fou un novel·lista i escriptor teatral anglès famós per la seua novel·la gòtica The Monk.
Biografia Lewis va ser el fill primogènit de Matthew i Frances Maria Sewell Lewis. El seu pare, Matthew Lewis, era fill de William Lewis i Jane Gregory i va néixer a Anglaterra el 1750. Fou introduït per la seua família en la carrera diplomàtica, que cursà en la Westminster School i la Christ Church d'Oxford, on es dedicaria sobretot a l'estudi de llengües. Va obtenir la llicenciatura el 1769 i el màster el 1772. Durant la seva estada a Westminster, els pares de Lewis es van separar. La senyora Lewis es va traslladar a França en aquest període; mentre era allà, va mantenir correspondència contínua amb Matthew. Recorregué França i Alemanya, on quedà atrapat per l'obra de Goethe.
Aquell mateix any, Lewis va ser nomenat secretari en cap de l'Oficina de Guerra. L'any següent, es va casar amb Frances Maria Sewell, una jove molt popular a la cort. Era la tercera filla del jutge principal Sir Thomas Sewell i una dels vuit fills nascuts del seu primer matrimoni amb Catherine Heath. La seva família, com la de Lewis, tenia connexions amb Jamaica. De petita, va passar el temps a Ottershaw . El desembre de 1775, a més del seu càrrec a l'Oficina de Guerra, Lewis es va convertir en el secretari adjunt de Guerra. Amb una excepció, va ser el primer a ocupar tots dos càrrecs i rebre tots dos sous simultàniament. Lewis posseïa una propietat considerable a Jamaica, a menys de sis quilòmetres de Savanna-la-Mer, o Savanna-la-Mar, que va ser afectada per un terratrèmol i huracà devastadors el 1779. El seu fill heretaria més tard aquesta propietat.Louis F. Peck A Life of Matthew G. Lewis. Cambridge, Mass.: Harvard UP, 1961. Hathi Trust Digital Library. Retrieved on 19 March 2010.
A més de Matthew Gregory Lewis, Matthew i Francès van tenir tres fills més: Maria, Barrington i Sophia Elizabeth. El 23 de juliol de 1781, quan Matthew tenia sis anys i la seva germana petita un any i mig, Francès va deixar el seu marit i va prendre com a amant el mestre de música, Samuel Harrison. Durant el seu allunyament, Francès va viure amb un nom diferent, Langley, per tal d'amagar la seva ubicació al seu marit, tot i que ell encara sabia on era. El 3 de juliol de 1782, Frances va donar a llum un fill. Aquell mateix dia, en assabentar-se del naixement, el seu marit, del qual estava separat, va tornar. Posteriorment, va començar a organitzar una separació legal de la seva dona. Després d'acusar formalment la seva dona d'adulteri a través del Tribunal Consistorial del Bisbe de Londres el 27 de febrer de 1783, va sol·licitar a la Cambra dels Lords permís per presentar una llei de divorci. Tanmateix, aquestes lleis rarament es concedien i van ser rebutjades quan es van sotmetre a votació. En conseqüència, Matthew i Francès van romandre casats fins a la seva mort el 1812. Frances, tot i que es va retirar de la societat i es va traslladar temporalment a França, sempre va rebre el suport econòmic del seu marit i, més tard, del seu fill. Més tard va tornar a Londres i va acabar la seva vida a Leatherhead,Louis F. Peck A Life of Matthew G. Lewis. Cambridge, Mass.: Harvard UP, 1961. Hathi Trust Digital Library. Retrieved on 19 March 2010. reincorporant-se a la societat i fins i tot convertint -se en dama d'honor de la princesa de Gal·les.Lewis, Matthew G. The Monk: A Romance. Ed. David L. Macdonald and Kathleen D. Scherf. Ontario, CA: Broadview, 2004. Retrieved on 16 March 2010. Francès i el seu fill van mantenir una relació força propera, i ella va assumir la responsabilitat d'ajudar-lo amb la seva carrera literària. Fins i tot es va convertir en una autora publicada, per a gran desaprovació del seu fill.Cameron, Ed. "Matthew Lewis and the Gothic Horror of Obsessional Neurosis". Studies in the Humanities, 32.2 (2005), p. 168–200. MLA International Bibliography. Retrieved 19 March 2010.
Lewis va tenir una relació tumultuosa amb les amants que el seu pare va tenir, sempre prenent partit per la seva mare exiliada en les disputes familiars. La seva grolleria amb aquestes dones el va portar a la vora perpètua de la desheretat, una amenaça que normalment es veia per sobre del seu cap i que de vegades actuava al llarg de la seva vida.Margaret Baron-Wilson, The Life and Correspondence of M. G. L. With many pieces in Prose and Verse never before published – Volume 1, London: Henry Colburn, 1839a.
