Antonio José Martínez Palacios (12 de desembre del 1902- 11 d'octubre del 1936) va ser un compositor espanyol de la Generació del 27.
Es conserva una cita de Maurice Ravel que creia que Palacios esdevindria "el compositor espanyol del nostre segle", tanmateix, la seva música va ser oblidada fins al 1980. Recentment s'han recuperat i publicat algunes de les seves obres.
Va ser afusellat pels colpistes al principi de la Guerra Civil espanyola i enterrat en una fossa comuna a Estépar.Valdivielso Arce, Jaime L. «Centenario del nacimiento del Músico y Folklorista burgalés Antonio José Martínez Palacios.». Cervantes Virtual. Consultado el 10 de diciembre de 2019Antonio José. Muerte en la madrugada, Francisco Blanco, burgospedia, 7 de enero de 2015
Biografia Infància Antonio José va néixer a Burgos el 12 de desembre de l'any 1902. El seu pare, Rafael Martínez Calvo, era mestre artesà confiter afiliat al Cercle Catòlic d'Obrers de Burgos (Caja Círculo); la seva mare, Ángela Palacios Berzosa, era filla d'una família d'agricultors d'Ibeas de Juarros, localitat propera a la ciutat de Burgos.Valdivielso Arce, Jaime L. «Centenario del nacimiento del Músico y Folklorista burgalés Antonio José Martínez Palacios.». Cervantes Virtual. Consultado el 10 de diciembre de 2019Antonio José. Muerte en la madrugada, Francisco Blanco, burgospedia, 7 de enero de 2015
Formació musical i composicions Des de petit va mostrar inclinació per la música. El 1909, sense complir encara els set anys, va iniciar els seus estudis a les Escoles de Sant Llorenç. Els seus primers passos musicals els va fer amb els mestres Julián García Blanco i José María Beobide.Antonio José. Muerte en la madrugada, Francisco Blanco, burgospedia, 7 de enero de 2015 Amb tot just tretze anys, el 1915, va compondre Caçadors de Chiclana i el 1920, becat per la Diputació Provincial de Burgos, va marxar a Madrid per ampliar estudis musicals. Va coincidir en aquesta ciutat amb el mestre Jacinto Guerrero. Alumne aplicat, va compondre el 1921 Sonata castellana, obra per a piano que seria la base de la seva posterior Simfonia castellana (1923). També d'aquell mateix any, 1921, és la seva obra Poemas de joventut que va valdre un primer premi en un concurs i va ser publicada dos anys més tard. A Madrid va entaular amistat amb músics i personatges importants de la cultura del moment, com el també burgalès Regino Sainz de la Maza o Federico García Lorca, entre d'altres. La seva obra començava a ser coneguda i a gaudir d'un cert prestigi.
Amb només 22 anys va compondre l'òpera Minatchi, datada a Madrid el juny del 1925, però no es va arribar a estrenar, però malgrat tot va ser traduïda a l'anglès. Segons les investigacions dutes a terme pel director d'orquestra Javier Castro, el llibret presenta llacunes en el desenvolupament, i se suposa que contenia parts no cantades, que de moment es desconeixen. El llibretista va ser el capellà jesuïta Gaspar González Pintado, natural de Fuentecén, que va col·laborar amb Antonio José en altres composicions de tema religiós, arribant a ser la seva poeta de capçalera. L'obra, que està ambientada a l'Índia, explica la història d'una princesa índia que s'acaba convertint al cristianisme. El traductor a l'anglès va ser Cornelius E. Byrne, del qual segons les investigacions dutes a terme per Castro, va estar residint un any al monestir de San Salvador de Oña. L'obra va ser composta per a col·legis i congregacions, segons figura al mateix manuscrit de l'obra.Burgos, Diario de (9 de octubre de 2021). «Los misterios de 'Minatchi'». Diario de Burgos. Consultado el 13 de octubre de 2021
El 1924 va començar la composició de Danza de bufones i les seves Danzas burgalesas. Del 1925 al 1929 va impartir classes al col·legi Sant Estanislau de Màlaga, cosa que li va permetre continuar component. Escriu allà Danza burgalesa núm. 4. El 1927, amb Sonata gallega, va guanyar un altre premi i va continuar publicant més obres; entre elles, Evocaciones en la prestigiosa Unió Musical Espanyola. Becat per l'Ajuntament de Burgos, va cursar estudis a París durant dos estius (1925 i 1926). Va iniciar la composició de la seva òpera El mozo de mulas, argument basat en alguns capítols del Quixot, a partir del llibret del músic bañezà Manuel Fernández Núñez.
