La colònia de Sierra Leone fou una entitat colonial britànica que va existir entre 1808 i 1961. El 1895 es va establir el Protectorat de Sierra Leone que va quedar sota administració de la colònia, si bé eren dues entitats diferents. Es van unir el 1951, obtenint la independència el 1961. miniatura|Segell de correus amb retrat de la reina Elizabeth II, 1956 Era colonial (1800 - 1961) El 1800 Sierra Leone era encara només una petita colònia que s'estenia uns quants quilòmetres amunt de la península de Freetown. El gruix del territori actual de Sierra Leone encara era el territori de pobles indígenes com els mendes i temnes, i estava poc afectat per la minúscula població de la Colònia. En el transcurs del la situació gradualment va canviar: els britànics i criolls de l'àrea de Freetown van augmentar la seva implicació—i el seu control— sobre el territori circumdant per estendre el comerç, fer tractats i expedicions militars. El comerç era la força de conducció; els tractats i les expedicions militars van ser empresos principalment per promoure'l i augmentar-lo.
En els seus tractats amb els caps natius els britànics estaven en gran part vinculats a assegurar la pau local de manera que el comerç no seria interromput. Típicament, el govern britànic va acordar per pagar a un cap un sou a canvi d'un compromís del cap en mantenir la pau amb els seus veïns; altres compromisos específics que es podien aconseguir d'un cap podia incloure mantenir les carreteres obertes permetent als britànic de recollir els drets de duana, i entregant les disputes amb els seus veïns a la mediació britànica. En les dècades que van seguir la prohibició per Gran Bretanya del comerç d'esclaus el 1807, van obligar a afegir als tractats el compromís dels caps per desistir del comerç d'esclaus. i la supressió del comerç esclau i la supressió de guerres entre caps perquè el comerç d'esclaus prosperava en les guerres (i les causava). Per això, a les raons comercials per la pacificació podrien ser afegides les raons contra l'esclavatge.
Quan la persuasió amistosa fallava en assegurar els seus interessos, els britànics no s'estaven (segons la frase de Carl von Clausewitz) de "continuar la diplomàcia per altres mitjans". Com a mínim des de la meitat dels anys 1820 l'exèrcit i l'armada sortien de la Colònia per atacar els caps que tenien un comportament que no s'adaptava al dictat britànic. El 1826, el governador Turner va dirigir tropes a l'àrea de Bum-Kittam, va capturar dos poblacions protegides per estaques, en va cremar altres, i va declarar un bloqueig a la costa tan lluny com Cape Mount. Això era en part un exercici anti-esclavatge i en part per castigar el cap per rebutjar territori als britànics. Més tard del mateix any el governador suplent Macaulay va enviar una expedició que va arribar al riu Jong i va cremar Commenda, una ciutat que pertanyia a un cap implicat en l'esclavatge. Aquestes excursions eren típiques de les que es van continuar fent tot el segle: exèrcit o policia de frontera, amb suport naval si era possible, bombardejaven una ciutat i llavors normalment la incendiaven després que els defensor havien fugit o estaven derrotats. On era possible, els enemics locals dels grups que eren atacats eren convidats pels britànic d'acompanyar-los com aliats. Cronologia de disturbis i resistència en el primer període colonial1884. Aliança de mecànics, es forma un sindicat (possiblement el primer).Wyse, p 22.
1885. Es forma la Unió de Defensa dels Fusters (sindicat).Wyse, p 22 ; Kilson, p 105 gives the date as 1895.
1893. Hi ha una vaga de treballadors de casernes de l'exèrcit a Freetown. Una altra vaga de solidaritat s'inicia per altres treballadors. El Governador Fleming jura davant 200 ciutadans com especial conestables i la suprimeix.Fyfe, p 513.
1919. Vaga i aldarull. Els departaments de Ferrocarril i Treballs Públics "inter alia, a compte del impagament de la Bonificació de Guerra gratuities a treballadors africans, tot i que aquests havien estat pagades a altres empleats de govern, especialment personal europeu." Els aldarulls importants ocorren a Freetown. Les elits criolles resten neutres.Wyse, p 70 ; also Kilson, p 106.
