Cornellà de Llobregat és un municipi de la comarca del Baix Llobregat situat al marge esquerre del riu Llobregat. El terme municipal limita amb els de Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat al sud, l'Hospitalet de Llobregat a l'est, Sant Joan Despí a l'oest i Esplugues de Llobregat al nord.
Geografia Llista de topònims de Cornellà de Llobregat: muntanyes, serres, collades, indrets, rius, fonts, edificis.
Història
Cornellà de Llobregat té una història definida per tres factors principals: la proximitat de la ciutat de Barcelona, el fet de ser un territori de pas —com tota la comarca del Baix Llobregat— de les vies d'entrada i sortida de la capital de Catalunya, i el riu Llobregat. El nom fa referència a un origen romà (Cornelianum). D'aquesta època queden vestigis a la zona del barri Centre entre l'església parroquial de Santa Maria i el Castell.
També hi ha restes visigòtiques. La primera referència escrita data del 980. Ja existia una església, i una torre de defensa contra els sarraïns, al mateix lloc que l'actual castell construït el . La ciutat fou incorporada al territori de Barcelona al i, per poc temps, va pertànyer a les Franqueses del Llobregat. Cornellà era una important zona agrícola, dominada pels masos fins al .
Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928.
L'any 1716 la ciutat se separà de Barcelona pel Decret de Nova Planta, i va passar a formar part de la comarca del Baix Llobregat. Un segle més tard i acabada la Guerra del Francès, que el 1811 per causa dels saqueigs de les tropes franceses i d'una gravíssima sequera es conegué a Cornellà com l'«Any de la fam», el 1819 tingué lloc un canvi cabdal al municipi: s'inaugurà el Canal de la Infanta. Allò permet un desenvolupament molt significatiu del regadiu i un apogeu del procés d'industrialització. El ferrocarril hi arribà el 30 de setembre de 1855, per la línia des de Barcelona fins a Molins de Rei i que, poc després, fou complementat amb un servei de tartanes que feia el recorregut des de Cornellà fins Sant Boi a través del Revolt Negre. Aquest sistema de transport perdurà fins a la inauguració el 29 de desembre de 1912 del tram de la línia Llobregat-Anoia que creuà la vila per la zona baixa: el conegut com a Carrilet Durant tot un segle, el sector tèxtil va ser la base econòmica del municipi, i alhora, amb les dues línies de ferrocarril, varen creixen els nuclis de població separats del Centre (barris de Riera, Almeda, Pedró, la Gavarra). L'any 1910 l'empresa Siemens AG es va establir a Cornellà.
A partir de 1950, arriben molts nous habitants i segueix una industrialització i urbanització sovint força desordenades. Es construeix el barri de Sant Ildefons als anys 60 i Fontsanta el 1974). S'arriba a 100.000 habitants el 1979. Aquest creixement ha fet confluir a Cornellà de Llobregat persones de diverses procedències, que han aportat la seva personalitat, la seva cultura i la seva història a la pròpia de la ciutat. El moviment associatiu i les festes que s'hi celebren fan patent aquesta riquesa de continguts culturals.
En els darrers vint-i-cinc anys, l'Ajuntament democràtic ha actuat per a recuperar i millorar a poc a poc en molts aspectes. S'ha racionalitzat l'expansió urbanística i s'han fet arribar els serveis i equipaments a tota la població. Han nascut tres grans zones verdes, els parcs de Can Mercader, de la Infanta i de la Ribera (ara desaparegut amb la construcció de l'estadi del RCD Espanyol). Avui el teixit econòmic de Cornellà està molt més equilibrat, acull nombroses empreses de logística i també de vinculades a la nova economia.
Patrimoni històric
Columnes preromàniques () Les columnes que presideixen l'accés a l'edifici de l'Ajuntament, veritables joies de l'art preromànic català, van ser trobades en una reforma de l'any 1928. Tot indica que en el lloc on actualment està l'edifici consistorial des del hi havia una primitiva església parroquial que va ser engrandit al , per adequar-la a l'augmentació de la població. En aquest moment s'afegiren les dues columnes que eren el suport de l'arc principal de l'església. Els estudiosos de la història de l'art destaquen la similitud dels capitells amb altres monuments catalans de la mateixa època (potser eren artistes de la mateixa escola) i la influència de l'art del Califat de Còrdova.
