La Catedral de Sant Martí o la Catedral d'Utrecht (en neerlandés: Dom van Utrecht), és un edifici religiós d'arquitectura gòtica, que va ser la catedral catòlica de la diòcesi d'Utrecht als Països Baixos durant l'edat mitjana. La catedral romànica data del i se'n conserven encara parts en la catedral gòtica que es va construir des de l'any 1254, i era dedicada a Sant Martí de Tours. A partir de l'any 1580 l'edifici va passar a l'església protestant.
Fins a 1559, l'any de la reestructuració per a un nou repartiment de les diòcesis neerlandeses, era l'única catedral al territori dels Països Baixos del nord, que correspon aproximadament al territori dels Països Baixos d'avui -en oposició amb el dels Països Baixos del sud que inclouen l'actual Bèlgica, Luxemburg i la major part de la regió francesa de Nord-Pas-de-Calais. Al mateix temps —abans de 1559— els Països Baixos del sud es van dividir en quatre diòcesis: Thérouanne (aleshores Saint-Omer), Arras (Atrecht), Tournai i Cambrai. Brussel·les i Anvers van ser part de la Diòcesi de Cambrai. Lieja sempre va ser un principat-bisbat independent.
De l'església medieval, no queda actualment res més que el cor, el creuer i la torre. La nau es va esfondrar durant un tornado succeït el 1674. Des d'aleshores, la torre que era al costat de l'església, a la façana oest, es va quedar separada de la resta de l'edifici. A més a més de l'església, el complex de la catedral també inclou un claustre i una sala capitular, que serveix com a aula de la Universitat d'Utrecht.
Història Primeres construccions S'hi va erigir una primera capella a Utrecht, dedicada a Sant Martí de Tours, al voltant del 630, sota el patrocini dels reis merovingis, sense que es conegui el lloc exacte. Tanmateix, aquest edifici va ser destruït poc després per un atac dels frisons. Willibrord d'Utrecht, nomenat l'«Apòstol de Frísia», en va construir una de nova a la vora del mateix lloc, que alhora va ser destruïda en un dels nombrosos atacs normands del . Durant el segle següent el bisbe Balderic va reconstruir novament l'edifici. Aquest va esdevenir la principal església del lloc, a càrrec d'un capítol de canonges, que en general pertanyien a la noblesa.
Catedral d'Adalbold L'any 1017 l'església de Balderic va ser destruïda per un incendi. Després d'un curt espai de temps es va construir una catedral romànica en el mateix lloc, inaugurada el 26 de juliol de 1023 per l'emperador Enric II el Sant i a l'acte del qual van ser ordenats dotze bisbes. Aquest edifici és conegut com la «Catedral d'Adalbold», en honor del bisbe Adalbold II d'Utrecht que va conduir la construcció.
Des del regnat de la Dinastia sàlica l'emperador era canonge honorari de la catedral. S'hi han enterrat els emperadors Conrad II (1039) i Enric V (1125). Després els cossos emperadors van ser sebollits a la catedral d'Espira i a la d'Utrecht només es van dipositar els seus cors. Aquesta catedral d'Aldalbold va sobreviure fins al 1253 quan incendi va devastar quasi tota la ciutat.
Catedral gòtica 1254-1320 miniatura|Aprovació de Climent IV de l'any 1265 per a la venda d'indulgències per a la construcció de la Catedral. Un any més tard, l'aleshores bisbe Enric de Vianden va començar la construcció d'una nova catedral gòtica, inspirada en el model de la catedral de Colònia.Aquest bisbe abans era degà de la catedral de Colònia on el 1248 havia començat la construcció de la nova catedral gòtica El 1254 es va posar la primera pedra pel deambulatori de la catedral d'Utrecht, l'obra que es va allargar fins al .
