Gal·leàs -també Galaàs i Galeàs- (en francès Galaad o Galaaç, en anglès Galahad, en gal·lès Gwalchavad) és un dels personatges principals de la matèria de Bretanya, els texts que narren les aventures del Rei Artús i els seus cavallers. Apareix per primer cop en les obres de la Vulgata artúrica, i la seva història es desenvolupa en treballs posteriors com La mort d'Artús de Thomas Malory. És tracta d'un cavaller, fill bastard de Lancelot i d'Elaine de Corbenic i és reconegut per la seva valentia i puresa. Representa l'encarnació cavalleresca de Crist i serà un dels tres personatges que aconsegueixin trobar el Sant Greal. Abans de la seva aparició, en les obres artúriques primerenques aquest rol requeia en el personatge de Perceval.
Orígens La història de Gal·leàs i la seva recerca del Sant Greal és una incorporació relativament tardana a la llegenda artúrica. Gal·leàs no apareix en cap romanç de Chrétien de Troyes, ni en les històries del Greal de Robert de Boron, ni en cap de les continuacions de la història de Chrétien sobre el misteriós castell del Rei Pescador. Apareix per primera vegada en una epopeia artúrica del francès antic del , el conjunt de romanços interconnectats d'autoria desconeguda, conegut com el cicle de Lancelot-Graal (Vulgata). El seu nom podria haver derivat del nom gal·lès Gwalchaved, que significa Falcó d'estiu.Thomas William Rolleston, Myths & Legends of the Celtic Race, 1911. miniatura|Armes atribuïdes a Gal·leàs. La concepció original de Gal·leàs, les gestes adultes de la qual s'expliquen per primera vegada al quart llibre del Cicle de la Vulgata (Vulgata Lancelot), pot haver vingut de la mística Orde del Cister. Segons alguns intèrprets, la inspiració filosòfica del personatge celibat i d'un altre món del cavaller monàstic Gal·leàs provenia d'aquest orde monàstic creat per Sant Bernat de Clairvaux.Pauline Matarasso, The Redemption of Chivalry. Geneva, 1979. El concepte cistercenc-bernard de l'ascètisme guerrer catòlic que tant distingeix el personatge de Gal·leàs informa també la projecció de Sant Bernat de la cavalleria ideal en la seva obra sobre els Cavallers Templers, el Liber ad milites templi de laude novae miliciae. De manera significativa, a les narracions, Gal·leàs s'associa amb un escut blanc amb una creu vermellosa, el mateix emblema donat als cavallers templers pel papa Eugeni III.
Biografia Concepció miniatura|La vida de Gal·leàs retratada en un vitrall de l'església anglicana St. Mary & St. George a Jasper, Alberta Les circumstàncies que envolten la concepció de Gal·leàs deriven de les parts anteriors dels cicles de prosa del Graal. Té lloc quan el cavaller més gran del rei Artús, Lancelot, confon la princesa Elaine de Corbenic (coneguda originàriament com Heliabel o Amite al Cicle de la Vulgata) amb la seva amant secreta, la reina Ginebra. El pare de Lady Elaine, el rei Pelles, ja ha rebut un preconeixement màgic que Lancelot donarà un fill a la seva filla i que aquest nen creixerà fins a convertir-se en el cavaller més gran del món, el cavaller escollit per Déu per descobrir el Sant Greal. Pelles també sap que Lancelot només mentirà amb el seu únic amor veritable, Ginebra. El destí s'haurà d'ajudar una mica; per tant, una conclusió que porta Pelles a buscar una de les més grans encantadores de l'època, Dame Brusen, que li regala a Pelles un anell màgic que fa que Elaine prengui l'aparença de Ginebra i li permet passar una nit amb Lancelot. En descobrir l'engany, Lancelot treu la seva espasa sobre l'Elaine, però quan s'assabenta que han concebut un fill junts, immediatament perdona; tanmateix, no es casa amb l'Elaine ni tan sols desitja estar amb ella més i torna a la cort d'Artur (tot i que anys més tard finalment arriben a viure junts durant un temps, després que Elaine el guarís de la seva severa i llarga bogeria causada tant per ella mateixa com per Ginebra). Gal·leàs neix i es posa a cura d'una tieta gran, que és abadessa en un monestir, per ser criada allà.miniatura|esquerra|Gal·leàs en la seva cerca del Greal, per Joseph Noel PatonSegons la prosa francesa antiga Lancelot del segle XIII (part del cicle de la Vulgata), Gal·leàs (en realitat escrit com a Galaad, en alguns manuscrits també com a Gaalaz o Galaaus) era el nom original de Lancelot, però es va canviar quan era nen. En el seu naixement, per tant, Gal·leàs rep el nom original del seu pare. Merlí profetitza que Gal·leàs superarà el seu pare en valor i tindrà èxit en la seva recerca del Sant Greal. Pelles, l'avi matern de Gal·leàs, és retratat com un descendent del cunyat de Josep d'Arimatea, Bron, també conegut com a Gal·leàs (Galaad), la línia del qual havia estat confiada pel Greal per Josep.