1920, setembre. El Ferrocarril de Sierra Leone crea la Workmen Mutual Aid Union.
1923-1924. Aldarulls de Moyamba.Kilson 111.
1925. La Unió de 1920 és rebatejada Railway Workers Union.Wyse, p 70.
1926. Vaga i aldarull. El 13 de gener comença una vaga dels treballadors de la Railway Workers Union que dura fins al 26 de febrer. Aldarulls a Freetown. Les elits criolles donen suport als vaguistes. Segons Wyse és el primer cop que treballadors i elits criolles actuen en harmonia. La vaga va ser vista com una amenaça a l'estabilitat pel govern, i suprimida per tropes i policia.Kilson, pp 106,7 ; Wyse, pp 69-76.
1930. Aldarulls a Kambia.Kilson 111.
1930-1931. Rebel·lió de Haidara Kontorfilli. Anomenada pel seu carismàtic dirigent musulmà Haidara Kontorfili. Wyse dona com a causes "la mà dura del govern i el deteriorament de les condicions socials i econòmiques, així com la naturalesa erosiva del domini colonial." Va acabar després de la mort de Kontorfilli a mans de forces britàniques.Wyse, p 109.
1931. Aldarulls de Pujehun.Kilson 111.
1934. Aldarulls de Kenema.Kilson 111
1938-39. Sèrie de vagues i desobediència civil. Es va acusar la West African Youth League (WAYL).Wyse, p 123.
1939, gener. L'exèrcit s'amotina a Freetown a causa dels sous baixos. Els amotinats estaven dirigits per un fuseller crioll, Emmanuel Cole.Wyse, p 122.
1948, novembre. Disturbis a Baoma al cacicat de Badoma del districte de Bo. Cent persones foren portades a judici davant de tribunal suprem per la seva part en els disturbis.Kilson, p 186, 7.
1950, octubre. La Unió africana de Treballadors de la Mina (el secretari general era Siaka Stevens) inicia vagues a Marampa i Pepel, província del Nord. Els aldarulls dels vaguistes segueixen amb l'incendi de la casa de l'agent de personal africà.Mimeograph, Sierra Leone Government Archives: "Report of the Board of Inquiry . . . into Stoppages of Work . . . at Marampa and Pepel."
1950, 30 d'octubre, Kailahun. 5,000 persones es manifesten de manera violenta. La causa era el rumor que el Cap tradicional de Luawa seria sostingut i restablit pel govern.Childs, "Protectorate Report for 1949-50", pp 4-5, and " .
1951. Pujehun, Província South Eastern
3 de març: atac armat a la nit a la casa del cap repel·lit per la policia.
15 de març: Diversos pobles refusen pagar impostos al govern llevat que el cap fos deposat. La intimidació es va practicar contra els simpatitzants del govern.
2 de juny: Aproximadament 300 "manifestants" del pobles de la rodalia ataquen la ciutat de Bandejuma. 101 Diverses persones són sotmeses a judici pel Tribunal Suprem. Altres van ser jutjats sumàriament.Kilson
1955, febrer. Vaga general a Freetown per protestar per l'increment del cost de la vida i els baixos salaris. Va durar diversos dies: saquejos i danys a la propietat, incloent residències de ministres de govern. Dirigent: Marcus Grant.Wyse, p 174.
1955-56 aldarulls al districte de Kambia, província del Nord (Northern) i fins al sud-est al districte de Pujehun. "Implicats desenes de milers de camperols i residents al hinterland de la ciutat dwellers."Kilson, pp 60, 188 ; Wyse, p 174. En els anys 1880, la intervenció de Gran Bretanya en el hinterland va rebre un impuls afegit a causa del "Repartiment de l'Àfrica": una competència intensa entre els poders europeus per territori dins Àfrica. En aquest cas el rival era França. Per prevenir una incursió francesa en el que havien considerat ja com la seva esfera pròpia, el govern britànic va renovar esforços per finalitzar un acord de frontera amb França i l'1 de gener de 1890 el Governador Hay de Sierra Leone va aconseguir de caps indígenes de l'àrea fronterera amb territori francès tractats que contenien una clàusula que els prohibia tractar amb cap altre poder europeu sense consentiment britànic.Fyfe, p 486.
