El liquidàmbar (Liquidambar styraciflua), és un arbre caducifoli del gènere Liquidambar.

Descripció És un arbre de mida mitjana a gran, fins a 20 a 35 m (excepcionalment 41 m), amb un tronc de fins a 2 m de diàmetre. Les fulles són palmades i lobulades, de 7 a 19 cm (rarament de 25 cm) llargues i amples i amb un pecíol de 6 a 10 cm, lluint semblant als aurons. Tenen cinc lòbuls punxeguts, i són fàcilment distingibles dels aurons pel seu arranjament alternat, no en parells oposats; són de color verd fosc i atapeït, i en molts casos tornen en brillants taronges, vermells i púrpures a la tardor. Un petit percentatge d'arbres són sempre verds o semi decidus, amb colors tardorencs desapercebuts.

Les inflorescències d'ambdós sexes estan en diferents branques del mateix fust. El fruit és compost, pesat, sec, globós, de 2,5 a 4 cm en diàmetre i amb nombroses (20 a 50) càpsules. Cada càpsula té un parell d'espícules terminals, amb una o dues petites llavors.

Distribució i hàbitat És nadiu d'àrees temperades de l'est de Nord-amèrica, als Estats Units des del sud de Nova York a l'oest i sud de Missouri i l'est de Texas i el sud i centre de Florida, a Mèxic des del sud de Nou Lleó, sud de Chiapas; a Guatemala.Liquidambar styraciflua en USDA/GRIN Taxonomy for Plants A EUA es presenta en baixes i moderades altituds, mentre a Mèxic i Guatemala creix a altes altituds en les muntanyes on el clima es tempera.

Cultiu i propagació Reproducció asexual 1. Brots o fillets. Es reprodueix gairebé exclusivament per via vegetativa. La seva capacitat per produir brots dura fins als 50 anys. Cada brot pot assolir una alçada de 1,4 m durant una estació de creixement i als 10 anys té l'aparença d'un arbre de 18 a 20 anys.

2. Cultiu de teixits. Amb la regeneració in vitro arrelen més fàcilment que amb estaques. Mitjançant aquesta tècnica es reprodueixen característiques desitjables com a adaptació a la contaminació, pluja àcida i alta concentració de CO₂ a l'atmosfera.

3. Estaques. Es propaga amb estaques de fusta suau parcialment madura. Es poden arrelar a l'estiu sota boira. Un pretractament amb hidròxid de sodi (NaOH) estimula la formació de soca-rel. Talls de tija (esqueixos).

Reproducció sexual Sembra directa. Les llavors es sembren al voleo en una quantitat de 210 a 260 per m².

Usos Ús paisatgistic És molt apreciada com a planta d'ornament en avingudes, parcs i jardins per la bellesa del seu fullatge que a la tardor es torna vermell-groguenc, escarlata, violaci. A més que fa ombra i refugi. Les llavors són menjades per aus, esquirols, cérvols cua blanca, etcètera. Els arbres proporcionen aliment durant l'hivern i refugi per a l'aparellament de gran varietat d'aus i mamífers.

Ús medicinal Es recomana usar-la contra la càries, per guarir ferides, protegir la pell contra la picada d'insectes. Per netejar vies respiratòries, vaporitzacions i infusions. Amb l'escorça es prepara un xarop per tractar la diarrea (astringent) i disenteria als nens. El bàlsam que raja del tronc es coneix com a estoraque americà. Se li atribueixen propietats, diürètiques i antigonorreiques. També es fa servir com a desinfectant.

Sinonímia científica Liquidambar styraciflua L. Liquidambar barbata Stokes Liquidambar gummifera Salisbury Liquidambar macrophylla Oerst., 1863 Liquidambar styraciflua var. mexicana Oerst., 1863

Etimologia El nom genèric, liquidambre, deriva de la paraula llatina liquidus i la paraula àrab per a amber, que és el líquid balsàmic groguenc que es destil·la d'aquest vegetal.

Styraciflua és l'epítet compost de styrax i ciflua que significa "goma o cua de Styrax".En Nombres Botánicos

Galeria

Referències

Bibliografia UNITAT DE BOTÀNICA.FACULTAT DE FARMÀCIA. Botànica Farmacèutica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents (pràctiques). Barcelona: Ed. UB, 2008. BERDONCES, J.L. (1998). Gran enciclopedia de las plantas medicinales: el dioscórides del tercer milenio. Ed. Tikal. Madrid. VANACLOCHA, B. & CAÑIGUERAL, S. (2003). Fitoterapia: vademecum de prescripción. Ed. Masson, Edició 4a. Barcelona. DUKE, J. A. (1929. CRC Handbook of medicinal herbs. Ed. CRC Press. TEUSCHER, E. (2006). Medicinal spices : a handbook of culinary herbs, spices, spice mixtures and their essential oils. Ed. Stuttgart : Medpharm/GmbH (2006) TOMO I Species Plantarum 2: 999. (1753) Carl von Linné. Suècia

Enllaços externs

drugs.com-storax ibiblio.org-storax www.pfaf.org-storax

Categoria:Arbres angiospermes Categoria:Santalals Categoria:Altingiàcies