El regne de Lagos fou un regne nadiu de Nigèria centrat en la ciutat de Lagos, que avui dia és la ciutat més gran i anterior capital de Nigèria i la ciutat més gran del continent africà. Lagos al dia d'avui és un estat al sud-oest de Nigèria. Limita a l'oest amb la República de Benín, al del nord i est per l'estat d'Ogun; i al sud amb l'oceà Atlàntic que forma la seva costa. Lagos té un total de 3.577 quilòmetres quadrats; 787 quilòmetres quadrats són les anomenades lagoons (llacunes) i les cales, les quals inclouen: Lagos Lagoon, Port de Lagos, Five Cowrie Creek, Ebute-Metta Creek, Porto-Novo Creek, New Canal, Badagry Creek, Kuramo Waters i Lighthouse Creek.
Noms de Lagos Lagos significa "llacs" en portuguès, la llengua dels primers visitants europeus que se sap que van visitar el poblament el 1472, llavors ja habitat per l'ètnia awori, una tribu ioruba. http://www.hubert-herald.nl/NigeriaL.htm Dels primers contactes amb la regió fins als inicis del , un altre nom portuguès per la ciutat que s'emprava al costat de Lagos, fou Onim, finalment abandonat a favor de Lagos. http://global.britannica.com/EBchecked/topic/327849/Lagos
Previ a l'adopció del nom Lagos, el poblament va ser anomenat Eko almenys pels seus conqueridors procedents del Regne de Benín, el qual derivaria bé d'Oko (en ioruba: "granja de mandioca") o Eko ("campament de guerra").
Origen de la població L'estat de Lagos modern té un percentatge alt del subgrup ioruba dels aworis que presumptament hauria emigrat a l'àrea d'Isheri al llarg del riu Ogun. La història diu que els awori eren de fet d'Ife, el bressol de la terra ioruba. Els aworis eren persones pacífiques i poc donades a la guerra. A causa de les guerres, els habitants del hinterland, com els ekiti o els awori, van emigrar cap a Isheri, que llavors va tenir més d'un Olofin (o Alafin) que eren caps de poblaments aproximadament vers 1400.
Les persones que havien fugit de l'hinterland es van escampar després en majoria a diversos llocs, alguns a Iro, a Otta o a Ado, altres a Ebute Metta (o sigui els llocs d'Oyingbo, l'illa d'Iddo i l'Illa de Lagos aleshores anomenada presumptament Eko). El Olofin que va dirigir als qui van anar a Ebute-Metta era Ogunfunminire més tard conegut com a Agbodere. Amb el començament d'una guerra aproximadament uns 2000 es van traslladar a la propera illa d'Iddo i altres a Otto Awori o Otto Ijanikin i cap a la moderna Badagry. Els d'Ekiti Aramoko van anar a Ebute-Metta, Iddo i després Ijora.
Després de la mort d'Agbodere, el nom Olofin esdevingué el nom utilitzat per recordar-lo mentre que al successor se li va donar el títol d'Oloto. Un dels seus fills va esdevenir Oloto i els altres es van separar per formar el que fou probablement el poblament de Lagos.
Fins a l'arribada de Benín, la frontera geogràfica de Lagos era la terra continental de Lagos. L'illa de Lagos, la seu del oba (oloto) de Lagos, llavors consistia d'una granja de pebre i un lloc de pescadors. Ningú vivia allí. El nom Eko li podria haver estat donat pel seu primer rei, Oba Ado, durant la seva història primerenca; llavors va viure un període de govern supeditat al regne de Benín.
Eko fou l'àrea de terra ara coneguda com a illa de Lagos on el palau del rei va ser construït. El palau fou anomenat Iga Idunganran, significant "el palau construït en la granja de pebre". Oba Ado i els guerrers de Benín, així com alguns dels indígenes que van buscar seguretat allí, van assentar-se cap a la part del sud d'Eko anomenada "Isale Eko" (Isale literalment significa fons però hauria indicat de fet centre com a centre de la futura Lagos).
