El Convent és una obra del municipi de Blanes (Selva) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció Es tracta d'una construcció ubicada en una posició bastant insòlita, i poc usual, com és al cim d'un promontori annex al mar, concretament a la punta de Santa Anna, sota del turó de Sant Joan, trobem una magnífica residència voltada de pins i penjada damunt del mar. Contemplant l'edifici, ràpidament es fa palesa de la convivència existent entre dos moments històrics completament dispars i separats per un enorme parèntesi temporal: per una banda, tenim les restes originàries del convent, les quals degut als importants episodis de saqueigs i violència protagonitzats sobretot en l'època de la desamortització, subsisteixen penosament com a testimonis de l'època daurada dels caputxins a la vila. Mentre que per l'altre, la intervenció contemporània que es va duu a terme a mitjans del segle passat, va dotar al conjunt d'una nova fesomia, adaptant i contextualitzant l'edifici als temps moderns imperants. Un nou aspecte en una doble basant, tant pel que fa a l'aspecte superficial de l'edifici, com pels propietaris, els quals van deixar de ser la congregació religiosa, passant a mans privades.
Història L'any 1438, Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, va obtenir del bisbe de Girona, llicència per a edificar un convent per als franciscans, però sembla que no hi arribaren a residir. El lloc sol·licitat per a construir-hi el convent era el promontori on hi havia la capella de Santa Anna situada al damunt de la cala Sa Forcanera; aquesta capella es troba documentada des de l'any 1514. Per tant, en un extrem de la muntanya de Santa Joan es bastí, en el lloc on el 1514 – en temps del bisbe Guillem Boïl, existia una capella dedicada a Santa Anna, el Convent de Blanes. El 1583 es fundaren a Catalunya nombrosos convents i monestirs de frares caputxins, sent el de Blanes el que feia dotze de l'època esmentada.
El principal responsable de l'establiment dels caputxins a Blanes, va ser el pare Arcàngel, el qual provenia de Sant Celoni. Se sap per fonts i testimonis, que aquest primer convent, es tractava d'una construcció molt rudimentària i simple; es tractava d'un casalot malgirbat, fet de fang i d'encanyissats, i que en el millor dels casos no passava de ser una barra rústica. Tenia refectori, dormitori per a cinc o sis persones i lloc d'oració en una capella petita. En el 1609, es va instituir la festa de Sant Elm, patró dels mariners, el que 2 de juny anaven en processó al convent. En el 1626, es va procedir a la reedificació del convent i església de Santa Anna, i per a dur-la terme, els marquesos d'Aitona, van concedir la llicència perquè s'aprofités la pedra del castell de Sant Joan. Durant la pesta al , s'establí el Vot de Blanes al Pare Sant Francesc, i es va prometre que d'ençà de llavors cada any es solemnitzaria la festa del Sant anant en processó a Santa Anna.
El 1631, els fidels van oferir al convent, el retaule que decorava l'altar major, obra de l'artista Battista de Palma, genovès instal·lat a Barcelona. Durant el trienni liberal (1820-23), imperava una gran onada d'anticlericalisme. El decret de 16 de maig de 1821 suprimint gran nombre de convents va afectar el de Caputxins de Calella, els quals van haver d'anar a formar part de les comunitats de Blanes i Figueres, però el 10 d'agost de 1822 es va ordenar la confiscació del Convent de Blanes per convertir-lo en fortalesa, i els frares van ser expulsats. Tot això, en produir-se el restabliment del règim absolutista els frares van tornar, però es van trobar l'edifici molt deteriorat i malmès, cosa que va provocar que s'iniciés ràpidament la reconstrucció. Però pocs anys havia de durar la seva estada, ja que un altre període d'anticlericalisme, amb crema de convents i assassinats de religiosos, acabaria definitivament amb la comunitat blanenca, que el 1835 abandonava per sempre més el seu convent, dispersant-se els seus béns materials i culturals, i procedint-se a la venda de la propietat a particulars. A poc a poc es va anar enderrocant l'edifici.
Part de l'edifici de l'antic convent, va ser habilitat com a residència senyorial del matrimoni Casas-Massó aproximadament en el 1932. Acabada la guerra del 36, es va dur a terme la construcció d'una capella enmig de les ruïnes del temple franciscà; les obres van ser protagonitzades per l'arquitecte Isidre Puig i Boada en l'any 1936. Reconversió final de tot el temple franciscà en una gran mansió senyorial a finals del .
Referències
Bibliografia
Collelldemont, P; La Selva marítima (Costa Brava Sud). Dins Col·lecció les Guies del Punt., 1990 Crous i Collell, Jesús; Cronologia històrica s. III aC-s. XX i l'Hospital Sant Jaume 1423-1993, 1994 Llinàs i Pol, Joan; Merino i Serra, Jordi; El Patrimoni de la Selva: Inventari històric artístic i arqueològic dels municipis de la Comarca, 1998 Madurell, J.M.; Unos retablos de Bautista Palma, pintor genovés, de los conventos capuchinos de Blanes., 1949 Pladevall i Font, Antoni, dir. ; Catalunya Romànica. El Gironès, La Selva, El Pla de l'Estany, 1991 Rubí, B; Un segle de vida caputxina a Catalunya 1564-1664. Aproximació històrico-bibliogràfica. Rubí, B.; El convent de Blanes, 1967
Categoria:Patrimoni monumental de Blanes