La recerca del Greal En arribar l'edat adulta, Gal·leàs es va reunir amb el seu pare, qui el va convertir en cavaller. És portat a la cort de rei Artur a Camelot durant Pentecosta. Sense adonar-se del perill en el qual es posava, Gal·leàs va caminar al voltant de la taula rodona enmig de les festivitats i es va asseure en el Seient perillós. Aquest lloc havia estat mantingut vacant només per a la persona que aconseguís el sant Greal; per a qualsevol altra persona que s'assegués allí es mostraria immediatament fatal. Gal·leàs sobreviu a l'esdeveniment, testificat pel rei Artur i els seus cavallers. El rei llavors demana que el jove cavaller realitzi una prova que implica arrancar una espasa d'una pedra. Aquest ho aconsegueix amb facilitat, i el rei Artur ràpidament proclama a Gal·leàs com el cavaller més gran del món. És convidat promptament a l'Ordre de la Taula Rodona, i després d'una etèria visió del Greal, es fixa en la cerca per trobar-lo.
En La mort d'Artús de Malory, l'increïble valor i fortuna de Gal·leàs en la cerca del sant Greal es remunten de la seva pietat. Segons la llegenda, solament els cavallers purs poden arribar a aconseguir el Greal. Mentre que en un sentit general, aquesta puresa es refereix a la castedat, sembla que Gal·leàs havia viscut una vida sense pecats, i com a resultat, viu i pensa en un nivell enterament diferents al dels altres cavallers de la llegenda.
Malgrat això, i potser a causa de la seva naturalesa pura i lliure de pecats, Gal·leàs com a personatge sembla inhumà. Derrota a cavallers rivals aparentment sense esforç, parla poc amb els seus parells, i condueix als seus companys al Greal amb una implacable determinació. Dels tres que emprenen la cerca del Greal (Boors, Perceval i Gal·leàs), aquest últim és qui acaba aconseguint-ho. Quan ho fa, l'eleven al cel com al patriarca bíblic Henoc o al profeta Elies, deixant als seus companys darrere. miniatura|250x250px|Gal·leàs al castell de les donzelles en una pintura de 1890 d'Edwin Austin Abbey Més enllà de la Taula Rodona, Gal·leàs és capaç de fer miracles com desterrar els dimonis i curar els malalts. En la seva major part, viatja sol durant la recerca del Greal, colpejant (i sovint estalviant) els seus enemics, rescatant altres cavallers, inclòs Percival, i salvant donzelles en perill fins que finalment es retroba amb Bors i Percival. Junts, els tres cavallers verges beneïts es troben amb la germana de Percival, que els condueix al místic Vaixell de Salomó. L'utilitzen per creuar el mar fins a una illa on Gal·leàs troba l'espasa del rei David.
Ascensió esquerra|miniatura|Gal·leàs descobreix el Greal en una pintura de 1895 d'Edwin Austin Abbey Després de moltes aventures, Gal·leàs i els seus companys es troben al castell místic de Corbenic a la cort del rei Pelles i el seu fill Eliazarr (Gal·leàs no es retroba amb la seva mare, que havia mort mentrestant). El seu avi i el seu oncle porten a Gal·leàs a una habitació on finalment se li permet veure el Sant Greal. Se li demana a Gal·leàs que porti el vaixell a l'illa sagrada Sarras. Després de veure el Greal, Gal·leàs demana que pugui morir en el moment que ell trii. Així és que, mentre torna a la cort d'Artús, Gal·leàs rep la visita de l'esperit de Josep d'Arimatea i, per tant, experimenta un rapte tan gloriós que fa la seva petició de morir. Gal·leàs s'acomiada de Percival i Bors, després de la qual cosa els àngels apareixen per portar-lo al cel. La seva ascensió és testimoniada per Bors i Percival. Segons l'explicació, Gal·leàs és portat físicament al paradís, ja que s'esvaeix completament sota una llum brillant o el seu cos mortal queda enrere i després l'enterren. En aquest últim escenari, Gal·leàs és generalment enterrat al costat del cos de la germana de Percival i més tard s'uneix a la seva tomba pel mateix Percival.