El 1929, de tornada a Burgos, es va fer càrrec de l'Orfeó burgalès, en què va tenir com a alumne Justo del Río, i de l'Escola Municipal de Música. Amb Justo del Río iniciaria una sèrie de viatges, per ells mateixos qualificats de «científics», a la recerca de temes folklòrics i populars. D'aquesta etapa és el conegut Himno a Castilla que encara se segueix interpretant. Va promoure la carrera musical d'Àngel Juan Quesada, que va ser subdirector de l'Orfeó Burgalés (i el director a partir del 1949).Diario de Burgos, 29 de mayo de 1949. Antonio José va ser un dels col·laboradors de la revista Parábola,Dejar hablar a los textos: homenaje a Francisco Márquez Villanueva. 2005, p. 1346 d'Eduardo de Ontañón.
Fruit de la seva tasca de recerca va ser la Col·lecció de cants populars burgalesos que va aparèixer el 1932, guardonada amb el Premi Nacional de Música d'aquell mateix any.Gómez, Antonio. «Materiales para una Historia de la música popular española del s.XX». Consultado el 25 de diciembre de 2017. El 1933 aquest premi va ser aconseguit pel músic, intèrpret i també folklorista Agapito Marazuela pel seu Cancionero de Castilla la Vieja.Materiales para una historia de la música popular española del siglo XX, Antonio Gómez.
El 1934 l'Orquestra Simfònica d'Enrique Fernández Arbós va estrenar a Madrid Preludio i Danza Popular, dos fragments de l'òpera El mozo de mulas. L'òpera s'estrenaria completa a Burgos el diumenge 12 de novembre del 2017.Orquesta Sinfónica de Burgos: El mozo de mulas, Caja de Burgos Completava la seva activitat musical impartint conferències, publicant articles i dirigint concerts. L'abril del 1936, va ser convidat al Congrés que organitza la Societat Internacional de Musicologia a Barcelona. Allí va presentar una brillant ponència sobre la cançó popular burgalesa, rebuda amb grans elogis pels il·lustres assistents. Antonio José comptava ja amb un gran prestigi internacional. La seva música per a guitarra Romancillo infantil i Sonata (1933) són obres escrites atenent les peticions del guitarrista burgalès Regino Sáinz de la Maza, de qui era amic des de 1924 i a qui estan dedicades.
Detenció, presó i afusellament a Estepar L'èxit de la revolta militar i cop d'Estat del 18 de juliol de 1936 va ser immediat a la ciutat de Burgos, ja que a la matinada del 19 de juliol van sortir les forces militars de les casernes, armant-se també als falangistes, que van començar a realitzar les detencions, saques i execucions.
Antonio José va ser detingut el 6 d'agost al seu domicili per un grup de falangistes armats i traslladat a la Presó Central de Burgos.Valdivielso Arce, Jaime L. «Centenario del nacimiento del Músico y Folklorista burgalés Antonio José Martínez Palacios.». Cervantes Virtual. Consultado el 10 de diciembre de 2019Antonio José Martínez Palacios, Documento de la Prisión Central de Burgos
Les raons que es proposen per empresonar-les són diverses: enveges per la seva tasca i reconeixement, malestar als estaments religiosos i caciquils de la ciutat que no van aconseguir captar-lo i, essencialment, per la necessitat del feixisme d'eliminar les figures de l'avantguarda cultural. En aquest sentit, eren conegudes la seva participació en diversos cursos i conferències de l'Ateneu Popular i les seves col·laboracions a la revista Burgos gràfic (on només s'ocupava d'assumptes musicals o literaris), especialment odiada pels sectors més clericals i reaccionaris de la ciutat, sobretot arran d'un famós editorial de l'any 1935 en què es criticava les autoritats eclesiàstiques locals per la seva actitud d'empara i encobriment cap a un sacerdot que havia abusat de diverses nenes a Estépar.Ruiz Vilaplana, Antonio (2010) . «Capítulo X: La ejecución de Antonio José, el músico poeta». Doy fe. Un año de actuación en la España nacionalista. Olivares Libros Antiguos Davant l'absència de delictes es van fer gestions davant del governador militar de Burgos per al seu alliberament que van resultar infructuoses.Valdivielso Arce, Jaime L. «Centenario del nacimiento del Músico y Folklorista burgalés Antonio José Martínez Palacios.». Cervantes Virtual. Consultado el 10 de diciembre de 2019