En conseqüència el 1890 i 1891 Hay i dos Comissaris itinerants, Garrett i Alldridge, va anar en gires extenses en el que és ara Sierra Leone obtenint tractats dels caps. La majoria d'aquests no va ser, tanmateix, tractats de cessió; eren en la forma d'acords cooperatius entre dos poders sobirans.
El gener de 1895 un acord de frontera va ser signat a París, més o menys fixant la línia entre Sierra Leone i la Guinea francesa. La línia exacta es deixava per determinat per inspectors més tard. Mentre Christopher Fyfe notava, "La delimitació va ser feta gairebé enterament en termes geogràfics com rius, conques i paral·lels, i no polítics. El cacicat de Samu per exemple, va ser dividit; les persones en la frontera van haver d'optar per granges en un costat o pobles en l'altre."P 524.
Més generalment, l'arbitrària delimitació de terrenys i de pobles natius en unitats geogràfiques decidides pels poders colonials van ser més tard una font de problemes pertot arreu d'Àfrica. Aquestes unitats geogràfiques intenten funcionar com a nacions però no són naturalment nacions, i es componen en molts casos de pobles que són enemics tradicionals. A Sierra Leone, per exemple, els mendes, temnes, i criolls són blocs rivals entre els quals les friccions emergeixen fàcilment.
L'agost de 1895 un Ordre-en-Consell emesa a Gran Bretanya va autoritzar a la Colònia per fer lleis pel territori al voltant que s'estenia fora de la frontera acordada (el que correspon més o menys a la Sierra Leone d'avui dia). El 31 d'agost de 1896 es va emetre una Proclamació a la Colònia que declara el territori interior un Protectorat "britànic". La Colònia va quedar com una entitat política distinta; el Protectorat va ser governat des de la colònia.
La majoria dels caps dels territoris del "Protectorat" no hi van entrar per voluntat pròpia. Molts tenien signats tractats d'amistat amb Gran Bretanya, però aquests van ser concertats entre dos poders sobirans contractant un amb l'altre; no hi havia cap subordinació. Només un grapat dels caps havia signat tractats de cessió, i en alguns d'aquests casos és dubtós si havien entès els termes. En àrees remotes no s'havia obtingut cap tractat en absolut.Fyfe, p 541.
En rigor, un Protectorat no existeix llevat que les persones del mateix hagin acceptat ser protegits. El Protectorat de Sierra Leone estava més en la naturalesa d'una adquisició unilateral de territori per part de Gran Bretanya.Fyfe, p 541; Abraham, Mende Government, Chapter III.
Gairebé cada cacicat dins Sierra Leone va respondre a l'arrogació britànica de poder amb resistència armada. Les Protectorate Ordinances (aprovades a la Colònia el 1896 i 1897) va abolir el títol de rei i el va reemplaçar amb el de "Cap Tradicional"; els caps i els reis anteriorment havien estat seleccionats pels membres capdavanters de les seves comunitats pròpies, ara tots els caps, fins i tot els tradicionals, podrien ser deposats o instal·lats per la voluntat del Governador; la majoria dels poders judicials dels caps van ser eliminats i donats a tribunals presidits per Comissaris de Districte britànics; el governador va decretar que un impost de casa de 5s a 10s s'havia de pagar anualment en cada residència del Protectorat. Pels caps, aquestes reduccions en el seu poder i el prestigi eren insuportables. Quan el 1898 es van fer intents de recollir l'impost, es van revoltar, primer al nord, dirigits per un cap destacat temne anomenat Bai Bureh, i després al país Mende al sud. Les dues lluites van agafar característiques bastant diferents.