Abrera és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat i de la comarca natural del Montserratí. Pel que fa a l'etimologia del nom, apareix en documentació antiga sota el nom de Breda (). L'origen del topònim és incert. La seva festa major és el 29 de juny, per Sant Pere.
Geografia Llista de topònims d'Abrera (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
Situada cap a l'extrem nord de la comarca, a banda i banda del riu Llobregat. Els habitants estan distribuïts entre el nucli urbà (inclou els nuclis antics del Rebato i del carrer Major - La Font), el nucli antic diferenciat de Santa Maria de Vilalba (amb els barris del Suro i Can Torres) i les antigues urbanitzacions, ara transformades en barris: Can Vilalba, Ca n'Amat, Les Carpes i Sant Miquel.
El Turó del Castell és una muntanya de 189 metresInstitut Cartogràfic de Catalunya. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 i és un dels punts més alts de la vila.
Transports Per carretera
A-2 L'Autovia A-2 de Madrid a Barcelona i a França. B-40 L'Autovia B-40 o Quart cinturó d'Abrera a Terrassa que s'hi inicia i s'acaba amb l'Autovia A2. BV-1201 / C-243c La carretera BV-1201 d'Olesa de Montserrat - Martorell pasa pels barris de Les Carpes, Santa Maria Can Vilalba enllaçant amb la comarcal C-243c Martorell - Terrassa. BV-1202 La carretera va direcció a Ullastrell. C-55 La carretera C-55 d'Abrera a Manresa, que s'hi inicia i s'acaba en l'Autovia A2. Ferrocarril
Abrera: Línies 15px|Línia Llobregat-Anoia Línia Llobregat-Anoia FGC. Taula d'horaris de l'estació de FGC d'Abrera Horaris de les línies S4, R5 i R50 de FGC
Autobús
Hispano Igualadina: Igualada - Barcelona, El Bruc / Esparreguera - Martorell, Bus Abrera, Nit Bus 51 Horaris d'autobusos: Bus interurbà Barcelona - Igualada - Guissona Bus interurbà Barcelona - Igualada - Guimerà Bus interurbà Barcelona - Igualada Bus interurbà El Bruc / Esparreguera - Martorell Bus interurbà Igualada - U.A. Bellaterra Urbà d'Abrera Nit Bus N51 Segur de Calafell - Esparreguera - Igualada
Història Els primers assentaments d'Abrera són ibers, dels que s'ha localitzat, almenys de moment, una zona d'emmagatzematge de gra en sitges ("camp de sitges"), que seria una estació intermèdia a la ruta d'exportació del cereal entre les planes de l'interior d'Hispània i la costa mediterrània. De l'època romana, es troba localitzada i pendent d'excavació una vil·la, que potser era coneguda pel nom de Villa Alba (a Sant Hilari), situada a la rodalia de la ciutat romana d'Ad Fines ("als límits" del territori de Bàrcino), avui Martorell.
A l'alta edat mitjana, mentre la ciutat d'Ad Fines quedava despoblada per la inseguretat creixent del territori davant dels atacs dels conqueridors musulmans, l'antiga Villa Alba es va anar transformant en una primitiva aldea al redós de l'església d'estil preromànic de Sant Hilari, edificada probablement cap al , i que ha perdurat fins als nostres dies en bon estat de conservació. En aquesta època suposem que el lloc ja s'estaria anomenant Abrera, nom que potser voldria dir "a la vora del riu" en àrab. Alhora, en una elevació a l'altra banda del Llobregat, apareix el castell de Voltrera (avui en ruïnes), que formava part de la línia defensiva del comtat de Barcelona front als dominis d'al-Àndalus.
Al , Abrera es va haver de traslladar des de la zona fluvial al camí, molt més elevat, i d'aquesta època és l'església d'estil romànic d'Església de Sant Pere, al voltant de la qual es van situar diverses masies, algunes de les quals han arribat, amb les lògiques reformes, fins a l'actualitat, essent aquest l'emplaçament del centre urbà actual. El poble pertanyia a la baronia de Castellvell, que després va esdevenir marquesat de Martorell, estat feudal que, després de moltes anades i vingudes, va arribar al final de l'Antic Règim en mans de la casa d'Alba.