Els principis van ser força lents, per manca de diners. El papa Climent IV, el 1265, va crear una indulgència per a benefici de la indústria de la construcció, seguit, després de dos anys, d'un gest similar pel bisbe Gerard van Münster. Les col·lectes es van fer en més de vuit-centes parròquies de la diòcesi i les relíquies de la catedral van augmentar l'atractiu com a lloc de pelegrinatge, però aquests intents per generar ingressos no van tenir el succés desitjat. Solament l'any 1288, quan l'elector Joan de Nassau va prendre una sèrie de mesures per garantir el finançament, la construcció va poder començar seriosament.WH Vroom, De financiering van de kathedraalbouw in de Middeleeuwen, in het bijzonder van de Dom van UtrechtMaarssen, Gary Schwartz, 1981. El deambulatori amb les capelles poc profundes tenen una certa similitud amb les catedrals franceses de Tournai i de Soissons, però té més afinitat arquitectural amb la catedral de Colònia. Per aquesta raó es creu que hi va participar l'arquitecte Gerhard van Keulen. Prop de l'any 1295 la girola gòtica es va acabar, a continuació es va continuar amb la nau lateral i les capelles dels bisbes Joan d'Arkel i Guiu d'Avesnes, junt amb l'ampliació del cor i una aplicació de columnes agrupades sense capitells. Aquesta part de la catedral va ser acabada al voltant de l'any 1320.
1320-1400 miniatura|Interior de la catedral d'Utrecht. Entre 1320 i 1350 es va construir la nau lateral nord amb les capelles i la sagristia en un estil arquitectònic més sobri que la del creuer sud. En aquell moment, el focus principal era l'edificació de la gran torre, obra en què es va treballar del 1321 al 1382. Tot i que es desconeix perquè el campanar tenia prioritat, es creu que el bisbe Frederic de Sirk volia una torre de defensa on refugiar-se en cas d'atac. No tots els estudiosos accepten aquesta teoria. Segurament l'elecció d'una única torre colossal i no de dues torres com era costum a les catedrals, està relacionat amb la falta d'espai: els jardins al costat oest de la catedral en gran part ja eren construïts.
El primer arquitecte de la torre va ser Jan d'Hainaut, que va ser seguit successivament per Godijn van Dormael del principat de Lieja i Jan van den Doem, a qui es deu la construcció del llanternó octogonal que corona el campanar. És possible que la «torre de Münster» a Friburg servís d'inspiració pel llanternó, encara que potser hauria d'haver tingut, també com a la catedral de Friburg de Brisgòvia, una agulla de pedra alta calada.Sobre la base d'Adolf Wangart, Das Münster zu Freiburg im Breisgau im Rechten Maß (Friburg, 1972)
Quan es va acabar el campanar a la darreria del , es va construir el llanternó de l'església molt més petit del previst originàriament. Té un estil similar al del campanar, també es van realitzar el portal sud i els braços oriental i meridional del claustre. En aquestes obres posteriors van participar els arquitectes Jan van den Doem i Aernt Bruun. Poc després del 1400, es van suspendre les obres temporalment.
1440-1517 Els bisbes Rodolf de Diepholt i David de Borgonya van donar a l'edifici un nou i poderós impuls. Entre els anys 1440 i 1479, sota les ordres de l'arquitecte Jacob van der Borch, es van realitzar el creuer de la capella del bisbe Rodolf Diepholt, el braç occidental del claustre i diferents espais per al capítol de la catedral. Es va posar a la capçalera interior del temple un tríptic anònim representant la Crucifixió, conservat avui al Centraal Museum. L'any 1447 va ser inaugurat un nou palau per al bisbe situat al sud-oest del campanar.
La nau romànica de la «catedral d'Adalbold» que havia servit fins aleshorest, va ser demolida i es va començar a construir les capelles a partir de 1485, amb el nou arquitecte Cornelis de Wael que li va impregnar del seu característic estil, la unió del campanar amb la nau es va fer amb un petit pont voladís que comunicava ambdues parts. El 1495 es va reconstruir la gran sala capitular, el pis intermedi va ser demolit i així es va obtenir un espai monumental, per aquestes mateixes dates també es va ampliar la sagristia cap a l'est.
El 1517 les obres es van aturar al creuer per manca de diners, tant les donacions dels fidels com les aportacions de les parròquies van disminuir notablement, el capítol el 1519 va adquirir una relíquia de sant Martí. Quan les obres es van aturar, la nau central i el creuer encara no tenien una volta de pedra, només tenien un sostre de fusta.
