Tikvah Alper (Wynberg, Sud-àfrica, 22 de gener de 1909 – Salisbury (Hampshire), Anglaterra, 2 de febrer de 1995) fou física i radiobiòloga; va descobrir els mecanismes de transmissió de l'encefalopatia espongiforme. Es va fer famosa durant l'epidèmia de la «malaltia de les vaques boges», diagnosticada el 1986 a Gran Bretanya.Highfield, Roger, "The End of BSE" .Tikvah Alper va néixer a Sud-àfrica, i era la més petita de quatre germanes d'una família immigrant jueva de Rússia. Va anar a l'escola superior femenina de Durban.Hornsey, S; Denekamp, J. (1997) "Tikvah Alper: An indomitable Spirit". International Journal of Radiation Biology (71:6) 631–42 Va rebre una beca per estudiar física i matemàtiques a la Universitat de Ciutat del Cap, on es va graduar el 1929. Una beca li va permetre anar a Berlín de 1930 a 1932 per fer estudis de doctorat a l'Institut Kaiser Wilhelm de Química (avui dia Institut Max Planck de Química- Institut Otto Hahn). Va treballar sobre sobre els raigs delta i les partícules alfa en el departament que dirigia la física nuclear Lise Meitner. El resultat de la recerca feta a Berlín el va publicar en una revista alemanya de físicaAlper, T. (1932) Über die δ-Strahlen und die Beziehung zwischen Reichweite und Geschwindigkeit für langsame Elektronen Zeitschrift für Physik (76:3–4) 172–189 http://link.springer.com/article/10.1007%2FBF01341810? i va rebre un premi als joves investigadors l'any següent. El 1933 va retornar a Sud-àfrica i es va casar amb el bacteriòleg Max Sterne, inventor de la vacuna per al carboncle, malaltia que afecta el bestiar. Després de casar-se, Tikvah Alper va mantenir el seu cognom de soltera. Atès que les dones casades no podien treballar a la universitat, van crear un laboratori a casa on van treballar junts. Els seus fills, Jonathan i Michael, van néixer el 1935 i 1936, respectivament. També, a partir de 1937, va ser professora de sords, ja que el seu fill gran era sord profund i va aprofitar els seus coneixements de física per a investigar sobre l'articulació de la parla en la formació del sons per a infants sords, i el 1948 va esdevenir cap de la secció de Biofísica del Laboratori de Física Nacional sud-africà.Alper, T., Zimmerman, H. J. (1939) A thyraton inflexion indicator for teaching the deaf.Malgrat la seva creixent fama científica, el 1951, Max Sterne i Ticva Alper es van veure obligats a sortir de Sud-àfrica, a causa de la seva oberta oposició a l'apartheid. Ticva va trobar un lloc de recerca (no remunerat) en els Laboratoris de Radiobiología MRC, a l'hospital Hammersmith de Londres, dirigits per Hal Gray, a qui havia conegut en visites anteriors. El seu treball es va centrar en la biologia cel·lular investigant la complexitat dels efectes de la radiació en diferents tipus de cèl·lules, i la seva interacció amb altres processos fisiològics i químics i a l'any 1960 va publicar una carta a Nature, juntament amb Mort Elkind i Neil Gillies, en què llençaven la hipòtesi que l'agent causal de la malaltia contagiosa neurodegenerativa (que afecta ovelles i cabres) coneguda com a scrapie o tremolor, no conté àcid nucleic.
Va ser directora de la Unitat de Radiobiologia a partir del 1962 fins a la seva jubilació el 1974. Amb les seves investigacions, va demostrar que l'agent infecciós en la malaltia contagiosa neurodegenerativa (que afecta ovelles i cabres) coneguda com a scrapie o tremolor, no conté àcid nucleic.Alper, T. et al. (1967) Does the agent of scrapie replicate without Nucleic Acid? Aquesta important troballa va permetre entendre millor els mecanismes de totes les formes d'encefalopaties espongiformes transmissibles (que també afecten persones). Va continuar la seva vida professional publicant el 1979 Radiobiologia cel·lular,Alper, Tikvah, Cellular Radiobiology. CUP Archive, 1979. i als vuitanta-tres anys va pronunciar una conferència davant la Societat d'Investigació de Radiació a Dallas, i la seva influència en diverses generacions de radiobiòlegs a Gran Bretanya i arreu del món no va deixar d'augmentar. Va morir a Salisbury, Hampshire, el 1995.
Referències
Bibliografia Kiheung KIM, The social construction of disease: from scrapie to prion. (2007) Routledge, Talyor and Francis. Annette B. Vogt (2005) Tikvah Alper. Jewish Women's Archive . Fowler, J. (1995) In memoriam Tikvah Alper 1909–1995 Radiation Research, (142:1), 110–112.
Categoria:Radiòlegs Categoria:Biòlegs sud-africans Categoria:Alumnes de la Universitat de Ciutat del Cap Categoria:Morts a Anglaterra Categoria:Persones de Ciutat del Cap Categoria:Metges sud-africans Categoria:Científics jueus Categoria:Nascuts el 1909