Lyman Frank Baum (Chittenango, 15 de maig de 1856 - Hollywood, 6 de maig de 1919) va ser un escriptor, actor i director de cinema estatunidenc, cèlebre per ser el creador, junt amb l'il·lustrador W. W. Denslow, d'un dels llibres més populars de la literatura infantil nord-americana, The Wonderful Wizard of Oz, (en català El màgic d'Oz). Va escriure'n tretze seqüeles, nou novel·les fantàstiques de tema diferent, i una gran quantitat d'altres obres, i va fer nombrosos intents per portar les seues obres a l'escenari i a la pantalla.
Biografia Infantesa i joventut Frank va nàixer a Chittenango, Estat de Nova York, en el si d'una devota família metodista d'origen alemany per part de pare i irlandesa-escocesa per part de mare. Va ser el seté de nou infants nascuts de Cynthia Stanton i Benjamin Ward Baum, dels quals només van sobreviure cinc fins a l'edat adulta. Va ser anomenat "Lyman", com el germà del pare, però sempre va rebutjar aquest nom, i s'estimava més ser anomenat com "Frank". Sa mare, Cynthia Stanton, era una descendent directa de Thomas Stanton, un dels fundadors de l'actual ciutat de Stonington, Connecticut.
Benjamin Baum era un ric empresari, que havia fet la seua fortuna en els camps de petroli de Pennsilvània. Frank va créixer a la residència dels seus pares, Rose Lawn, la qual sempre va recordar com una mena de paradís. Sent un infant petit, va ser educat a casa per tutors, però als 12 anys va ser enviat a la Peekskill Military Academy. Frank era un infant malaltís i fantasiós, i els seus pares degueren pensar que necessitava endurir-se. Però després de dos anys absolutament dissortats en l'acadèmia militar, se li va permetre tornar a casa. Frank Joslyn Baum reivindica que va ser arran d'un incident descrit com un "atac al cor", però no hi ha evidència contemporània d'aquest fet.
Frank va començar a escriure molt petit, potser degut a una primerenca fascinació per la impremta. Son pare va comprar una senzilla impremta, i Frank va usar-la per a produir el periòdic The Rose Lawn Home Journal amb l'ajut del seu germà menut, Harry Clay Baum, a qui sempre va estar molt unit. Els germans van publicar diversos números del periòdic, incloent-hi anuncis pagats. Als 17 anys ja havia creat un segon periòdic amateur, The Stamp Collector, imprès un pamflet d'11 pàgines titulat Baum's Complete Stamp Dealers' Directory, i havia creat en companyia d'amics un negoci de segells.
En aquesta mateixa època va començar la seua dedicació al teatre, una activitat que el fascinava i que en diverses ocasions va portar-lo al fracàs i quasi a la ruïna. El seu primer fracàs va tenir lloc quan una companyia teatral local el va implicar econòmicament en la renovació del vestuari, amb la promesa de confiar-li papers principals, promesa que no arribaria a acomplir-se. Desil·lusionat, Baum va deixar el teatre—temporalment—i se'n va anar a treballar d'empleat en la companyia comercial del seu cunyat a Syracuse (Nova York). Un dia, va trobar un company mort en un magatzem tancat, un aparent suïcidi. Aquest incident sembla haver inspirat la seua narració sobre una cambra segellada, The Suicide of Kiaros.
A l'edat de 20 anys, Baum va trobar una nova vocación: la cria d'aus, que va esdevenir una bogeria nacional per aquell temps. Va especialitzar-se en la cria d'una raça especial d'aus, el pollastre d'Hamburg. L'any 1880 va fundar una revista mensual, The Poultry Record, dedicada a la cria d'aus, i l'any 1886, quan tenia 30 anys, va publicar el seu primer llibre: The Book of the Hamburgs: A Brief Treatise upon the Mating, Rearing, and Management of the Different Varieties of Hamburgs, dedicat a la cria del pollastre d'Hamburg.
Però Baum mai no va romandre lluny dels escenaris. Va continuar representant papers en comèdies, utilitzant els noms artístics de Louis F. Baum i George Brooks.
L'any 1880, son pare li va fer construir un teatre a Richburg (Nova York), i Baum va emprendre la tasca d'escriure obres de teatre i crear una companyia. The Maid of Arran (La donzella d'Arran), un melodrama amb cançons basada en la novel·la A Princess of Thule, de William Black, va proporcionar-li un modest èxit. Baum no només va escriure l'obra, sinó que també va compondre'n les cançons (avançant un prototípic musical, atès que les cançons estaven relacionades amb l'argument i l'acció), i va actuar en el paper protagonista. La seua tia, Katharine Gray, va representar el paper de la seua tia. Va ser el fundador de la Syracuse Oratory School, i Baum anunciava entre els serveis en el catàleg, l'ensenyament de teatre, incloent-hi escenografia, creació literària, direcció teatral, traducció (francès, alemany, i italià), revisió, i opereta, tot i que no era possible fer tant. El 9 de novembre de 1882, es va casar amb Maud Gage, filla de Matilda Joslyn Gage, una famosa sufragista. Mentre estava de gira amb The Maid of Arran, el teatre de Richburg es va cremar durant una producció d'una obra de Baum titulada irònicament, Matches ("Mistos"), així com el vestuari i decorats.
Els anys a Dakota del Sud El juliol del 1888, Baum i la seua esposa van traslladar-se a Aberdeen, Dakota del Sud, on van obrir una botiga, "Baum's Bazaar". El seu hàbit de vendre a crèdit va conduir a la fallida del negoci, de manera que Baum va tornar a editar un periòdic local, The Aberdeen Saturday Pioneer, on escrivia una columna, "Our Landlady". La descripció que Baum fa de Kansas a El màgic d'Oz es basa en el sec paisatge de Dakota del Sud. Durant una gran part d'aquest període, Matilda Joslyn Gage va viure a la casa dels Baum.
