Yakubu "Jack" Dan-Yumma Gowon (nascut 19 octubre 1934) fou el cap d'estat (Cap del Govern Militar Federal) de Nigèria de 1966 a 1975. Va agafar poder després d'un cop d'estat militar i fou derrocat en un altre. Durant el seu govern, el govern nigerià va impedir que Biafra es mantingués independent combatent contra els igbos de 1967 a 1970 en l'anomenada Guerra civil nigeriana.
Estudis de Gowon Universitari de Warwick (1983) Reial Acadèmia Militar de Sandhurst (1955 – 1956) Staff College, Camberley
Vida primerenca Gowon pertany a l'ètnia dels ngas (anga) nascut a Lur, un poble petit a la moderna Àrea de Govern Local de Kanke a l''Estat de Plateau. Els seus pares, Nde Yohanna i Matwok Kurnyang, van marxar a Wusasa, Zaria com a missioners de la Church Missionary Society (CMS) en els primers anys de la vida de Gowon. El seu pare va agafar orgull en el fet que es va casar el mateix dia que l'aleshores futura reina mare Elizabeth es va casar amb el futur rei Jordi VI. Gowon era el cinquè d'onze fills. Va créixer a Zaria i va tenir la seva vida i educació allà. Com escolar Gowon va provar ser un molt bon atleta: va jugar al futbol escolar de porter, va fer salt de perxa, i fou corredor de distància llarga. Va trencar el rècord escolar de la milla en el seu primer any. Fou també el capità de l'equip de boxa.Daily Trust, 19 octubre 2004 (Chief Sunday Awoniyi).
Carrera militar i política Yakubu Gowones va unir a l'exèrcit nigerià el 1954, rebent la graduació com a subtinent (2n tinent) el 19 d'octubre de 1955, el seu 21è aniversari.
També va assistir a la Reial Acadèmia Militar de Sandhurst, Regne Unit (1955–56), Staff College, Camberley, Regne Unit (1962) així com a laJoint Staff College, Latimer, 1965. Va entrar en acció al Congo (Zaire) com a part de la força de pau de les Nacions Unides, el 1960–61 i el 1963. Va ascendir a comandant de batalló el 1966, quan era tinent coronel.
Fins aquell any Gowon fou estrictament un soldat de carrera sense implicació en política, fins als tumultuosos esdeveniments de l'any 1966 quan es va veure empès a un protagonisme, quan la seva condició de nordista que no era ni haussa ni fulani ni musulmà el feia una elecció particularment segura per dirigir una nació la població de la qual enfrontava una forta tensió ètnica.
El gener de 1966 esdevingué el cap d'estat major més jove de Nigèria a l'edat de 31, perquè un cop d'estat militar per un grup de militars liderats per Chukwuma Kaduna Nzeogwu que pretenia l'enderrocament del govern de civil de Nigèria va matar diversos militars d'alt rang.US Library of Congress – "The 1966 Coups, Civil War, and Gowon's Government". En el curs d'aquest cop, majoritàriament dirigents del nord i occidentals van morir a mans dels colpistes, incloent Sir Abubakar Tafawa Balewa, el primer ministre de Nigèria; Sir Ahmadu Bello, Sardauna de Sokoto i Primer ministre de la Regió del Nord de Nigèria; i Samuel Akintola, Primer ministre de la Regió Occidental, Tinent Coronel Arthur Unegbe i uns quants més. El llavors tinent coronel Gowon va retornar del seu curs al Joint Staff College, Latimer, Regne Unit, dos dies abans del cop – una arribada tardana que possiblement el va deixar fora de la llista d'objectius colpistes.Reflections on the Nigerian Civil War By Raph Uwechue El fracàs del cop i el posterior del Major General Johnson Aguiyi-Ironsi (qui fou nomenat cap d'estat el gener de 1966 després del fracàs del cop, i va nomenar Gowon com a cap d'estat major) va portar a diverses demandes del Nord per la persecució dels colpistes.(Murray 1974 and 1983) Cal dir que el cop havia tingut considerable suport en la regió Oriental de Nigèria i a Lagos així com a la premsa esquerrana de Lagos i Ibadan.
