Eduard Llanas i Jubero (Binèfar, 13 d'octubre de 1843 - Saragossa, 14 de juliol de 1904)La GEC indica com a data de naixement 13 d'octubre de 1843 i com a data de mort 14 de juliol de 1904. Tanmateix la Gran Enciclopèdia Aragonesa indica naixement l'11 d'octubre i defunció el 14 de maig. fou un religiós, apologètic i historiador aragonès de l'orde dels Escolapis.
Biografia Orfe de nadó, el seu pare es va ordenar sacerdot i fou criat pels avis a Barbastre. El 1857 va estudiar amb els escolapis de Santa Anna de Mataró, ingressant a l'orde el 27 de novembre de 1859. Va fer el noviciat a Sabadell i estudià filosofia i teologia a la Puríssima dels Escolapis de Moià i Barcelona. El 1869 donà classes de filosofia a Moià fins que el 1870 fou enviat a fer apostolat a Cuba, on hi va residir fins al 1877.
A Cuba va destacar com a orador i publicista contra l'espiritisme i el cisma religiós, i defensant el celibat eclesiàstic. Va fundar i presidir l'Associació de Catòlics i va dirigir la Revista Católica de la Habana. Alhora, el 1874 va publicar un Magnífico proyecto on, anticipant-se a la doctrina social de l'església, proposa ajudar els camperols i immigrants sense recursos.
El 1877 fou nomenat rector del col·legi escolapi de Vilanova i la Geltrú. A la vila va col·laborar amb l'Ateneu Vilanoví i amb la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer. Interessat per la història, va examinar les restes arqueològiques de Sant Miquel d'Olèrdola i la via romana del Garraf, i Fou el primer president de l'Associació Catalana d'Excursions.
El 1886 fou enviat al Col·legi de Sant Antoni de Barcelona, on destacà per les seves conferències i sermons i els articles al Diari de Barcelona, El Noticiero Universal i El Criterio Católico. De 1881 a 1906 dirigeix l'Acadèmia Calassància i el 1891 és nomenat acadèmic de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i consultor de la Sagrada Congregació de l'Índex de Roma.
Participà en una polèmica científica a la premsa diària de Barcelona l'any 1897, que enfrontà el mateix Llanas i Jubero i José Fola Igúrbide amb tres catedràtics de la universitat de Barcelona: Josep Domènech i Estapà, Laur Clariana i Ricart i Miquel Marzal i Bertomeu.
Va defensar la doctrina social de Lleó XIII enfront de la línia integrista de Fèlix Sardà i Salvany. De 1900 a 1904 va ser vicari general de l'Escola Pia d'Espanya i va restaurar la capella de Sant Josep de Calassanç a Peralta. Té una plaça dedicada a Binèfar.
Obres Conferencias científico-religiosas dadas en la iglesia de la Merced de Barcelona durante la cuaresma de 1878 (1878). El laicismo o vindicación del sacerdocio contra los ataques del Correo Catalán (1884) ¿Es pecado el liberalismo? (1888) Los seis días de la creación (1889) Reglas a que debe sujetarse la prensa católica (Madrid, 1891) Idea de la verdadera Religión(Barcelona, 1893) La electricidad aplicada. Ilustrada con centenares de figuras comprendidas en primorosas litografías (1896) Escolapios insignes (4 vols., 1899-1900).
Referències
Enllaços externs EDUARD LLANAS I JUBERO (1843-1904) per Ma. Providència García i Segarra
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Persones de Binèfar Categoria:Morts a Saragossa Categoria:Religiosos de la Franja de Ponent Categoria:Nascuts el 1843 Categoria:Morts el 1904