Baum esdevé escriptor miniatura|esquerra|Pòster promocional dels Llibres populars per a infants de Baum, 1901.
Després de la fallida del periòdic l'any 1891, ell, Maud i els seus quatre fills van traslladar-se a Chicago, on Baum va trobar un treball de comercial al Evening Post. Durant uns quants anys va editar una revista destinada a agències de publicitat enfocada en vitrines de magatzems comercials. Per aquella època, els principals magatzems creaven fantasies mecàniques en les vitrines, durant el temps de Nadal, en les quals els personatges humans i animals tenien moviment.
L'any 1897 va escriure i va publicar Mother Goose in Prose (Mare Ànec en prosa), una col·lecció de petits contes il·lustrats per Maxfield Parrish. Mother Goose va proporcionar-li un moderat èxit, que li va permetre deixar el treball comercial.
L'any 1899 Baum va associar-se amb l'il·lustrador W. W. Denslow, per a publicar Father Goose, His Book (pare Ànec, el seu llibre), una col·lecció de poesia de l'absurd. El llibre va ser un èxit, esdevenint el llibre per a infants més venut de l'any.
miniatura|El llibre sobre la Mare Ànec de Baum-Denslow, usat com a regal comercial per una marca de cereals
El màgic d'Oz L'any 1900, Baum i Denslow (amb qui compartia els drets) van publicar El màgic d'Oz amb un gran èxit de crítica i comercial. Va ser el llibre per a infants més venut durant els dos anys posteriors a la seua publicació. Baum va arribar a escriure tretze novel·les addicionals basades en els escenaris i personatges de la Terra d'Oz.
Dos anys després de la publicació del Màgic, Baum i Denslow es van associar amb el compositor Paul Tietjens i el director teatral Julian Mitchell per a produir-ne una versió teatral musical. Aquesta versió teatral, la primera a utilitzar el títol abreujat de "El màgic d'Oz", va estrenar-se a Chicago l'any 1902, i després va ser representada a Broadway durant 293 nits, des del gener a l'octubre de 1903. Va tornar a Broadway l'any 1904, sent representada des del març al maig i de nou des del novembre al desembre. Seguidament va fer gira pels Estats Units amb pràcticament els mateixos intèrprets, com era costum en aquells anys, fins a l'any 1911, i després va ser representada per companyies d'afeccionats. La versió tetral va comptar com a protagonistes amb David C. Montgomery i Fred Stone com Tin Woodman i l'espantaocells respectivament, el que els va llançar immediatament a la fama. La versió teatral era un poc diferent a la novel·lística, i estava adreçada principalment al públic adult. Toto va ser reemplaçat per la vaca Imogene, i Tryxie Tryfle, una cambrera i Pastoria, un operari de tramvia, van ser afegits com a companys víctimes del cicló. Es va eliminar l'entremaliada Bruixa de l'Oest del guió, sobre el que Baum va poder excercir poc control o influència. Es van introduir bromes contemporànies, la major part escrites per Glen MacDonough, que feien referència al president Theodore Roosevelt, al senador Mark Hanna, i al magnat del petroli John D. Rockefeller.
Arran de l'èxit de la versió teatral, les versions posterior de l'obra, incloent-hi les noves edicions de la novel·la, han estat titulades El màgic d'Oz, en lloc del títol complet original.
Després de les primeres adaptacions cinematogràfiques de 1910 i 1925, Metro-Goldwyn-Mayer va produir el clàssic The Wizard of Oz protagonitzada per Judy Garland en el paper de Dorothy Gale. L'any 1975 es va estrenar a Broadway un nou musical, basat en estils musicals afroamericans, The Wiz, que va ser mereixedor d'un Pemi Tony. Aquesta vegada va ser Stephanie Mills la que va encarregar-se del paper de Dorothy. Aquest musical va ser la base de la pel·lícula The Wiz, amb Diana Ross com una asdulta Dorothy. El màgic d'Oz continua inspirant noves versions, com la de Disney de 1985 Return to Oz, The Muppets' Wizard of Oz, i una gran varietat de produccions de dibuixos animats. Un dels més exitosos espectacles de Broadway, Wicked narra una història paral·lela de les dues bruixes que apareixen en la pel·lícula clàssica de MGM. L'autor de Wicked, Gregory Maguire va anomenar el personatge principal Elphaba en honor de L. Frank Baum: Elphaba és una interpretació fonètica de les inicials de l'escriptor.
Últims anys i últimes obres Amb l'èxit del Màgic en llibre i en el teatre, Baum i Denslow esperaven que la sort els somriuria una tercera vegada i l'any 1901 van publicar Dot and Tot of Merryland. El llibre va ser un dels més febles de Baum, i el seu fracàs va refredar les seues relacions amb Denslow. Va ser llur darrera col·laboració.
Diverses vegades durant el desenvolupament de la sèrie d'obres sobre Oz, Baum va declarar que havia escrit el seu últim llibre sobre el tema i va dedicar-se a escriure altres obres que recreaven mons fantàstics diferents, incloent-hi The Life and Adventures of Santa Claus i Queen Zixi of Ix. Tanmateix, persuadit per la demanda popular, cartes de xiquets, i el fracàs dels seus nous llibres, acabava per tornar al tema d'Oz. Totes les seues novel·les han caigut en el domini públic en la major part dels països, i moltes es troben disponibles en anglès a través del Projecte Gutenberg.