La soprano falcon o mezzosoprano falcon és una veu intermèdia entre la soprano dramàtica i la mezzosoprano lírica, gairebé equivalent a la mezzosoprano lleugera. És una veu dramàtica de greu poderós i agut potent. El seu registre es troba, aproximadament, entre les notes A3 i E6 (o dues octaves i mitja).
Història La veu de soprano falcon es refereix a un registre vocal conegut inicialment a França, que deu el seu nom a la mezzosoprano francesa Marie Cornélie Falcon (1814-1897). La Falcon es va especialitzar en papers dramàtics com Rachel (en La Juive de Halévy) o Valentine (en Les Huguenots de Meyerbeer). Comptant amb el registre natural d'una soprano, la Falcon era capaç d'arribar sense esforç als aguts, a més de tenir mitjans i greus ferms.
Aquesta faisó de cantar de Marie Cornélie Falcon va crear estil, i Richard Wagner va escriure tres papers per a la tessitura d'una mezzosoprano amb les habilitats de la Falcon; és a dir, de soprano dramàtica amb una tessitura central i registres greus i mitjans molt ben desenvolupats. Aquests papers van ser: Ortrud (Muller de Frederick), de Lohengrin. Deessa Venus, de Tannhäuser. Kundry (dona sensual al servei de Klingsor, l'Enemic dels Cavallers del Grial), de Parsifal.
Sopranos falcon destacades Grace Bumbry Giovanna Casolla Christa Ludwig Shirley Verrett Edyth Walker Eliana Matxuca Waltraud Meier Violeta Urmana Paola Campania
Rols per a soprano falcon Rachel (Les Huguenots) Valentine (La Juive) Elisabetta (Don Carlo) Veneri (Tannhäuser) Kundry (Parsifal) Tigrana (Edgar)
Referències
Categoria:Registres vocals