La batalla de Paterna de 1065 fou un dels episodis del setge lleonès de València en 1065.
Antecedents Després de la batalla de Graus de 1063, en la que Ferran I de Lleó va enviar l'Infant Sanç en suport d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir de la Taifa de Saragossa, al-Muktadir va deixar de pagar paries als castellans, i el 1064, ja sense la defensa castellana, Sanç I d'Aragó i Pamplona va poder prendre Barbastre i Ferran I de Lleó com a càstig va atacar la vall de l'Ebre i assetjant la ciutat de València la primavera.
Batalla Un cop assetjada de València, Ferran I de Lleó, els lleonesos es van trobar amb l'enèrgica defensa d'Abd-al-Màlik al-Mudhàffar i la impossibilitat de prendre les muralles a l'assalt i van simular una retirada i els musulmans van sortir en la seva persecució, però a l'altura de Paterna, a la riba esquerra del Túria, els lleonesos els van escometre per sorpresa. Totalment desprevinguts, els taifers valencians van patir baixes molt elevades.
Conseqüències Després de la batalla els cristians reprengueren el setge però el seu rei emmalaltí i es retirà a Lleó, morint el 27 de desembre, Abd-al-Màlik al-Mudhàffar fou deposat pel seu sogre, l'emir de Toledo, Yahya ibn Ismaïl al-Mamun, i Barbastre fou aviat recuperat pels saragossans.
Referències
Categoria:Batalles de la Taifa de València Categoria:Batalles del Regne de Lleó Paterna Categoria:Batalles de la Reconquesta al País Valencià Batalla de Paterna