Diego González Alonso (Serradilla, Càceres, 23 de setembre de 1779 - Madrid, 11 de maig de 1841) va ser un polític, pedagog i agrònom espanyol.
Biografia Va fer els seus primers estudis a Plasència i després va passar a la Universitat de Salamanca, on es va doctorar en Dret. Va accedir aviat a la docència en llocs en els que va demostrar una enorme capacitat de treball i grans dots pedagògiques i intel·lectuals. Coneixedor de diversos idiomes, va manejar amb familiaritat i assiduïtat la literatura política i jurídica francesa i als economistes anglesos. El contacte amb la Il·lustració li va fer abraçar aviat la causa liberal i als vint anys va tenir ja alguns problemes amb la Inquisició pel seu coneixement de les idees de la Revolució francesa.
Tot i això es va oposar a la invasió napoleònica i es va refugiar a Portugal. De tornada a Espanya va abandonar la docència i va ocupar el càrrec d'alcalde de la ciutat de Toro i, més tard, de jutge de primera instància de la mateixa ciutat. Després va ser fiscal i magistrat de la Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid i posteriorment magistrat de l'Audiència Territorial de Madrid.
Durant el Trienni Liberal va ser diputat per la província d'Extremadura.Fitxa del Congrés dels Diputats Es va anar inclinant per un liberalisme extrem o radical, però en la crisi comunera va signar el manifest contrarevolucionari. En 1823 va marxar a l'exili amb els altres liberals i se li va despullar de la seva càtedra a Salamanca. Va estar a Jersey, on es va interessar pels progressos de l'agricultura britànica. Va tornar en 1834 i fou elegit diputat per Càceres, però el va abandonar per problemes burocràtics i insuficiència d'ingressos. Va ser escollit per a la legislatura 1836-1837 i va ser nomenat ministre de Governació durant dos mesos;Diego González Alonso, a xtec.cat va exercir una intensa tasca parlamentària en comissions, mostrant una clara orientació procamperola i intentant abolir els senyorius. Va defensar apassionadament totes les llibertats individuals, especialment la religiosa i la de premsa. La seva salut fràgil li va donar en aquells dies diversos problemes, però es va recuperar i va ser senador per Cáceres en 1841, el mateix any en què va morir.Fitxa del Senat
Obres Elementos de jurisprudencia criminal La nueva ley agraria La educación práctica de todas las clases y de ambos sexos A la juventud española. Explicación detallada del sistema de los conocimientos humanos, conforme al discurso preliminar de la enciclopedia por D'Alembert, Madrid, 1839, El templo de Amnón y los pitagóricos, Madrid, 1839, novel·la autobiogràfica Referències
Enllaços externs A. Gil Novales Diego González Alonso a mcnbiografias.com
Categoria:Ministres extremenys del Govern d'Espanya Categoria:Diputats extremenys al Congrés dels Diputats Categoria:Senadors al Senat espanyol Categoria:Persones de la província de Càceres Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Nascuts el 1779 Categoria:Morts a Madrid Categoria:Polítics espanyols morts al segle XIX