miniatura|Collar de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada abans de 1905. miniatura|Medalla de l’Orde de Sant Silvestre i la Milícia Daurada, 1841. LOrde de l'Esperó d'OrL'esperó no es feia d'or sinó d'altres metalls com el llautó, el coure platejat o el ferro". (Stephen V. Grancsay, "A Pair of Spurs Bearing the Bourbon Motto" The Metropolitan Museum of Art Bulletin 36.8 (August 1941:170–172) p. 171). (en italià Ordine dello Speron d'Oro; en francès Ordre de l'Éperon d'or), conegut també com a Orde de la Milícia Daurada (en llatí Ordo Militia Aurata; en Italià Milizia Aurata),Annuario Pontificio 2012 (Libreria Editrice Vaticana 2012 ), p. 1272 és un orde papal de cavalleria concedit a aquells que s'han distingit en la propagació de la fe catòlica o que han contribuït a la glòria de l'Església, sia per les armes, sia pels seus escrits o sia per altres actes.
Història Abans del És la primera institució de cavalleria papal. Té els seus orígens en el títol de comte palatí del Palau Laterà.Comes palatini Lateranensis.Paul F. Grendler, The Universities of the Italian Renaissance (2004), p. 184, note 130; the title empowered Fenzio to confer the license of doctor of civil law. L'emperador Frederic III, del Sacre Imperi Romanogermànic va nomenar Baldo Bartolini, professor de Dret Civi a la Universitat de Perugia, comte palatí el 1469 i, segons l'historiador Paul F. Grendler, «Bartolini també va rebre l'Orde de Cavalleria de l'Esperó d'Or».Grendler 2004:184 nota 134. L’Orde de l'Esperó d'Or, enllaçat amb el títol de comte palatí, va ser àmpliament atorgat després del saqueig de Roma en 1527 per part de l'emperador Carles. Entre els receptors destaca Ticià (1533), que va pintar un retrat eqüestre de l'emperador Carles.C Hope, "Titian as a Court Painter", Oxford Art Journal, 1979. La refundació de l'orde la va dur a terme el papa Pius IV en 1559.Thomas Robson, The British Herald; or, Cabinet of armorial bearings of the nobility... (1830) s.v. "Golden Spur, in Rome" and plate 4 (fig. 21) and 5 (figs 3 and 7).
Cap a mitjan l'orde es va atorgar tant indiscriminadament que ni el llibertí Casanova el valorava."L'ordre qu'on appelle de l'Éperon d'Or était si décrié qu'on m'ennuyait beaucoup quand on demandait des nouvelles de mon croix." (Histoire de ma vie, 8;ix);. El 1777 Wolfgang Amadeus Mozart el va obtenir tal com mostra un retrat seu de 1777.Hulton Archive Giovanni Battista Piranesi, que també va rebre l'orde, signava les seves obres com Cav. G.B. Piranesi.Robson 1830.
Segle , declivi de l’Orde En el l'orde l'atorgava lliurement la cúria vaticana i els nuncis papals, als qui pagaven una petita taxa."Scrutator" in Notes and Queries 3rd Series, 3, p. 254. Honoré Daumier inclou el «Cavaller de l'Esperó d'Or» entre la seva sèrie de «Litografies bohèmies de París» (1842); de forma satírica.The National Museum of western Art: Daumier, "Bohemians of Paris", 24 (illustrated).
L'any 1841 l'orde fou suprimit pel papa Gregori XVI i absorbit per l'Orde de Sant Silvestre, que passà a anomenar-se Orde de Sant Silveste i la Milícia Daurada.
Segle XX: retorn de l'orde El papa Pius X restaurà l'orde separadament el 7 de febrer de 1905, en commemoració del jubileu daurat de la definició dogmàtica de la Immaculada Concepció. Aquest honor el concedeix el papa motu proprio. Ja no atorga un títol de noblesa i és el segon orde papal, després del Suprem Orde de Crist.
Membres actuals El gran duc Joan I de Luxemburg va ser el darrer membre viu de l'orde.
Recipiendaris notables miniatura|Gravat en coure per Jacob Andreas Fridrich, 1756 Palla Strozzi (1372–1462), noble florentí Heinrich von Olnhausen, croat, en 1388 Diego García de Paredes (1466–1534), militar espanyol Rafael (1483–1520), artista Julius Caesar Scaliger (1484–1558), concedit per Carles V Ticià, pintor, en 1533 Baccio Bandinelli (1493–1560) Giorgio Vasari, artista i biògraf Orlande de Lassus, compositorCatholic Encyclopedia, 1913, s.v. "Orlandus de Lassus". Ventura Salimbeni (1568–1613), pintor Bonifazio Bevilacqua Aldobrandini (1571–1627), cardenal Nicholas Plunkett (1602–1680), advocat irlandès Antonio Latini (1642–1692), majordom del cardenal Antonio Barberini, nebot del papa Urbà VIII Christoph Willibald Gluck (1714–1787), compositor Bartolomeo Cavaceppi (c. 1716–1799), escultor Giacomo Casanova (1725–1798), aventurerCasanova, Histoire de ma vie, 7:ix, 8:ix. Giovanni Gallini (1729–1805) Wolfgang Amadeus Mozart (1756–1791), compositorWolfgang Amadeus Mozart, Mozart's Letters, Mozart's Life: Selected Letters, transl. Robert Spaethling, (W. W. Norton & Company Inc., 2000), 17. Niccolò Paganini (1782–1840), violinista Miklós Horthy (1868-1957), regent del Regne d’Hongria (1920-1944) Mohammad Reza Pahlavi ? (1919–1980), xa de Pèrsia
Referències
Enllaços externs
Association of Papal Orders in Great Britain
Categoria:Ordes de cavalleria