Fundació de Lagos Segons la història oral de Lagos, en algun moment al voltant de 1300-1400,de fet bastant més tard potser entre 1600-1700 l'Oba (rei) de l'Imperi de Benín - que enviava expedicions de comerç a Ghana, on les espècies eren venudes- va escoltar queixes dels comerciants del regne sobre la manera en què eren tractats pels aworis que vivien a l'àrea de la moderna Lagos. L'Oba de Benín llavors va enviar una expedició de comerç per mar per entendre's amb els aworis, que no obstant això van declinar comprometre's i van atacar la missió enviada per Benín.
En sentir el resultat quan la missió va retornar a la ciutat de Benín, l'Oba de Benín va manar l'assemblatge d'una expedició de guerra, que va dirigir Ado, un príncep beninès, el qual es va dirigir al poblament dels aworis que se suposa es deia Eko o almenys aquest nom li donaven els beninesos (i que és la Lagos del dia d'avui) per reclamar una explicació. En arribar allà, Ado i el seu exèrcit foren molt ben rebuts. Els aworis de Lagos van demanar al príncep Ado de quedar-se allí i esdevenir el seu dirigent. Ado va acceptar amb la condició que havien de reconèixer la sobirania de l'Oba de Benín, cosa amb la qual els aworis van estar també d'acord.
En saber això, l'Oba de Benín va donar el seu permís al príncep Ado i a l'expedició per quedar-se a Eko amb els aworis. L'Oba de Benín més tard va enviar alguns dels seus caps, inclosos Eletu Odibo, Obanikoro i altres, per ajudar a Ado en el govern d'Eko.
El primer rei de Lagos, Oba Ado, a part de tenir dos fills també van tenir una filla, Erelu Kuti, que fou mare d'Ologun Kutere, que més tard va esdevenir rei. Shokun, el seu germà, qui era més agressiu i de qui Erelu va sospitar que podria planejar un cop de palau, va rebre un cacicat i un títol, "Onile-gbale", i un palau just darrere del palau del rei. Fou el primer cop que un cap fou nomenat i instal·lat alhora que la coronació del rei. <ref>[http://www.eraffoundation.org/erelukuti.php Fundació Erelu]</ref>
Lagos com a tributari de l'Imperi de Benín Després del coronament d'Ado com el seu primer Oba, Lagos (llavors anomenada Eko) va servir com a centre important pel comerç d'esclaus (probablement a partir del segle XVII), del qual l'Oba de Benín d'aquell temps i tots els seus successors durant quatre segles es van beneficiar igual que Ado i els seus successors, fins al 1841, quan l'Oba Akitoye va pujar al tron de Lagos i va provar de prohibir el comerç d'esclaus. Poderosos mercaders locals oposats al moviment de l'Oba, van deposar i exiliar el rei, i van instal·lar al germà d'Akitoye, Kosoko, com a nou Oba.
La situació del 1841 arrancava molt abans. A la mort de l'Oba Olegun Kutere, en data incerta però probablement abans del 1800, el va succeir el seu fill petit Adele I, preferit sobre el seu germà gran Oshinlokun. Qualsevol fill del rei podia regnar si era designat pels electors i per l'oracle anomenat Ifa; però Oshinlokun i els seus seguidors van mostrar la seva oposició amb l'ajut de l'estat veí d'Ijebu. Aquesta lluita es considera relacionada amb el suport als traficants d'esclaus; Oshinlokun estaria aliat als traficants portuguesos i brasilers mentre Adele era partidari d'una major diversificació.