Constructors Jan uit Henegouwen (Jan van den Doem I) 1357 - 1400 Godijn van Dormael 1357-1360 Jan van den Doem II 1360-1396 Aernt Bruun 1396-1440 Willem van Boelre 1440-1442 Henric van Bontsfort 1442-1444 Jacob van der Borch 1444-1475 Cornelis de Wael 1476-1505 Alard van Lexweerd 1505-1517
Crítica de Geert Groote La construcció del campanar, no solament va obtenir admiració general, sinó també la crítica de Geert Grote, canonge de la catedral entre 1371 i 1374, en el seu tractat Contra turrim Traiectensem, que va escriure durant aquells anys, va protestar en termes molt forts contra la construcció del campanar i del llanternó. Segons el mencionat predicador la torre no feia cap bé públic i s'assemblava a una segona torre de Babel, era un símbol d'orgull i malversació, amb l'única intenció d'afalagar la vanitat i despertar l'admiració dels visitants, fins i tot va arribar a predir-ne l'esfondrament.Text a: Geert Grote, Geert Grootes Tractaat 'Contra turrim Traiectensem' teruggevonden (ed. R.R. Post). Martinus Nijhoff, Den Haag 1967; nova edició: - Gerardi Magni Contra turrim Traiectensem, ed. R. Hofman (Corpus Christianorum, Continuatio Mediaeualis 192), Turnhout: Brepols (2003), p. 745-814.
Geert Grote es va quedar sol amb la seva crítica i no va tenir gaire succés. Tanmateix s'ha establert que durant la construcció del campanar, hi va haver una esquerda que va recórrer la segona planta, la qual va ser reparada a temps.
Plànol 400x400px|miniatura|Plànol de la Catedral d'Utrecht Llegenda: 1-Torre 2-Lloc de la nau que falta 3-Creuer 4-Transepte 5-Cor 6-Final Cor 7-Passadís nord 8-Passadís sud 9-Capella de pas 10-Capella de Dionís i Bartomeu 11-Capella d'Andreu i Poncià 12-Santa Capella de la Creu 13-Capella de Pedro i Pau 14-Capella de Simó i Judes 15-Capella de la família Van Veen 16-Capella de la família Van Montfoort 17-Capella Domproosten 18-Capella del bisbe Van Diepholt 19-Capella del bisbe Guy van Avesnes 20-Capella del bisbe Jan van Arkel 21-Portal del sud-est 22-Capella Van Uterlo 23-Capella Blas 24-Capella de Friedrich i Johann van Sierck 25-Biblioteca i sagristia 26-Capella de les Onze Mil Verges 27-Claustre 28-Gran sala capitular
Història posterior de l'edifici miniatura|El retaule de l'altar a la capella del bisbe Joan d'Arkel, amb les mostres de la iconoclàstia de 1580. Guiu d'Avesnes miniatura|Els caps tallats de les ploraneres en la tomba del bisbe Guiu d'Avesnes. Al van córrer temps tumultuosos en política i en religió. El 1528 es va realitzar en la sala capitular de la catedral el trasllat del poder secular del bisbe per a l'emperador Carles V com a senyor d'Utrecht. El mateix emperador va celebrar el 1546 la reunió anual dels cavallers del Toisó d'Or al cor de la catedral. Utrecht el 1559 va ser elevada a la categoria d'arquebisbat i es va procedir a la preparació d'un nou mobiliari per a l'interior de la catedral, encara que finançat per la venda de tresors de l'església. Però mentrestant la reforma protestant, prenia envergadura, malgrat la repressió del govern espanyol, va augmentar el seu poder cada vegada més, tant és així que el 23 de gener de 1579 les províncies del nord es reuneixen i signen en la sala capitular la Unió d'Utrecht, l'acord de la República dels Set Països Baixos Units.
El 1566 va succeir la primera Iconoclàstia tot i que encara va causar poc mal a la catedral, però després de l'anomenada «traïció Rennenberg» el 3 de març 1580 si van copejar més fort. El 7 de març, els calvinistes van entrar a l'església. La devastació d'aquesta acció ha deixat empremtes fins al dia d'avui.