LExèrcit Imperial Rus (en rus: Русская императорская армия en rus) va ser l'exèrcit de terra de l'Imperi Rus, actiu des de 1721 a 1917. A mitjans de la dècada de 1850, comptava amb 938.731 efectius regulars i 245.850 irregulars (principalment cosacs).Gran Enciclopèdia Soviètica.
Història Precursors: Regiments del Nou Ordre miniatura|esquerra|Equip i armament dels Regiments de Nou Ordre, al manual Udeniye i xitrost ratnogo stroyeniya pejotni liudei (Учение и хитрость ратного строения пехотных людей), 1647. Els tsars russos anteriors a Pere I mantenien un cos hereditari d'arcabussers professionals (streltsí en rus). Van ser reclutats originalment pel tsarIvan IV. De ser una força efectiva, van passar gradualment a ser poc fiables i indisciplinats. En temps de guerra, l'exèrcit s'augmentava amb camperols.
"Regiments de nou ordre", o "regiments d'ordre estranger" ("Полки нового строя" o "Полки иноземного строя", Polkí NOVOGO (inozémnogo) stroya), va ser el terme rus usat per descriure les unitats militars formades en l'Imperi al segle XVII d'acord amb els principis d'Europa occidental. Hi havia diversos tipus de regiment, com regulars, dragons i reiters. El 1631, els russos van crear dos regiments regulars a Moscou. Durant la Guerra russo-polonesa 1632-1634, en temps del tsar Aleix I es van crear sis regiments regulars més, un regiment reiter i un dragons. Inicialment, reclutaven fills de boiars sense terres i streltsí , voluntaris, cosacs i altres. Els oficials al comandament eren majoritàriament estrangers. Després de la guerra contra la Mancomunitat de Polònia-Lituània, els regiments van ser dissolts. Durant una altra Guerra russo-polonesa, es van crear de nou i es van convertir en la força principal de l'exèrcit rus. Sovint, els regiments de dragons i regulars eren coberts amb persones que signaven un servei militar vitalici (datochnye liudi). Els reiter eren coberts amb gentry i fills de boiars amb poques terres o sense elles i eren pagats amb diners o terres pel seu servei. Més de la meitat dels comandants eren representants de la gentry. En temps de pau, alguns dels regiments es dissolien.
El 1681 hi havia 33 regiments regulars (61.000 homes) i 25 regiments de dragons i reiters (29.000 homes). A la fi del segle XVII els regiments de nou ordre representaven més de la meitat de l'Exèrcit rus i al principi del segle XVIII van ser utilitzats com a base de l'exèrcit regular. Aquesta situació es va donar després de la dissolució el 1698 de la majoria de regiments de streltsí per la seva revolta.
Introducció del servei militar per Pere I esquerra|miniatura|El comiat d'un recluta per Ilià Repin, 1879. esquerra|miniatura|Infanteria de finals del . El servei militar va ser introduït en l'Imperi Rus per Pere I el Gran al desembre de 1699,David R. Stone, A Military History of Russia, 2006, p.47, Google Books. de cara a la guerra amb Suècia, encara que existeixen referències que el seu pare també el va fer servir. Els soldats eren anomenats reclutes (no s'ha de confondre amb el reclutament voluntari, que no apareixeria fins al segle XX). Jerome Blum (1971) Lord and Peasant in Russia: From the Ninth to the Nineteenth Century . , pàg. 465,466 Es realitzava un model d'instrucció que imitava el dels regiments Preobrajenski i Semiónovski. El servei militar al s. XVIII era vitalici, va passar de 25 anys a 1793, a 20 anys més 5 a la reserva el 1834, i a 12 anys més 3 a la reserva el 1855.
Pere I va crear un exèrcit segons el model prussià, però amb una nova característica: els oficials no venien necessàriament de la noblesa. Els comuns amb talent podien promocionar i fins i tot aconseguir d'aquesta manera un títol nobiliari associat a un determinat grau militar (aquest tipus de promocions van ser abolides en temps de Catalina II. Al principi es va acudir també a contractar militars estrangers (des de 1702, el 1705 es van restringir els criteris d'admissió) i es va nomenar comandants a amics de Pere en les seves proves amb l'Exèrcit de joguina de Pere el Gran. Després de la derrota a Narva, es va posar èmfasi en la preparació dels comandaments. la recluta de camperols i ciutadans urbans es basava en un sistema de quota, que inicialment tenia en compte el nombre de llars, però més tard va passar a tenir en compte la quantitat de població.
