Michel Christol (25 d'octubre de 1942, Castèlnòu de Guers, França) és un historiador francès especialista en l'Antiguitat Romana i particularment en epigrafia.
Formació i carrera universitària Michel Christol estudià a Besiers i després a Montpeller.D'après Maria Luisa Bonsangue et Christine Hoët-van Cauwenberghe, « Avant-propos » dans Michel Christol, Une histoire provinciale. La Gaule narbonnaise de la fin du siècle av. J.-C. au siècle ap. J.-C., Paris, Publications de la Sorbonne, 2010, p. 5-7. lire en ligne Fou alumne de Hans-Georg Pflaum,D'après le compte rendu de l'ouvrage de Michel Christol, Une histoire provinciale, La Gaule narbonnaise de la fin du siècle av. J.-C. au siècle ap. J.-C., par Jacques Gascou dans Revue archéologique, 2/2011 (n° 52), lire en ligne. i consagrà la seva tesi a la crisi de l'Imperi Romà sota Valerià i Gal·liè. Dirigida primer per William Seston i després per Charles Pietri, la presentà sota la presidència d'André Chastagnol. Esdevingué professor a la Universitat de París-I el 1983, càrrec que ocupà fins a la seva jubilació el 2008.D'après son CV
A més de les seves funcions com a professor, Michel Christol fou director de les Publicacions de la Sorbona del 1989 al 2000 i també president de la revista Gallia.
Obra Com a investigador, és especialista en història política romana i concretament en les províncies de la Gàl·lia Narbonesa així com en les africanes (Mauretànies i Àfrica Proconsular). Gaudeix de gran reputació dins el món de l'epigrafia, sobretot en matèria d'onomàstica i prosopografia. També ha publicat treballs sobre el món dels antiquaris d'època moderna, en particular sobre l'activitat epigràfica de Jean-François Séguier (vegeu paràgraf "Principals publicacions ").
Com a autor de manuals, un d'ells coescrit amb Daniel Nony, ha estat constantment reeditat després del seu debut el 1974.
El 9 de gener del 2015 fou nomenat membre no-resident de l'Acadèmia de Nimes per Robert Chamboredon.« RÉCEPTION À L'ACADÉMIE DE NIMES » , academiedenimes.org.
Principals publicacions Rome des origines aux invasions barbares (amb Daniel Nony), Paris, Hachette, 1974 (la darrera edició, titulada Rome et son Empire, és de 2011)
Essai sur l'évolution des carrières sénatoriales dans la 2e moitié du IIIe s. ap. J.-C., Paris, Nouvelles Éditions latines, 1986, 354 p. Un castellum romain près d'Apamée de Phrygie (amb Thomas Drew-Bear), Viena, Osterreichische Akad. der Wissenschaften, Philosophisch-Hist. Kl., Denkschriften, 189. Band. Ergänzunsbande zu den Tituli Asiae Minoris, 12, 1987, 60 p. Studi sui procuratori delle due Mauretaniae (amb Andreina Magioncalda), Sassari, Pubblicazioni del Dipartimento di Storia dell'Univ. degli Studi di Sassari, 1989, 274 p. L'Empire romain du IIIe siècle. Histoire politique, 192-325 après J.-C., Paris, Errance, 1997, 288 p. (édition revue et complétée, Paris, 2006, 286 p.) La collection Séguier au Musée archéologique de Nîmes (amb Dominique Darde), Nîmes, Cahiers des musées et monuments n° 12, 2003, 96 p. Regards sur l'Afrique romaine, Paris, Errance, 2005, 305 p. Dissertation sur l'inscription de la Maison Carrée par Jean-François Séguier, Aix-en-Provence, Edisud, 2005, 160 p. Une histoire provinciale. La Gaule narbonnaise de la fin du IIe siècle av. J.-C. au IIIe siècle ap. J.-C., Paris, Publications de la Sorbonne, 2010, 700 p.
Referències
Categoria:Historiadors francesos Categoria:Persones de l'Erau Categoria:Alumnes de la Universitat de Montpeller Categoria:Alumnes de la Universitat de París I Panteó-Sorbona Categoria:Nascuts el 1942