Des del , i coincidint amb la primera gran onada migratòria, provinent d'Occitània, es va urbanitzar el carrer Major. D'aquesta mateixa època és l'ermita de Sant Ermengol, que fou un lloc de pelegrinatge comarcal durant un parell de segles.
A finals del , el virrei del Perú Manuel d'Amat i de Junyent es va fer construir un palauet d'estil colonial a la propietat de la seva família, i el va fer decorar pel pintor occità Joseph Flaugier. El baró de Maldà, nebot del virrei, el va descriure a la seva obra Calaix de sastre, però en l'actualitat no es conserva cap vestigi d'aquest edifici, tret d'alguna fotografia i l'escut familiar extret de la façana per salvar-lo de l'enderroc.
A la Guerra del Francès (1808-1814), després de la Primera batalla del Bruc, la columna francesa comandada per François Xavier de Schwarz que es retirava cap a Barcelona, en passar pel pont de la riera rebé l'impacte d'una mina col·locada pels civils revoltats encapçalats pel vicari d'Olesa, Joan Boada, que elimina un canó.
Ja en el , es van crear els nous ravals del barri de la Font i del Rebato. I, més llunyans, les Mates i Santa Maria de Vilalba (altrament dit El Suro). Cap al 1888, la nova carretera de Madrid a Barcelona es va construir fora del nucli urbà, deixant de banda l'itinerari tradicional que passava pel carrer Major.
El 1922 es va inaugurar el tram de via fèrria que va connectar el poble amb Barcelona. El 1926, la primera escola, pagada en part pels veïns benestants i edificada de fet a base de jornals gratuïts per part de la majoria dels veïns.
La Guerra Civil espanyola va castigar Abrera amb l'incendi de l'església. També sabem de persones que van viure amagades en algunes cases, famílies refugiades, nens massacrats per un projectil abandonat, joves soldats desapareguts al front, l'alcalde republicà (en Pere Vallès) empresonat, afusellaments davant de la tàpia del cementiri...
Després de 1950 s'inicia el procés d'industrialització, amb el consegüent augment de població, a causa de la immigració, procedent majoritàriament del sud d'Espanya (especialment, d'Andalusia), i Abrera va deixar de ser un poble agrícola per anar-se transformant en una vila plenament industrial, com ho és actualment. Si fins aleshores l'economia del poble s'havia basat en el conreu de l'olivera, l'ametller i la vinya (substituïda aquesta última pels arbres fruiters a partir del 1930), aviat l'agricultura va anar cedint terreny i mà d'obra a la indústria. Al principi, foren les indústries tèxtils i, sobretot, l'escorxador Purlom els motors del creixement local. Purlom fins i tot va promoure la creació de tot un barri nou per als seus treballadors. En canvi, la instal·lació de la factoria SEAT entre Martorell, Sant Esteve Sesrovires i Abrera els anys setanta va propiciar que la indústria auxiliar de l'automòbil, i sobretot la logística, hagi esdevingut pràcticament un monoconreu industrial.
Cultura L'activitat cultural del municipi nasqué fonamentalment per l'empenta dels voluntaris de l'esplai, generant les primeres entitats que desenvoluparen la vida cultural del poble, com els gegants, els grallers, els diables, els bastoners... Altres entitats culturals de la vila han aparegut posteriorment, fruit de les accions de l'ajuntament, com l'Escola Municipal de Música, el Concurs de Teatre "Vila d'Abrera" o el Premi d'Investigació Local.
Símbols Fins ara fa unes dècades, Abrera era coneguda, per una banda, pels porrons, atès que els hostals de l'antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. S'havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d'aixecada de porrons, amb campió local i tot.
Per l'altra banda, l'escorxador de la Purlom amb l'edifici de l'assecador convertit exteriorment en cartellera gegant, visible a kilòmetres de distància i a prop de la carretera de Manresa, ha estat una referència pel viatger. Actualment ja no existeix l'escorxador.
Altres símbols que poden haver tingut més o menys pes en l'imaginari popular serien, per exemple, l'arbre, que cap al 1830 l'Ajuntament va convertir en escut municipal, pensant-se que donava nom al poble; o les claus de Sant Pere, presents a l'escut de la parròquia; o el riu Llobregat, representat a la bandera de la vila; o la garsa, que antigament donava malnom als veïns de la vila.