Per iniciativa de Pere es va reformar l'artilleria, adaptant els calibres de les peces i unificant els tipus construïts. S'introdueixen els armons, les mires, els llenços per les càrregues de pólvora, els combois militars de tracció cavallina (furshtat ), així com les primeres unitats d'artilleria eqüestre.Артиллерия a la Enciclopèdia militar soviètica. xarxa. N. V. Ogarkov, tom 1. Moscou, Voennizdat, 1976. p. 272-288
A principis del segle XVIII es van crear les primeres acadèmies militars per a la formació d'oficials, l'Escola de Matemàtiques i Navegació de Moscou (1701), l'Escola d'Artilleria (1714) i dues escoles d'enginyeria (1712 i 1719). Rúskaya Armiya a la Enciclopèdia Soviètica d'Història , xarxa. Ye. M. Zhúkov, tom 12. Moscou: Editorial científica estatal "Enciclopèdia soviètica", 1969, p. 316-326.
El rearmament de l'exèrcit segons els estàndards occidentals es considera acabat el 1709, abans de la batalla de Poltava.Rúskaya Armiya a la Enciclopèdia militar soviètica. Xarxa. N. V. Ogarkov, tom 1. Moscou, Voennizdat, 1976. p. 272-288 Es van canviar també els uniformes. Es va dotar a la infanteria de mosquets d'ànima llisa amb baioneta, espases, punyals i granades; als dragons se'ls va dotar amb carabines, pistoles i Palash. Els oficials portaven més partesanes i alabardes que servien més de gala que com armes de combat.
El 1719 es va instituir el Col·legi de Guerra.
Segona meitat del segle XVIII A la segona meitat del segle XVIII en la infanteria es van crear regiments de jäger i a la cavalleria regiments de cuirassers i hússars. L'armament va canviar a mosquets al1753. Aleksandr Suvórov va tenir un paper molt important en la preparació de l'exèrcit en aquesta època, amb les seves campanyes a Crimea, el Caucas, a la Guerra russo-turca de 1787-1792, apaivagant la insurrecció de Kościuszko i en la guerra de la Segona Coalició. El 1757 es va incorporar un nou tipus de peça d'artilleria, el Canó obús Edinorog ("unicorn"), que van començar a usar-se aquest mateix any per ordre del mariscal de camp Piotr Shuvalov.
El 1762 Pere III va disposar pel Manifest sobre la llibertat de la noblesa que els nobles eren lliures del servei civil i militar obligatori de 25 anys, lliures de dimitir i podien sortir a l'estranger. El 1763 es va crear l'Estat Major. A partir de 1774 els reclutaments van ser anuals.
Primera meitat del segle XIX - Guerres Napoleòniques Per al desenvolupament dels conflictes militars, vegeu Guerres Napoleòniques. miniatura| dragons i húsars russos al 1807. esquerra|miniatura| Batalla de Krasnoi , Peter von Hess, sobre la batalla homònima a la invasió napoleònica de Rússia.
El Ministeri de Guerra de l'Imperi Rus va ser instituït el 1802. El 1805 es va introduir en l'exèrcit rus les peces d'artilleria amb el sistema Gribeauval,Артиллерия en Большая энциклопедия (в 62-х тт.), Xarxa. S. A. Kondratov, tom 3 Moscou: TERRA, 2006, p. 534-537 creat per l'enginyer i oficial d'artilleria de l'exèrcit francès Jean-Baptiste Vaquette de Gribeauval. El fusell d'espurna model del 1809 amb ànima de set estries va substituir aquell any al model de 1753 com a fusell de la infanteria.
El 1810 es van crear els primers Cossos d'exèrcit i, a iniciativa d'Alekséi Araktxéyev es van crear les primeres colònies militars, aprovant-se l'any següent amb un nou reglament per a la infanteria.