Llavors va venir el famós decret 34 d'Ironsi el qual va dictar l'abolició del sistema federal de govern a favor d'un estat unitari, una posició que per molt de temps havia estat patrocinada per alguns meridionals -especialment per una secció important dels igbos i el seu partit hegemònic el National Council of Nigeria and the Cameroons (NCNC). Això fou potser erròniament interpretat pels nordistes com un intent d'agafar el poder pels sudistes (particularment els ibos o igbos) i el control de totes les palanques de poder al país. Els del Nord estaven molt enrere de la regió Occidental i la regió Oriental en termes d'educació a causa del seu sistema religiós que no acceptava l'educació occidental, mentre els igbos orientals van estar presents des de primera hora al servei civil federal.
La intenció original de Murtala Mohammed i els seus companys conspiradors del juliol de 1966 sembla que fou establir la secessió de la regió del Nord de Nigèria, però foren subsegüentment dissuadits dels seus plans per diversos consellers, entre els quals un nombre d'alts funcionaris, funcionaris i jutges, i de manera important per emissaris dels governs britànic i americà que tenien interessos en la política nigeriana. Els militars joves llavors van decidir nomenar al tinent coronel Gowon, qui aparentment no havia estat activament implicat en esdeveniments fins a aquell punt, com a cap d'estat nigerià. Al ascendir al poder Gowon va revertir l'abrogació del principi federal que havia fet Ironsi.Frederick Forsyth, Biafra Story, Leo Cooper, 2001.
La guerra de Biafra En anticipació a la secessió oriental, Gowon es va moure de pressa per debilitar la base de suport de la regió al decretar la creació de dotze estats nous per reemplaçar les quatre regions que existien en aquell moment. Sis d'aquests estats contenien grups minoritaris que havien reclamat la creació del seu estat des dels anys 1950. Gowon correctament va calcular que les minories orientals no donarien actiu suport als igbos, donada la perspectiva de tenir els seus estats propis si l'esforç de secessió era derrotat. Moltes de les tropes federals que van lluitar a la guerra civil, coneguda com a Guerra de Biafra, eren membres de grups minoritaris.
La guerra va durar trenta mesos i va acabar el gener de 1970. Gowon va acceptar el incondicional alto el foc de Biafra i va declarar que no hi hauria ni vencedors ni vençuts. En aquest esperit, els anys que van seguir van ser un període de rehabilitació, reconstrucció, i reconciliació. El boom del preu del petroli que va començar arran de l'alça del preu del cru (els ingressos més importants del país) en el mercat mundial el 1973, va augmentar la capacitat del govern federal d'emprendre aquestes tasques.
Causes de la guerra de Biafra Després del cop d'estat a Nigèria de juliol de 1966 es van produir matances contres més de 50,000 orientals que vivien a la Regió del Nord. Centenars de militars orientals van ser assassinats durant la revolta i al nord el comandants de les tropes van perdre el seu control dels seus soldats o van encoratjar activament la violència contra civils igbos, i no va passar molt de temps que hi participaven tota le gent del Nord. Desenes de milers d'igbos van ser morts per gent del Nord. La persecució va precipitar la fugida de més d'un milió d'igbos cap a les terres ancestrals a Nigèria oriental. El tinent coronel Chukwuemeka Odumegwu Ojukwu, governador militar de la regió Oriental de Nigèria que no va permetre els intents de soldats del Nord estacionats a la seva regió de reproduir les massacres de militars igbos, va argumentar que si les vides dels igbos no podien ser conservades per l'estat nigerià, llavors els igbos es reservaven el dret d'establir un estat propi en el qual els seus drets serien respectats.
