Josep Joaquim Landerer i Climent (València, 1841 - Tortosa, 1922) fou un geòleg, astrònom i autor de nombrosos estudis geològics i astronòmics (especialment de Júpiter i els seus satèl·lits).Biografías y Vidas Martínez Naveira, Antonio, 1998. Sobre la historia de las matemáticas en Valencia y en los países mediterráneos: Lección magistral de apertura de curso. Lecciones magistrales. Universitat de València. . Pàg. 221-225.
Biografia Fill de pare suísEnciclonet i mare valenciana,Joaquín Landerer, un personaje curioso en el panorama científico español Historia de la ciencia en España des de molt jove va sentir una disposició natural vers l'astronomia i la geologia, disciplines que va conrear durant tota la seua vida, tot i que mai va cursar una carrera oficial, ja que només era titular d'un grau de batxiller en ciències per la Universitat de València. El 1867 es va casar amb Dolores de Córdoba, filla d'un terratinent, i de llavors ençà va poder disposar de prou recursos econòmics per a dedicar-se als seus gustos intel·lectuals. Força catòlic, de formació autodidacta i defensor d'un pensament creacionista (oposat al darwinisme),Pelayo López, Francisco, 1999. Ciencia y creencia en España durante el siglo XIX: la paleontología en el debate sobre el darwinismo. Consell Superior d'Investigacions Científiques. . Pàg. 221-225. va evolucionar cap a postures transformistes o transmutadores de les espècies (una teoria biològica que explica l'aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives)Gozalo Gutiérrez, R.; Navarro Brotons, V., 1996. "José Joaquín Lánderer (1841-1922): entre creacionismo y transformismo». Geogaceta (19). Pàgines 185-186. ISSN 0213-683X. com és palès en aquest fragment del capítol tercer (De las causas que han presidido en la aparición y desaparición de las faunas) del seu llibre Principios de Geología y Paleontología:
Va suplir la manca de mitjans pròpia d'un particular per una constància i meticulositat notables, va dominar diversos idiomes i va ésser un dels primers ciutadans de l'Estat espanyol del seu temps que va poder publicar en revistes estrangeres: els seus primers articles van aparèixer a Les Mondes de l'abat Moigno i fou també autor de més de vint notes als Comptes rendus de l'Académie des sciences de París. A la capital francesa va freqüentar els ambients del naturalista Gustave Frédéric Dollfus, dels astrònoms Camille Flammarion i Pierre Jules César Janssen. A Espanya es relacionà amb Juan Vilanova y Piera (catedràtic de Geologia i Paleontologia de la Universitat de Madrid), Josep Comas i Solà (director de l'Observatori Fabra de Barcelona), Ignasi Tarazona i Blanch (catedràtic de Cosmografia i Física del Globus a les universitats de Barcelona i València) i amb els directors d'alguns observatoris astronòmics espanyols: Tomás de Azcárate, León Herrero, el jesuïta Ricard Cirera, etc.
Va sentir també una certa afició cap a la meteorologia i, especialment, la predicció de l'oratge. Pel que fa a la geologia, va conèixer molt bé els sòls del Maestrat i les seues aportacions són fonamentals per a conèixer l'estratigrafia del Cretaci a la zona esmentada: per exemple, va denominar sòl tenèncic a una classe de formació estratigràfica típica d'aquella comarca, amb característiques marcades tant des del punt de vista petrogràfic com paleontològic.Vernet Ginés, Juan, 1976. Historia de la ciencia española. Instituto de España, Cátedra Alfonso X el Sabio. Pàg. 254.
La seua afecció als fòssils, que dibuixava amb un estil singular, el va portar a publicar una monografia sobre l'entorn de Tortosa, en la qual en figuraven 31 espècies noves. L'obra de Landerer Principios de Geología y Paleontología va tenir una acollida excel·lent i fou reeditada en diverses ocasions. Jaume Almera i Comas es va iniciar en la geologia amb els treballs de camp que va realitzar amb Landerer.Pelayo López, Francisco, 1999. Ciencia y creencia en España durante el siglo XIX: la paleontología en el debate sobre el darwinismo. Consell Superior d'Investigacions Científiques. . Pàg. 226.TheBiography
Obres destacades Monografía paleontológica del piso áptico de Tortosa, Chert y Benifazá (1872)Sos Baynat, Vicente; Sanfeliu Montolio, Teófilo, 1983. La Geología de la provincia de Castellón y su bibliografía. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. Pàg. 50-52. Explicación del cuadro sinóptico de los terrenos primitivos (1873) El piso Tenéncico o Urgo-Áptico y su fauna (1874) La región oriental de España en la época miocena (1877) Principios de Geología y Paleontología (1878) Ensayo de una descripción del piso Tenéncico (1878) Estudio geológico de la región comprendida entre Tortosa y Castellón (1920) Las revoluciones del globo lunar Estudios sobre el sistema de los satélites de Júpiter ¿Vivimos en la época cretácea?Del Prado, Narciso, 31 d'octubre de 1922. "José Landerer". La Alhambra (Granada) (556): 230–231. ISSN 1889-8572. Pàg. 230-231.
Referències
Bibliografia Linari, A. F., 1922. "Don José Joaquín Landerer y Climent". A: Ibérica, núm. 18, pàg. 178-180. Garrido, Julio, 1973. "Un precursor español de las investigaciones petrográficas de la superficie de la Luna: José Joaquín Landerer". A: Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales, pàg. 285-287. Mandalla y Pueyo, Lucas: Los progresos de la Geología en España durante el siglo XIX (Discurs d'ingrés a la Reial Acadèmia de Ciències). Madrid, L. Aguado, 1897. Enciclopedia Universal Ilustrada, vol. 29, pàg. 566-567.
Enllaços externs
José Joaquín Landerer y Climent, ejemplo de científico 'amateur' - YouTube i Gran Enciclopèdia Catalana
Categoria:Científics de València Categoria:Geòlegs suïssos Categoria:Geòlegs valencians Categoria:Persones d'ascendència suïssa Categoria:Astrònoms suïssos Categoria:Astrònoms valencians contemporanis Categoria:Morts el 1922 Categoria:Assagistes valencians del segle XIX Categoria:Assagistes valencians del segle XX en castellà Categoria:Assagistes suïssos del segle XX Categoria:Escriptors suïssos del segle XIX Categoria:Escriptors de València Categoria:Escriptors valencians nascuts al segle XIX Categoria:Escriptors valencians morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1841