Édouard Marie Marc Mény de Marangue (París, França, 30 de novembre de 1882 − Bèuluec de Mar, 23 de gener de 1960) fou un tennista francès, guanyador d'una medalla de bronze olímpica en els Jocs Olímpics d'Estocolm 1912 en la modalitat de dobles masculins junt a Albert Canet. També hi va participar en categoria individual però fou eliminat en primera ronda.
Era fill d'Alice Victoire Emilie Boulangé i Georges Mény, director d'una oficina d'assegurances La Nationale-Vie. Va tenir una germana més petita anomenada Amélie Marie Marguerite. Es va casar el 23 de d'abril de 1912 a l'església de Saint-Honoré-d'Eylau amb Yvonne Léonie Félicité Leduc.
Fou guardonat amb les condecoracions de Legió d'Honor i Creu de Guerra 1914-1918.
A banda del Jocs Olímpics, fou semifinalista en el Championnat de France (1908), precursor del Roland Garros que només disputaven tennistes de clubs francesos, on fou superat per Max Decugis.
Jocs Olímpics Dobles masculins Any Campionat Parella Oponents Resultat 1912 Jocs Olímpics, Estocolm, Suècia Albert Canet 20px|border|Bohèmia Ladislav Žemla-Rázný20px|border|Bohèmia Jaroslav Just 13−11, 6−3, 8−6
Categoria:Medallistes francesos als Jocs Olímpics d'Estiu de 1912 Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Receptors de la Creu de Guerra 1914-1918 (França) Categoria:Tennistes parisencs Categoria:Medallistes olímpics de tennis Categoria:Nascuts el 1882 Categoria:Morts el 1960 Categoria:Morts als Alps Marítims