La nit del 8 al 9 d'octubre del 1936 es va produir la saca d'una llista de 24 presos entre els quals hi havia el nom d'Antonio José Martínez. El músic va sol·licitar ser emmanillat amb un noi, «gairebé un nen», que treballava com a aprenent a la impremta on es feia Burgos gràfic, i el va reforçar en aquests últims moments.Ruiz Vilaplana, Antonio (2010) . «Capítulo X: La ejecución de Antonio José, el músico poeta». Doy fe. Un año de actuación en la España nacionalista. Olivares Libros Antiguos Van ser traslladats, executats amb fusell i llançats a una de les fosses comunes d'Estépar, localitat a uns vint quilòmetres de la capital burgalesa. El dia 12 és executat Julio, germà d'Antonio José, militant de la UGT i mestre d'escola.Valdivielso Arce, Jaime L. «Centenario del nacimiento del Músico y Folklorista burgalés Antonio José Martínez Palacios.». Cervantes Virtual. Consultado el 10 de diciembre de 2019Antonio José. Muerte en la madrugada, Francisco Blanco, burgospedia, 7 de enero de 2015«Antonio José Martínez Palacios | Real Academia de la Historia». dbe.rah.es. Consultado el 20 de mayo de 2019.
El músic Antonio de la Fuente ha proposat l'arriscada hipòtesi que el compositor burgalès va poder ser ajudat a fugir, salvant-se de ser assassinat a Estépar ja que, proposa, no se n'ha identificat el cadàver entre les restes de les fosses d'Estepar.Burgos, Diario de (16 de julio de 2018). «¿Y si Antonio José no fue fusilado?». Diario de Burgos. Consultado el 20 de mayo de 2019.Fuente, Antonio de la (2016). «Música y Religión en Antonio José Martínez Palacios.pdf». Edición crítica. Publicaciones de la Excma. Diputación Provincial de Burgos. Consultado el 5 de octubre de 2018
Prohibició de la seva música El 24 de maig del 1938 es va prohibir la interpretació de les composicions d'Antonio José. Al programa d'un concert de la Societat Coral Burgalesa al Teatre Principal el dia 25 s'interpretaria Ay, amante mio, davant la qual cosa el Comissari en Cap, Modesto Baquero, per ordre del Delegat de l'Ordre Públic de Burgos, va comunicar la prohibició de la interpretació de la peça esmentada.Ver documento firmado por el Comisario Jefe en el documental Antonio José. Pavana Triste, minuto 5]
Reivindicació de la figura En els darrers anys del franquisme va començar a poc a poc la rehabilitació de la figura i l'obra d'Antonio José Martínez Palacios que havia estat sepultada.
1971 - Reivindicació a la revista Triunfo El 1971, l'escriptor burgalès Santiago Rodríguez Santerbás dedica un article reivindicatiu de la figura d'Antonio José a la revista Triumfo (25 de desembre de 1971),RODRÍGUEZ SANTERBÁS, Santiago. "En busca de un músico perdido: Antonio José". Triunfo, n.º 482 (1971), p. 25-29 en què cita uns elogis de Ravel a Antonio José.
2011 - Personatge de ficció d'Óscar Esquivias L'escriptor burgalès Óscar Esquivias converteix Antonio José un dels personatges principals de la novel·la "Inquietud en el Paraiso" (2011).R.P. Barredo / H. Jiménez: «Inquietud en el paraÍso», Diario de Burgos, domingo, 17 de julio de 2011.
2017 - Estrena de l'òpera El mozo de mulas El 2017 es va estrenar a Burgos l'òpera inacabada El mozo de mulas completada pel músic i compositor Alejandro Yagüe mort l'agost del 2017.Antonio José vuelve a la vida 81 años después. Se estrena la versión musical completa de la ópera que compuso el músico burgalés, fusilado en 1936, El País, Alex Grijelmo, 13 de noviembre de 2017
2018 - Documental Antonio José. Pavana triste