Va sorgir tensió entre la regió Oriental i el govern federal controlat pel nord i dirigit per Gowon. El 4–5 de gener de 1967, en línia amb la petició d'Ojukwu de trobar-se per converses en terre neutral, es va celebrar a Aburi (Ghana) una cimera a la que van assistir Gowon, Ojukwu i altres membres del Consell Militar Suprem, el propòsit declarat del qual era resoldre tots els conflictes excepcionals i establir Nigèria com a confederació de regions. El resultat d'aquesta cimera fou l'acord d'Aburi.
L'Acord d'Aburi no va veure mai la llum, ja que el govern de Gowon va tenir en consideració els enormes ingressos previsibles pel petroli que augmentarien segur atès que grans reserves havien estat descobertes a l'àrea a mitjan anys 1960. Es va dir, sense confirmació, que Gowon i Ojukwu van tenir coneixement de les reserves de petroli enormes a l'àrea del Delta del Níger (avui han crescut fins a ser el puntal de l'economia nigeriana).
En un moviment per comprovar la influència del govern d'Ojukwu a l'Est, Gowon va anunciar el 5 de maig de 1967 la divisió de les 3 regions nigerianes en 12 estats: Estat Nord-occidental, Estat Nord-oriental, Estat de Kano, Estat de Kaduna o Nord-central, Benue-Plateau, estat de Kwara, Western (Estat Occidental), Estat de Lagos, Estat Mid-Western, i, a la regió Oriental l'Estat de Rivers, Estat Sud-oriental o Cross River, i Estat Centre-oriental. El del Sud-oriental i el de Rivers eren estats no igbos i tenien les principals reserves d'oli i l'accés al mar, i es segregaven de fet per aïllar les àrees igbos de l'estat Centre-oriental (o Oriental-central).Gowon's 1967 Speech Creating 12 Nigerian States
Un aspecte polèmic d'aquest moviment de Gowon fou l'annexió de Port Harcourt, una ciutat gran al Delta del Níger, al sud de Nigèria (poblat per Ikwerres i Ijaws), situat damunt d'algunes de les reserves més grans de Nigèria, a l'Estat de Rivers, afectant la població igbo de comerciants establerta allà. La fugida de molts d'ells cap als seus pobles al país Igbo (Igboland) a Nigèria Oriental on se sentien més segurs va ser al·legat com una contradicció de la política de Gowon de "cap vencedor, cap vençut", quan al final de la guerra, les propietats que van deixar darrere va ser reclamades per l'estat de Rivers.
Les ètnies minoritàries de la Regió Oriental eren poc favorables sobre la perspectiva de secessió, mentre signifiqués viure en el que sentien que seria un nació dominada pels igbos.Africa Today, Reflections on the Nigerian Civil War by Raph Uwechue. Alguns no-igbos que vivien a la Regió Oriental tampoc van oferir suport actiu a la lluita de Biafra, però tampoc van ajudar activament al costat federal enllistant-se a l'exèrcit nigerià o donant informació sobre les activitats militars de Biafra.
Tanmateix, alguns van jugar funcions actives en el govern de Biafra, amb N.U. Akpan servint com a Secretari al Govern, el tinent Coronel (Més tardà Major-General) Philip Effiong, servint com a Cap d'estat Major de Biafra i altres com els Caps Bassey i Graham-Douglas que van servir en altres funcions significatives.
Primer Cop Les raons immediates pel primer-cop de gener de 1966 concernien a la desil·lusió nacional amb els corruptes i autocomplaents polítics, així com amb la seva incapacitat per mantenir llei i ordre i garantir la seguretat de vides i propietats. Durant les etapes inicials, Nzeogwu i els seus col·laboradors foren aclamats com herois nacionals. Però el patró dels assassinats en el cop els va donar un aspecte partidista: entre els morts el primer ministre i els militars d'alt rang del nord i el primer ministre de la Regió Occidental, aliat del Northern People's Congress, el partit del nord. Només un militar igbo va perdre la seva vida.
Gowon dirigent de guerra