Llegendes d'Abrera La tradició oral afirma que durant la guerra del Francès les tropes franceses van patir la pèrdua d'una peça d'artilleria en travessar probablement el Torrent Gran pel que encara avui anomenem "Pont dels Francesos", a causa d'un acte de sabotatge de la gent de la població. Aquesta anècdota, que té possibilitats de ser certa, lligaria amb l'actuació dels veïns d'Esparreguera, que sabem que van aprofitar-se del fet que els francesos havien de passar per tot el seu carrer (tan llarg i estret com és) quan tornaven a Barcelona després de la humiliant derrota del Bruc. A més, està documentat a l'Arxiu Parroquial d'Abrera que la població va haver-se de refugiar a l'ermita de Sant Ermengol per fugir de les represàlies de l'exèrcit invasor.
La llegenda del Rebató està basada en un fet històric que donà nom al barri del Rebato d'Abrera. El nom, Rebató o Cap del Rebató, té el seu origen a finals del , i es refereix a un bandoler que va assassinar una noia l'any 1788. Executat a Barcelona l'any 1791, el seu cap fou col·locat dins d'una gàbia i penjat d'una olivera a la vinya de Ca l'Estruch (actual aparcament de l'antic Tres Porrons). La barriada que va créixer en aquest lloc recorda pel seu nom aquest fet. Per deformació lingüística s'ha suprimit l'accent de Rebató i s'ha quedat en Rebato.
Biblioteca Josep Roca i Bros miniatura|Biblioteca Josep Roca i Bros d'Abrera La Biblioteca Josep Roca i Bros és una biblioteca pública ubicada al nucli del municipi. Va ser inaugurada el 1974. Està integrada a la Xarxa de Biblioteques Municipals (Diputació de Barcelona). Ubicada a la primera planta de la Casa de Cultura, n'ocupa tota la planta, conjuntament amb una sala d'actes. Té una superfície construïda de 690 m2 i una superfície útil de 628 m².
L'actual biblioteca té els seus orígens en l'antiga Biblioteca Popular Parroquial, inaugurada l'any 1974 i ubicada al barri del Rebató en un local propietat de Caixa Manresa. Aquesta primera biblioteca es va anomenar Teresa Verdaguer i Platón, vídua de Josep Platón i Sartí. L'any 1998 va ser traslladada a l'Avinguda Lluís Companys. És també en aquest any quan canvia el nom i adopta l'actual. El seu nom és un homenatge a Josep Roca i Bros, arquitecte neoclàssic nascut a Abrera, artífex del Teatre Principal de Figueres, actual Teatre Museu Dalí. El 23 de juny de 2001 es va tornar a traslladar ocupant l'emplaçament actual de la Casa de Cultura d'Abrera.
Personatges Andreu Presas Morral. Locutor de ràdio. José Luis García Herrera (Esplugues de Llobregat, 1964). Tècnic industrial, poeta i crític literari. Viu a Abrera des de fa anys. José Miguel Ruiz Cortés (José Ruiz) (Abrera, 1983). Jugador internacional de futbol sala. Campió d'Europa 2016. Josep Pelegrí i Clariana (Abrera, 1938 - Barcelona, 1978). Pintor, dibuixant i esmaltador. Josep Roca i Bros (Can Bros Vell, Abrera 1828 - Figueres 1877). Arquitecte d'estil neoclàssic. Josep Sala Andrés. Graller i promotor cultural. Josep Sucarrats i Miró (Abrera, 1975). Periodista. Director de la revista gastronòmica Cuina. Lo Roget del Vallès/ lo Vedelló (visqué cap al 1600). Bandoler citat al procés judicial d'en Serallonga Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704 o 1707 - Barcelona, 1782). Governador de Xile i virrei del Perú. Manuel Gallardo Méndez (Écija, 1942 - Martorell, 2014). Secretari general del Metall d'UGT. Manuel López Lozano (Barcelona, 1942). Primer alcalde democràtic d'Abrera,d. a., Peatones de la Historia del Baix Llobregat (Testimonios y biografías), Associació per a la Memòria Històrica y Democràtica del Baix Llobregat, s.l., 2006, pàg. 167-170 Fill predilecte d'Abrera i Creu de Sant Jordi.