LAqüeducte de Dioclecià (en croat: Dioklecijanov akvadukt) és un aqüeducte a la ciutat de Split a Croàcia construït per l'Imperi Romà per proveir d'aigua l'antic palau de l'emperador Dioclecià. És un dels aqüeductes més grossos i més ben conservats de l'antiga Iugoslàvia, junt amb l'Aqüeducte de Bar, prop de Stari Bar, Montenegro, i l'Aqüeducte de Skopje, prop de Skopje, a Macedònia del Nord.Exploring Macedonia L'aqüeducte tenia nou quilòmetres de llarg, des del riu Jadro fins al nord-oest del palau de Dioclecià i els pobles del voltant, amb un desnivell de 33 metres, en l'actualitat el centre de la ciutat de Split.
L'aqüeducte va ser construït al pas del al . Tenia una secció transversal de 0,75 mn × 1,60 m, cosa que permetia un cabal d'uns 1.500 litres d'aigua per segon (o 129.600 metres cúbics al dia) que fluïen a través de l'aqüeducte, que d'acord amb els estàndards d'avui serviria una ciutat de 173.000 habitants.
La part millor conservada d'aquesta obra essencialment subterrània està prop de Dujmovača (Solin) i comprèn vint-i-vuit arcs alts amb una altura màxima de 16,5 metres i una longitud de 180 metres travessant la vall seca.
L'aqüeducte de Dioclecià va ser destruït durant la invasió dels gots al mig del i no es va fer servir durant tretze segles després d'això. La primera reconstrucció de l'aqüeducte va tenir lloc durant el regnat de l'Àustria-Hongria (1877-1880). Va ser abandonat a partir del 1932 quan va ser construïda l'estació d'aigua Kopilica.
El 2008 van començar obres de restauració.
Referències
Enllaços externs Dal-koning d.o.o.: Konzervatorski elaborat zaštite i obnove Dioklecijanovog akvedukta na lokaciji Brodarica-istok (en croat) Vjesnik, Mira Jurković: Hrvatski kandidati za Unescovu listu svjetske baštine: Dioklecijanov akvedukt i starogradski ager (en croat)
Categoria:Aqüeductes romans Categoria:Split