Miguel Cortés y López (Camarena de la Sierra, 16 de febrer de 1777 - València, 1854) fou un canonge, polígraf, polític i historiador aragonès, acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Ordenat sacerdot, exercí com a catedràtic del Seminari Tridentí de Terol i posteriorment en el de Sogorb. De reconeguda ideologia liberal, fou elegit diputat del regne d'Aragó a les Corts Espanyoles de 1820Fitxa del Congrés dels Diputats i va jurar la constitució espanyola de 1812, raó per la qual fou jutjat pel Tribunal del Sant Ofici, tot i que fou absolt.La Santa Inquisición quiso juzgar al canónigo segorbino Miguel Cortés por jurar la constitución de Cádiz Endemés, a la fi del Trienni Liberal (1823) va haver d'exiliar-se a Marsella. Uns anys més tard tornà i es va establir a Barcelona sota la protecció del consolat francès.Apiano de Alejandría, Las guerras ibéricas, a Clásicos de historia
Fou elegit novament diputat per Terol a les Corts Espanyoles de 1835-36. Va donar suport a la reina Isabel II d'Espanya i el 1843 fou nomenat senador per Terol i en 1844 per Castelló de la Plana.Fitxa del Senat El 1844 el van proposar com a bisbe de Mallorca, però hi va renunciar i fou nomenat xantre de la catedral de València, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. El 1847 fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història.
Obres Diccionario geográfico-histórico de la España antigua Tarraconense, Bética y Lusitana (1835-1836) Compendio de la vida del apóstol San Pablo (1849). Apiano de Alejandría, Las guerras ibéricas (traducció, 1836) Referències
Categoria:Diputats aragonesos al Congrés dels Diputats Categoria:Senadors aragonesos al Senat espanyol Categoria:Persones de la província de Terol Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de la Història Categoria:Morts a València Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1777