miniatura|Atlants a la plaça de Tarnovski de Varsòvia
En arquitectura, un atlant o telamó és un suport amb forma d'home musculós i sovint gegantí que ocupa el lloc que normalment ocupa una columna per suportar l'estructura d'un edifici feta de fustam o d'abraçadores. El seu nom prové d'Atles, el qual s'encarrega d'aguantar la cúpula celeste en la mitologia grega. Els atlants, a diferència de les cariàtides, solen tenir els braços apujats per representar l'esforç que suposa aguantar el pès. L'ús d'atlant no sols es limità a les antigues Roma i Grècia, sinó que també es feu servir en èpoques posteriors com ara el Renaixement, el barroc, el rococó, el classicisme així com en el neoclassicisme historicista del , fortament influenciat pel manierisme. Com les cariàtides, els atlants també provenen de les hermes.
Referències
Vegeu també Estípit Herma Cariàtide Terme (arquitectura) Fal·lus Lingam Sheela na gig
Categoria:Elements arquitectònics