miniatura|Localització de Luba, també anomenada San Carlos de Luba, a Guinea Equatorial. La revolta bubi de 1998 es refereix als fets violents desenvolupats a la fi de gener de 1998 a l'illa de Bioko, a Guinea Equatorial.

Desenvolupament Atacs a Luba i Moka El 21 de gener de 1998 es va iniciar a les localitats de Luba, Moka, Rebola i Baney (Bioko) una rebel·lió contra el règim de Teodoro Obiang,La oposición guineana habla de cientos de presos tras el ataque en la isla de Bioko , El País, 25 de gener de 1998. en la que hi moriren cinc soldats i un civil.Cuatro ex legionarios españoles, detenidos en Guinea por los recientes ataques , El País, 3 de febrer de 1998. Segons algunes fonts, l'acció es va iniciar en la matinada, amb la mort d'un empleat de la companyia elèctrica Segesa a Luba. Posteriorment el grup d'activistes hauria assassinat al marit de la delegada del Govern, el caporal primer Félix Ndong Ondó. En els incidents haurien perdut també la vida almenys un fuster originari de Sao Tomé i Principe i un equatoguineà d'ètnia bubi.Al menos cuatro muertos en un confuso incidente armado en Guinea Ecuatorial , El País, 22 de gener de 1998. El Govern va acusar el Moviment per a l'Autodeterminació de l'Illa de Bioko (MAIB) d'haver atacat tres aquarteraments militars a la ciutat de Luba,Parlament Europeu - Resposta a una pregunta escrita - Detinguts a Guinea Equatorial - P-1155/1998 , 8 de juny de 1998. perllongant-se els enfrontament durant dues setmanes, després del qual aproximadament 500 bubis van ser arrestats i interrogats.INFORME SOBRE EL GRAU DE COMPLIMENT DELS DRETS HUMANS A DIFERENTS PAÏSOS - Guinea Equatorial , Oficina per a la Democràcia, els Drets Humans i el Treball, Departament d'Estat dels EUA, 25 de febrer de 2000. Fonts de l'oposició guineana van assenyalar que la policia va assaltar el Col·legi Espanyol (depenent de l'Ambaixada d'Espanya) a Rebola, on van detenir al professor bubi Víctor Buyaban.

Detencions El 24 de febrer de 1998, la Comissió Europea va convocar a l'ambaixador de Guinea Equatorial per expressar-li la seva preocupació per les violacions dels drets humans comeses després de l'atac del 21 de gener. Al març i abril del mateix any es van registrar preguntes al Parlament Europeu per part del Partit Popular Europeu al Consell, interpel·lant per quatre ciutadans de nacionalitat espanyola detinguts entre els acusats de promoure la regirada independentista a l'illa de Bioko,Parlament Europeu - Pregunta escrita - Detinguts a Guinea Equatorial - P-1155/1998 , 3 d'abril de 1998. i sobre la repressió exercida contra el poble bubi després de la revolta,Parlament Europeu - Pregunta escrita - Incident in Equatorial Guinea - E-0588/1998 , 4 de març de 1998.

Macrojudici de Malabo A la fi de maig de 1998 un tribunal va jutjar a Malabo en consell de guerra sumaríssim 117 acusats, entre ells un dels líders del MAIB, Martín Puye Topepé. En el macrojudici contra 117 persones de l'ètnia bubi (quatre d'elles de nacionalitat espanyola) el fiscal militar, el comandant Román Bibang va acusar els detinguts de terrorisme, secessió i traïció, i va aportar com a arsenal confiscat als detinguts tres pistoles, dues escopetes retallades i tres completes, i una granada de mà.Los 117 procesados en Guinea por el motín de Bioko denuncian torturas , El País, 26 de maig de 1998. Per altra banda, l'advocat defensor, José Oló Obono, fou empresonat.Informe del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans, 28 de desembre de 1999. El judici va concloure dictant 15 penes de mort i 56 de presó, acusant el govern al MAIB de ser responsable de la rebel·lió del 21 de gener.Guinea dicta 15 penas de muerte contra los bubis acusados en el macroproceso de Malabo , El País, 2 de juny de 1998. La resta dels detinguts, entre els quals es trobaven els quatre espanyols,Hemeroteca - Pàgina 060 , El Periódico, 8 de juny de 1998. van ser alliberats. El MAIB va denunciar les 15 condemnes a mort del macrojudici de Malabo a través de Weja Chicampo, coordinador del grup independentista, presentant també el seu projecte d'Estat Democràtic per a Guinea Equatorial.Los independentistas de Bioko acusan a Obiang de querer extinguir a la etnia bubi , ABC, 5 de juny de 1998.

Fets posteriors Els quatre màxims dirigents de l'aixecament armat, Atanasio Bitá, Remigio Fica, Epifanio Mohaba i un quart, considerat el responsable militar de la rebel·lió, van ser condemnats a mort en rebel·lia i buscats intensament durant més de sis mesos. El juliol del 1998 van aconseguir abandonar Guinea Equatorial amb destí desconegut.Obiang detiene a 30 bubis tras la fuga de los jefes de la revuelta de enero , El País, 4 de desembre de 1998. El 14 de juliol va morir l'opositor Martín Puye Topepé a la presó Playa NegraMuere Martín Puye, un dirigente encarcelado de la oposición guineana , El País, 15 de juliol de 1998. en circumstàncies poc clares.El relator de la ONU afirma que Martín Puye fue torturado en Malabo , El País, 16 de juliol de 1998. El setembre del 1998 es va realitzar al Parlament Europeu una pregunta parlamentària del Partit Socialista Europeu, sobre la repressió a l'illa, el macrojudici i la mort de Puye,Parlament Europeu - Pregunta escrita - Human rights in Equatorial Guinea - E-2611/1998 , 1 de setembre de 1998. contestada pel Consell en octubre.Parlament Europeu - Resposta a una pregunta escrita - Human rights in Equatorial Guinea - E-2611/1998 , 1 d'octubre de 1998. A la fi de novembre el Govern de Guinea Equatorial va iniciar una nova onada de detencions entre membres de la comunitat bubi de l'illa de Bioko, acusant als detinguts (prop de 30 persones) de col·laborar amb els fugits dirigents de l'aixecament.

Referències

Categoria:Esdeveniments del 1998 Categoria:Història militar de Guinea Equatorial