El Castell de Cornellà (segle ) miniatura|Castell de Cornellà|esquerra El document més antic que fa referència al Castell de Cornellà és de l'any 1204, possiblement servia com a torre de defensa com moltes altres que flanquejaven el Llobregat. Quan va perdre la funció militar, es va convertir en centre d'una gran propietat agrícola, i bona part de la configuració actual correspon a reformes del sobre la base del període gòtic. Va continuar tenint usos agrícoles fins ben entrat el . El 1992 l'ajuntament va comprar el recinte i l'any 2000 es va rehabilitar i acull actualment l'arxiu, una sala d'exposicions i diversos serveis municipals.
Can Manso (segle ) Masia situada a la carretera del Mig, molt a prop del creuament amb la carretera vella del Prat, zona d'Almeda i llindant amb el terme municipal de l'Hospitalet. Aquesta masia, datada a la darreria del , és la de més relleu de Cornellà donades les dimensions, majestuoses, i la configuració del cos central enorme. Als laterals s'aixequen dos cossos més baixos i altres dos que formen les solanes, deixant una configuració de planta basilical de cinc naus. Els seus propietaris van ser la família Femades, llinatge de pagesos, i posteriorment va ser adquirida per la família barcelonina dels Sabater, que hi va fer importants reformes. L'escut d'armes de la façana recorda que a principi del fou propietat del general Josep Manso i Solà, heroi de la Guerra del Francès, que passava llargues temporades a Cornellà. El 2003 l'ajuntament va encetar una campanya de restauració, dirigida per l'arquitecte J.A. Marín Sànchez.
Can Serra (segle ) Antigament Can Femades. Masia que es troba a la carretera de l'Hospitalet, al final del terme municipal. L'edifici, d'aspecte senyorial amb planta quadrada i cobert a quatre aigües, data dels anys 1763-69 segons les inscripcions que hi ha a l'interior. Des que Antoni Serra i Fiter, pintor i ceramista, i la seva família s'hi van instal·lar és coneguda com a Can Serra.
Can Vallhonrat (segle - ) Situada a la plaça de Francesc Macià, davant l'ajuntament i l'església. Al el propietari del Castell edifica Can Vallhonrat per a residència familiar. L'edifici, de planta quadrada i cobert a quatre aigües, posa de manifest l'ús residencial amb la vistosa estructura de la façana i els acabats de l'interior. Les reformes i consolidació de l'edifici el 1986, amb la modificació de les golfes, va suposar la seva destinació com a edifici administratiu de l'ajuntament.
Rectoria de Santa Maria (segle - ) Al passatge Mossèn Jaume Rafanell, darrere l'església de Santa Maria trobem "La Rectoria", que neix com a masia i ja se la coneix al . Al llarg del es fan obres i s'hi instal·la la rectoria. L'edifici actual és fruit dels afegits i no té una tipologia definida.
Can Trabal (segle - ) En la carretera d'Esplugues en direcció a Sant Boi, tot just davant del nou centre comercial. Aquesta masia, abans coneguda com a "Can Pato", apareix documentada al encara que amb el nom de Mas Puig. La part posterior, més baixa, és la més antiga. Al s'hi afegí la part davantera amb un cos format per dues plantes, amb golfes a la part central, més elevada respecte als laterals. Els seus propietaris van ser la família Amat, llinatge de pagesos cornellanencs, posseïdors de les terres fins al límit amb el terme de Sant Joan Despí.
