, 2002) Scott va arribar a New Echota, en la Nació Cherokee el 6 d'abril de 1838 i immediatament la va dividir en tres districtes militars. Va designar el 26 de maig com el començament de la primera fase del trasllat. La primera fase comprendria als Cherokees de Geòrgia. Va haver d'utilitzar a 4.000 homes de la milícia en lloc de regulars a causa que aquests últims no havien arribat. Scott preferia als regulars que a diferència de la milícia, no es beneficiaven del trasllat, (alguns milicians, per exemple ja havien reclamat propietats dels Cherokees). Scott no era partidari de la migració forçada i es mostrava contrariat a la naturalesa injusta de l'acció. Les implicacions morals de les polítiques del president Van Buren (i del seu predecessor Andrew Jackson) no van fer fàcils aquestes ordres. Però com a subordinat i no triat popularment havia d'obeir-les. Buscar les millors condicions per al poble Cherokee era tot el que podia fer. En les seves instruccions a la milícia, els recordava que qualsevol acte de crueltat es tornaria "una aberració a les generoses simpaties del poble americà" (molts dels quals, com John Quincy Adams, estaven en contra del trasllat, culpant als polítics meridionals i als usurpadors de terres"). També va amonestar a les seves tropes a no disparar contra cap fugitiu tret que oposés resistència. Més encara, va ser molt clar sobre ajudar els febles "hauran d'emprar-se cavalls o ponis per transportar als Cherokees massa febles o malalts per a la marxa. També "infants, ancians, dements, i dones en condició desesperada" mereixen "especial atenció, que els valents i compassius buscaran adequar-la a les necessitats del cas."
Les bones intencions de Scott, no van protegir apropiadament als cherokees de terribles abusos, especialment per part de "la xusma desenfrenada que seguia la marxa dels soldats amb la finalitat de lliurar-se al saqueig i al pillatge". Al final de la primera fase del trasllat a l'agost de 1838, 3,000 Cherokees havien sortit de Geòrgia i Tennessee viatjant pel riu cap a Oklahoma; però altres 13,000 romanien en camps. A causa de la intercessió de John Ross a Washington, aquells Cherokees viatjarien, d'acord amb Eisenhower, "pels seus propis mitjans, desarmats, i sense supervisió per part de la milícia o dels regulars. Malgrat les protestes de contractistes blancs, amos de vapors i uns altres que es beneficiaven en vendre els seus serveis al govern, Scott no va dubtar a fer complir les seves ordres (malgrat les demandes d'Andrew Jackson al Procurador General que Scott hagués de ser reemplaçat i Ross arrestat). Els Cherokees van ser reunits i mantinguts en estacades infestades de rates amb poc menjar, d'acord amb alguns informes. El soldat John G. Burnett va escriure més tard. "les futures generacions llegiran i condemnaran l'acte i espero que la posteritat recordi que soldats rasos com jo, i com els quatre Cherokees que van ser forçats a disparar en contra d'un cap indi i els seus fills, vam haver d'executar ordres dels nostres superiors. No vam tenir una altra opció en l'assumpte."Trail of Tears, Cherokee North Carolina website.Cherokee Nation official website John Burnett's Story of the Trail of Tears Més de 4.000 Cherokees entre homes, dones i nens van morir en confinament abans d'haver començat el viatge cap a l'oest. Per causa del gran nombre de morts per calor entre els primers grups obligats a marxar a l'oest, els Cherokees van pregar a Scott a posposar la segona fase del trasllat fins al cap de l'estiu, a la qual cosa va accedir. Determinat a acompanyar-los com a observador, Scott va sortir de Athens, Geòrgia l'1 d'octubre de 1838 i va viatjar amb la primera "companyia" d'unes mil persones, entre Cherokees i esclaus negres, arribant solament a Nashville, on va rebre ordres de tornar immediatament a Washington per bregar amb una situació a la frontera canadenca. Molt ràpid la marxa forçada es va conèixer com el sender de llàgrimes.A Brief History of the Trail of Tears, Cherokee Nation website.
En una nova encomana, Scott va ajudar a eliminar les tensions hagudes entre els oficials de l'Estat de Maine i la província Britànic-canadenca de Nova Brunswick en la guerra "freda" de Aroostook al març de 1839. Com a resultat del seu èxit, Scott va ser ascendit a major general (llavors el major grau militar en l'exèrcit dels Estats Units) i general en cap en 1841, servint fins a 1861. Durant la seva estada en l'exèrcit, Scott va lluitar en la guerra de Black Hawk, les Guerres Seminoles, i breument, en la guerra de Secessió.
L'estratègia Després de la guerra de 1812, Scott va traduir diversos manuals napoleònics a l'anglès. Sota la direcció del Departament de Guerra, Scott va publicar en 1830 el Resum de Tàctiques d'Infanteria, que inclou Exercicis i Maniobres d'Infanteria Lleugera i Rifleros, per a l'ús de la Milícia dels Estats Units.
En 1840, Scott va escriure Tàctiques d'Infanteria, o, Reglament per als Exercicis i Maniobres de la Infanteria dels Estats Units. Aquesta obra en tres volums va ser el manual d'ensinistrament per a l'exèrcit fins a la publicació de Tàctiques, en 1830, per a l'ús de la milícia, obra de William Joseph Hardee.
Era de summe intéres per a Scott el desenvolupament professional dels cadets de l'Acadèmia Militar dels Estats Units.prieto?Waugh, John, The Class of 1846: From West Point to Appomattox: Stonewall Jackson, George McClellan, and Their Brothers, Ballantine Books, 1999,
La guerra amb Mèxic