Al cap d'uns anys Adele I (+1834) havia perdut la popularitat entre el seu poble, i s'exposen els tres possibles motius: el seu fill va introduir a palau la mascarada d'Egun; el rei va facilitar la conversió a l'islam (que s'estava introduint aleshores al sud del país ioruba) dels seus súbdits; i el poble s'oposava a l'enterrament de les restes del seu pare a Benín; fins i tot és possible que fos quan el rei es va emportar les restes del pare a la ciutat de Benín (lloc tradicional d'enterrament dels obes de Lagos), que els seus opositors agafessin el poder. Oshinlokun llavors va governar uns anys; això s'ha situat en una data incerta entre abans de 1800 i 1820 o 1821.
Adele I que havia heretat del seu pare molts esclaus hausses musulmans, es va refugiar a Badagry, a uns 55 km a l'oest de Lagos, on els caps locals el van convidar a assolir el govern. Badagry estava separat de la costa per una llacuna i era un port menor fundat el 1737 per refugiats egun que fugien dels fon de Dahomey, però havia crescut durant el esdevenint un destacat centre del tràfic d'esclaus, servint als regnes d'Oyo i Egba; la ciutat no tenia gaires terres cultivables i el menjar havia de venir de fora però comerciants portuguesos, holandesos, francesos i britànics s'hi van establir i junt amb els awaris i iorubes i als eguns van forjar un poder fort; no hi havia rei, però el cap titulat Akran era considerat el principal; a la meitat del fou tributari d'Oyo però a l'inici del ho era de Lagos. Adele va restar a Badagry durant 12-14 anys en els quals va intentar recuperar el poder a Lagos, on al oba Oshinlokun el va seguir després el seu fill Idewu Ojulari.
El 1825 Adele negociava a Badagry amb els exploradors britànics Hugh Clapperton i Richard Lanter l'ajuda britànica per recuperar Lagos a canvi de suprimir el tràfic d'esclaus. En els seus anys de govern va rebutjar un atac de Dahomey, va ajudar els egbes en el seu setge (infructuós) d'Otta (Nigèria), i altre cop els va ajudar en l'anomenada Guerra d'Owiwi contra Ibadan. Richard Lanter i el seu germà John van retornar a Badagry el 1830 (a l'inici de la famosa expedició que va establir el curs i el final del riu Níger) i Adele encara romania a la ciutat. En aquest any Lagos acabava de signar la pau amb el regne de Porto Novo.
El 1832 el poble de Lagos, va cridar en ajut suposadament al oba de Benín contra el seu impopular rei Idewu Ojulari (un aliat d'Ijebu i d'Ibadan); aquest fou derrotat i mort pels beninesos, que llavors van cridar al tron a Adele. Amb això quedava escenificada la recuperació de la influència de Benín sobre el regne. Els historiadors pensen que més aviat foren els egbes d'Abeokuta els que van fer el paper que la història oral assigna a Benín. El segon regnat d'Adele I va durar només dos anys i va acabar el dia de la seva mort vers el 1834. Oba Akitoye fou el primer Oba que no fou enterrat a Bini (Benín). Prèviament a això, tots els reis de Lagos va ser enterrats a Bini (Benín)Pagaven impostos (tributs) als Oba de Benín fins a l'arribada dels britànics el 1851 que van declarar que no hi havia cap necessitat d'enviar impostos a Benín especialment considerant que els beninesos pagaven tribut a Gran Bretanya. Fou doncs en el seu regnat que la influència directa de Benín sobre Lagos es va acabar
A Akitoye el va succeir el seu fill Oluwole, però el fill petit d'Oshinlokun, de nom Kosoko, va reclamar el tron com a membre més antic de la casa reial, i es va revoltar. La lluita va originar una curta guerra civil anomenada (a causa d'una cançó dels rebels) "Guerra de les fulles de coco-yam" (Ogun Ewe Koko) en la que Kosoko i els seus partidaris foren derrotats i van haver de fugir.
Alguns dels rebels van fugir a Epe (a l'est de la llacuna de Lagos) i altres llocs de la zona; Kosoko va fugir a Porto Novo i després a Whydah on va conèixer comerciants d'esclaus portuguesos i brasilers, amb els que es va associar.
Conflicte entre Akitoye i Kosoko