Ciutat estatutària a l'administració txeca (en txec: město Statutární) és una corporació municipal a la qual s'ha concedit l'estatus de ciutat mitjançant una llei del Parlament. És una categoria superior al títol de městys (literalment "ciutat mercat"), que pot ser atorgat pel govern i el president de la Cambra de Diputats a un municipi que ho demani. Cada ciutat estatutària ha d'emetre el seu propi estatut que defineix els poders i atribucions que té la ciutat independentment d'altres divisions administratives de rang superior. Algunes d'aquestes atribucions són també de tipus protocol·lari: l'alcalde és anomenat Primator, en lloc de starosta com als altres municipis. Les ciutats estatutàries tenen la facultat de crear subdivisions o districtes, anomenats obvod o část, amb els seus propis òrgans electes de govern o consells de districte.
Història El model de ciutat estatutària txec, que és hereu del model austrohongarès, es va renovar després de la caiguda del règim comunista amb la Llei de Municipis de 1990, amb la qual es van establir 13 ciutats estatutàries, a més de Praga, la capital, que ja ho era de facto. A partir de la llei del 2000 s'hi van anar afegint altres ciutats (3 el novembre de l'any 2000, 4 el 2006, 2 el 2012), totes amb més de 40.000 habitants.
A diferència d'Àustria, abans que s'abolissin els districtes (en txec okres), només tres grans ciutats constituïen un districte per si mateixes: Brno, Ostrava i Plzeň. Les altres ciutats formaven part d'un districte que incloïa altres poblacions menors circumdants (si bé en constituïen la capital). A mesura que va anar augmentant el prestigi associat a la ciutat estatutària, altres ciutats s'hi van afegir per la llei de municipalitats del 2000 i les esmenes posteriors.Llei Municipalitats 2000 (pdf)
Així doncs, actualment hi ha 25 ciutats estatutàries definides per la llei núm. 128/2000 Coll., a més de Praga, la capital.
Llista de ciutats estatutàries Des de 2012, hi ha 25 ciutats estatutàries (a més de Praga), que inclouen totes les ciutats de la República Txeca de més de 40.000 habitants.
Nom Habitants Extensió (km²) Regió Ciutat estatutària des de 25px Praga (Praha) 1,243,201 496 Praga anteriorment 25px Brno 377,508 230 Regió de Moràvia Meridional 1990 25px Ostrava 295,653 214 Regió de Moràvia i Silèsia 1990 25px Plzeň 168,034 138 Regió de Plzeň 1990 25px Liberec 102,301 106 Regió de Liberec 1990 25px Olomouc 99,489 103 Regió d'Olomouc 1990 25px Ústí nad Labem 93,523 94 Regió d'Ústí nad Labem 1990 25px České Budějovice 93,253 56 Regió de Bohèmia Meridional 1990 25px Hradec Králové 92,904 106 Regió de Hradec Králové 1990 25px Pardubice 89,432 78 Regió de Pardubice 1990 25px Zlín 75,278 119 Regió de Zlín 1990 25px Havířov 76,109 32 Regió de Moràvia i Silèsia 1990 25px Kladno 68,519 37 Regió de Bohèmia Central 2000 25px Most 67,332 87 Regió d'Ústí nad Labem 2000 25px Opava 57,931 91 Regió de Moràvia i Silèsia 1990 25px Frýdek-Místek 57,135 52 Regió de Moràvia i Silèsia 2006 25px Karviná 56,848 57 Regió de Moràvia i Silèsia 2003 25px Jihlava 50,510 79 Regió de Vysočina 2000 25px Děčín 50,104 118 Regió d'Ústí nad Labem 2006 25px Teplice 50,024 24 Regió d'Ústí nad Labem 2003 25px Karlovy Vary 49,864 59 Regió de Karlovy Vary 1990 25px Chomutov 49,185 29 Regió d'Ústí nad Labem 2006 25px Přerov 47,373 59 Regió d'Olomouc 2006 25px Jablonec nad Nisou 45,453 31 Regió de Liberec 2012 25px Mladá Boleslav 44,272 29 Regió de Bohèmia Central 2003 25px Prostějov 44,234 39 Regió d'Olomouc 2012
Referències
Categoria:Geografia de Txèquia