L'èxit de Gal·leàs en la recerca del Sant Greal va ser predit abans del seu naixement, no només per Pelles sinó també per Merlí, que una vegada havia dit al pare d'Artús, Uterpendragó, que n'hi havia qui ompliria el lloc a la taula de Josep, però que encara no havia nascut. Al principi es creia que aquest cavaller era Percival, però més tard es descobreix que era Gal·leàs. Gal·leàs va ser concebuda amb el propòsit diví de buscar el Sant Greal,Waite, Arthur. The Holy Grail: The Galahad Quest in the Arthurian Literature. New York: University Books, 1961. però això va passar sota una capa d'engany, de manera similar a les concepcions d'Artús i Merlí. Malgrat això, Gal·leàs és el cavaller que és escollit per trobar el Sant Greal. Gal·leàs, tant en el cicle Lancelot-Graal com en la narració de Malory, està exaltat per sobre de tots els altres cavallers: és ell prou digne de tenir el Greal revelat i de ser portat al cel.
Literatura Un poema de Thomas de Beverly publicat el 1925, El naixement de Sir Galahad, explica els esdeveniments que van conduir a la concepció de Sir Gal·leàs, el seu naixement i una visita poc després de Sir Bors, per veure Elaine i el nadó Gal·leàs. Sir Bors veu una visió del Sant Greal mentre es troba a una capella amb el nadó i la seva mare. Dels tres cavallers que no estan contaminats pel pecat - Sir Perceval, Sir Bors i Sir Gal·leàs - Gal·leàs és l'únic predestinat per aconseguir aquest honor d'assolir el Sant Greal.Thomas de Beverly. 1925. The Birth of Galahad. Camelot Project Això és semblant a Déu declarant que el rei David havia vessat molta sang i no era digne de construir el temple de Jerusalem, aquest honor recau només en el seu fill , el rei Salomó.1 Chronicles, Ch. 22, 8, – quoted in Alec G. Warner, Biblical Motives in Twentieth Century Literature in Barbara Kid (ed.) New Essays on British and American Literature, New York, 1982. El conte Gal·leàs d'Edmund Wilson, publicat el 1927, presenta una història humorística sobre l'intent de seducció d'una estudiant de secundària virginal per part d'una debutant.Brooks, Van Wyck; Alfred Kreymborg, Lewis Mumford, and Paul Rosenfeld (eds). The American Caravan. New York: Macaulay Company, 1927. Print. Edmund Wilson story Galahad included. Story reprinted in E. Wilson, Galahad / I Thought of Daisy, NY, Noonday, 1967. A la novel·la de John Erskine , Galahad: Enough of His Life to Explain His Reputation, el principal tutor de Gal·leàs per a la seva formació cavalleresca és la reina Ginebra. Erskine segueix el text de Malory durant la infància de Gal·leàs. Igual que a Le Morte d'Arthur, Gal·leàs creix a la cort de la seva mare Elaine, i viatja a la cort del rei Artur per retrobar-se amb el seu pare i convertir-se en cavaller. Quan Gal·leàs arriba a la cort, Ginebra s'enfada amb Lancelot perquè ja no vol ser el seu amant, i ella s'interessa pel jove cavaller, persuadir-lo perquè vagi més enllà de les obligacions habituals de cavaller. Al principi, Gal·leàs sembla satisfet de ser un cavaller normal de la Taula Rodona, de fer missions i de salvar donzelles en perill. Guinivere és el principal contribuent al destí de Gal·leàs en aquesta obra. Ella diu: Malbararàs la teva vida si no aconsegueixes alguna cosa nova, alguna cosa totalment teva.Erskine 192 Aquesta és la motivació de Gal·leàs per buscar el Greal.