La carobbiïta és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de l'halita. Rep el nom del professor Guido Carobbi (1900–1983), geòleg italià.
Característiques La carobbiïta és un halur de fórmula química KF. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de cristalls cúbics fent intercreixements amb altres minerals. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2 i 2,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la carobbiïta pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments Es troba en estalactites en les cavitats de la lava. Sol trobar-se associada a altres minerals com: mercal·lita, misenita o hieratita. Va ser descoberta l'any 1956 al Vesuvi, a la Província de Nàpols (Campania, Itàlia). També ha estat descrita a Usu-zan, a la província d'Iburi (Hokkaido, Japó).
Referències
Categoria:Grup de l'halita Categoria:Minerals de fluor Categoria:Minerals de potassi Categoria:Minerals descoberts al Vesuvi