A principis del 1812 es reformen els comandaments de camp de l'exèrcit, així com l'Estat Major. El 1832 es crea l'Escola Militar de l'Estat Major. El 1853 l'exèrcit comptava amb nou cossos d'exèrcit d'infanteria i dos de cavalleria, amb 28 mil oficials i 911 mil soldats i graus inferiors en el seu exèrcit regular i 3.500 oficials i 250.000 soldats i graus menors a l'irregular.
Segona meitat del segle XIX miniatura|Uniforme del Regiment de Cavalleria de la Guàrdia Lieib, mitjan . Després de la derrota a la Guerra de Crimea, durant el regnat d'Alexandre II, el Ministre de Guerra, el comte Dmitri Miliutin (en el càrrec en 1861 - 1881), va introduir reformes militars, com la introducció del sistema de lleves i la creació de districtes militars al país. El 1867 es va començar a utilitzar el canó de 9 amb el sistema de Nikolai Maievski. Al1868 es va triar com a nou fusell de l'exèrcit al fusell Berdan dissenyat per a l'exèrcit rus pel nord-americà Hiram Berdan i el 1870 un segon model del mateix fusell. A l'any següent es va dotar als soldats del revòlver S & W model 3.
Com a part de les reformes de Miliutin, el tsar va aprovar l'1 de gener de 1874 un estatut de reclutament que feia el servei militar obligatori per a tots els homes majors de 20 anys, reduint el temps de servei a sis anys amb nou a la reserva (a la flota eren set anys de servei actiu). La norma no afectava els cosacs, als pobles de Transcaucàsia ni als de l'Àsia central i Sibèria. Aquest reclutament va crear un gran grup de reservistes experimentats que estarien preparats per mobilitzar-se en cas de guerra, permetent a l'Imperi Rus mantenir un exèrcit més petit en temps de pau. El sistema d'educació militar també va ser reformat, posant a disposició dels llevats l'educació elemental.
El 1876 es va crear el primer batalló ferroviari, al qual seguirien dues més a l'any següent,Ernest Diupiui, Trevor N. Diupiui. Всемирная история войн (в 4-х тт.). llibre 3 (1800-1925). Sant Petersburg, Moscou: Loligon-AST, 1998, pàg. 426 que precedirien la formació d'un cos d'exèrcit ferroviari.
El 1891 es va incorporar a l'exèrcit el fusell Mosin-Nagant.
Principis del - Primera Guerra Mundial, revolucions Per panorames generals sobre els principals esdeveniments, vegeu Guerra russo-japonesa, Primera Guerra Mundial, Revolució de Febrer de 1917 i Revolució d'Octubre. esquerra|miniatura|Soldats russos en trinxeres, Guerra russo-japonesa. miniatura|Districtes militars de l'Imperi Rus al 1913. esquerra|miniatura|El Front Oriental al 1914. miniatura|Artilleria russa al Front Alemany amb un Canó obús rus M1909 122 mm. esquerra|miniatura|Cos expedicionari rus a França, 1916. miniatura|Reforços d'Infanteria russa marxant per al front, 1917. esquerra|miniatura|Ordre número 1 del Soviet de Petrograd. En els primers anys del la unitat d'organització bàsica de les forces armades era el cos que comprenia una divisió de cavalleria i 3 d'infanteria, i a cada divisió d'infanteria se li afegia, en temps de guerra, un regiment de cavalleria cosaca.
A principis del en el territori de l'Imperi Rus hi havia dotze districtes militars. Al capdavant de cada un hi havia un comandant d'exèrcit. Com a possibles reclutes es consideraven als homes d'entre 21 i 43 anys. Els pobles del Caucas, Àsia central i Sibèria compensaven la seva no participació en l'exèrcit amb el pagament d'un impost. Es van crear regiments eqüestres que s'enquadraven als genets dels pobles del Caucas que es volguessin inscriure.
El 1901 es va incorporar a l'exèrcit la metralladora anglesa Maxim. El 1902 es va crear el primer regiment motoritzat. La Guerra russo-japonesa de 1904 - 1905 va suposar la constatació de l'inadequat plantejament de l'exèrcit rus davant la guerra moderna, les trinxeres i les metralladores pesades. Els artillers russos van utilitzar per primera vegada el goniòmetre i el periscopi, disparant contra posicions tancades. També va ser creat durant la guerra el primer morter, dissenyat per Leonid Gobiato.