va ser una important dona de teatre: destacada titellaire, actriu, figurinista, escenògrafa, dramaturga i directora escènica.

Biografia Teresa Calafell procedia d'una família anarquista i des del seu naixement es comunicava amb els seus pares, tots dos sords, en llengua de signes. Va estudiar art a l'Escola Massana, participava en el grup de mims Rodamón i ballava. La Teresa es va unir el 1967 a l'Equip d'Expressió Claca, que havia creat Joan Baixas amb un grup de dotze joves artistes. A partir de l'octubre de 1967 –professionalment l'agost de 1968– van fundar conjuntament la companyia de teatre Putxinel·lis Claca, després Teatre de la Claca.

Trajectòria Va ser l'ànima de La Claca, que va realitzar i interpretar gairebé trenta espectacles, alguns en col·laboració amb artistes d'altres disciplines com «Mori el Merma», amb el pintor Joan Miró, «Peixos abissals» amb Antonio Saura, Antoni Tàpies i Eduardo Chillida, o «Laberint» amb Roberto Matta.

Durant els anys 60 i 70, Teresa Calafell va formar part del teatre independent, vessant del teatre català i espanyol clarament posicionada contra el franquisme i atreta per les noves avantguardes teatrals europees, a través de la seva companyia de teatre visual: La Claca. A més, va col·laborar també amb altres companyies com Els Joglars o La Cubana.La representació teatral, Editorial UOC, 2011. José Antonio Sánchez, Joan Abellan, Artes de la escena y de la acción en España, Universitat de Castilla La Mancha, 2006. José Monleón, Teatro, utopía y revolución, Universitat de València, 2004.

Uns anys després de l'estrena de Mori el Merma!, Teresa Calafell va deixar el grup que havia cofundat per dedicar-se en la seva carrera professional personal. La companyia es va dissoldre (temporalment) l'any 1989.

Teresa Calafell va continuar la seva carrera professional especialitzant-se cada vegada més en el llenguatge de les mans. El 1987, Glòria Rognoni, amb qui havien coincidit ja en l'espectacle Mori el Merma! i de qui era amiga íntima, va dirigir el seu espectacle personal Deliri. Després d'atreure l'atenció d'Hermann Bonnín a la Fira de Tàrrega, va estrenar al Teatre Romea.

Reconeixements Una sala del Teatre Gaudí, de Barcelona, porta el seu nom.

Referències

Bibliografia Núria Santamaria, Francesc Foguet i Boreu, La revolució teatral dels setanta, editorial Punctum, 2010. Josep A. Martín, El teatre de titelles a Catalunya, Biblioteca Serra d'Or, 1998. L'escenografia catalana, Diputació de Barcelona, 1986. Mercè Saumell, El teatre contemporani, editorial UOC, 2006.

Categoria:Teatre independent Categoria:Titellaires Categoria:Direcció escènica Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Nascuts el 1943