Can Maragall (segle - ) Masia situada entre la carretera d'Esplugues i el carrer del General Prim, en el centre del nucli urbà. És una de les més antigues, hi ha documentació que parla d'un primer edifici construït el 1330, i la seva figura actual respon al caràcter senyorial de les edificacions residencials del . L'edifici, cobert a dues aigües i sense golfes ni graners, té un cos central de dues plantes-pis i baixos al qual posteriorment se li afegiren dos cossos laterals porticats. El nom actual es deu al fet que la família del gran poeta Joan Maragall en va ser la propietària.
Can Tirel (segle - ) Situada al costat de la via de la Renfe, en el barri Fatjó, entre el camí de la Destraleta i el ferrocarril.Possiblement era una masoveria que depenia de Can Corbs, avui desapareguda.
Can Rissuenyo (segle - ) Al carrer dels Pins o Pius XII cantonada amb el carrer Lasarte. Els seus orígens són del , amb una façana amb estucs color ocre quasi desapareguts, obertures ovals en les golfes, ceràmica en el marc del cos central i les balustrades, detalls que donen un caràcter senyorial i culte a l'edificació.
Palau Can Mercader () Situat al parc del mateix nom, a la carretera de l'Hospitalet, davant del barri d'Almeda. Després d'entroncar l'antiga família Mercader amb la dels comtes de Bell-lloc, Joaquim de Mercader i Bell-lloc, va fer construir l'any 1865 aquest palau on hi havia l'antiga masia de Can Mercader. La construcció, de planta quadrangular amb torres octogonals als quatre costats, té l'aire dels palaus de l'època del romanticisme. La planta noble està formada per un conjunt de sales decorades amb estils molt diferenciats, però totes amb una recarregada sumptuositat. Les seves col·leccions de pintures, ceràmiques, armes, porcellanes, aus dissecades, mobles, etc. atorguen a aquest edifici una importància especial. Tot aquest llegat patrimonial prové dels comtes de Bell-lloc. Des del 1995, després de sis fases de restauració, és museu públic de la ciutat. A més, a les seves sales, se celebren matrimonis civils.
Torre de la Miranda () Situada a l'avinguda Salvador Allende, al barri de Sant Ildefons. D'estil neo-mudèjar i planta hexagonal, la va fer construir el noble Arnau de Mercader a finals del com a mirador sobre la plana del Llobregat i per poder estudiar els aus.
Estació de la RENFE () Edifici construït arran de la inauguració, l'any 1855, de la línia de ferrocarril Barcelona-Molins de Rei, perllongada dos anys després fins a Martorell.
Can Gaya () Can Gaya (carrer Rubió i Ors, 65) és un edifici senyorial construït el 1860, originàriament propietat de la família Mas, la qual posseïa també la fàbrica situada just a l'altre costat del carrer i de la qual es conserva encara la façana.
Casa Camprubí (1927) Als afores de la ciutat, a la carretera de sant Joan Despí, podem contemplar l'edifici més emblemàtic del modernisme a Cornellà. La casa Camprubí, obra del conegut arquitecte Josep Maria Jujol, va ser construïda l'any 1927 per encàrrec de Cebrià Camprubí i Nadal.
Familiar Cinema Titan (1926) Al carrer Rubió i Ors cantonada amb Verge de Montserrat trobem l'edifici, actualment convertit en biblioteca pública, que va ser construït el 1926 segons el projecte de l'arquitecte municipal Marín Espinosa. La torre circular (pinacle), de vint metres d'alçada, mostra una clara vinculació al Noucentisme.
La fàbrica Fontanals i Suris (1897 - 1913) Al costat de la carretera de Sant Joan Despí. La fàbrica Fontanals i Suris, una de les més importants del sector tèxtil local, va ser construïda l'any 1897 (amb el nom de Sala y Cía.), recollint l'empremta estètica del primer modernisme, a base de maó vist, ferro i vidre. La fàbrica va deixar de funcionar als anys seixanta. Actualment, i després d'una important reforma finalitzada l'any 2007, acull el Citilab Cornellà.
miniatura|Central de Bombeig d'Aigües miniatura|Fàbrica Bagaria miniatura|Santa Maria de Cornellà
Central de Bombeig d'Aigües de Barcelona (1903 - 1907)