El 1794 es traslladà a La Haia amb l'ambaixada britànica.Va trobar als bars locals (el seu preferit era el Saló de Madame de Matignon) amics entre l'aristocràcia francesa de visita que fugia de la França revolucionària, però, tot i així, Lewis veia La Haia com un lloc d'avorriment i no li agradaven els seus ciutadans neerlandesos.Matthew Lewis, The Monk, ed. Howard Anderson. London: Oxford UP, 1973.
Durant la seua breu estada escrigué la seua novel·la Ambrosio or The Monk (Ambrosio o El monjo), que fou publicada l'estiu de l'any següent. Lewis aconseguix notorietat immediatament entre els britànics, però la novel·la és retirada l'any següent a causa dels seus continguts, considerats obscens pels intel·lectuals. En publicà una segona edició el 1798, de la qual eliminà alguns dels passatges que considerà més problemàtics, encara que sense eliminar alguns dels personatges més terribles.
El 22 de març de 1802, Harriett Litchfield va aparèixer en un monodrama gòtic a The Haymarket anomenat The Captive by Lewis. Aquest relata la història d'una dona empresonada pel seu marit. Les indicacions escèniques incloïen detalls dissenyats per millorar la situació gòtica. Litchfield va ser elogiada per la seva interpretació "de la manera més perfecta", però interpreta una dona a qui es nega qualsevol contacte humà i tancada en una masmorra moderna. No està boja, però s'adona que aviat esdevindrà una maníaca. Es creu que l'obra va ser suggerida per un dels llibres de Mary Wollstonecraft. Es deia que fins i tot el personal del teatre va marxar horroritzat. L'obra només es va representar una vegada.
Lewis tenia dues finques a Jamaica: la finca de Cornwall a la parròquia de Westmoreland i la finca de Hordley a la parròquia de Saint Thomas . Segons els registres d'esclaus, Hordley era copropietat amb George Scott i Matthew Henry Scott, i les seves accions van ser comprades per Lewis el 1817, convertint-lo en l'únic propietari de més de 500 esclaus.Copies of Jamaican slave registers held by The National Archives are available on Ancestry . They show that in 1817 there were 285 slaves on the Cornwall estate and 282 on Hordley. See Your Archives (The National Archives' wiki) for further information about the slave registers.Matthew Gregory Lewis. Legacies of British Slave-ownership. University College, London. Retrieved 12 November 2015.
A pesar dels problemes morals, la novel·la no impedí Lewis d'introduir-se en la societat i en la cort, i prompte obtingué un lloc a la Cambra del Comuns per Wiltshire. Després del seu ingrés en el Parlament publicà:
The Castle Spectre (1796), una obra de teatre musical que obtingué una durable notorietat; The Minister, traducció de l'alemany Kabale und Liebe de Friedrich von Schiller; Rolla (1797) una traducció de Kotzebue; The Bravo of Venice (1804), una novel·la traduïda de l'alemany, considerada la seua millor obra després de The monk.
Es dedicà també al teatre d'òpera i a la tragèdia. La mort de son pare el deixà amb una sòlida fortuna i el 1815 marxà cap a les Índies Orientals per visitar les seues possessiones; durant este viatge escrigué el Journal of a West Indian Proprietor, publicat pòstumament el 1833. Tornà a Anglaterra, i estigué també ocasionalment a Suïssa, on coincidí amb els seus amics Lord Byron, John William Polidori, Mary Shelley i Percy Shelley, però no tardà a tornar a fer un segon viatge a Jamaica el 1817 per obtindre més informació sobre la condició dels esclaus, respecte de les quals tenia la intenció d'escriure un pamflet de defensa. El clima tropical, tanmateix, li resultà fatal: contragué la febre groga durant el viatge de retorn a Europa i morí. El 1839 fou publicat, en dos volums, The Life and Correspondence of M. G. Lewis.
The Monk La història (originalment titulada The Monk; no hi ha traduccions al català) té a veure amb Ambrosio, un piadós i respectat monjo espanyol i la seua vinguda avall. El monjo s'enamora de la seua deixebla Matilda i, després d'haver satisfet amb ella els seus desitjos carnals, dirigix l'atenció vers Antonia, a qui viola i mata.
La trama és interrompuda sovint per digressions i parèntesis, fetes servir per revifar l'atmosfera gòtica de la novel·la, entre les quals hi ha una monja sagnant, la història de Lorenzo i Antonia o la de la germana d'ell, enterrada viva per monges geloses. Al final de la novel·la Ambrosio és lliurat a la Inquisició i, per fugir de la sentència que l'espera, ven l'ànima al Diable.
The Monk és considerada una de les novel·les gòtiques més transgressives a causa de certs elements, entre els quals hi ha la presència del Dimoni, l'estupre, la violació, l'incest i personatges com l'hebreu errant, castells en ruïnes i la Inquisició espanyola. La novel·la presenta, a més, un interessant retrat del pensament britànic al voltant de l'Església de Roma; un altre exemple és The Awful Disclosures of Maria Monk. Referències
Categoria:Dramaturgs anglesos en anglès Categoria:Novel·listes anglesos en anglès Categoria:Novel·listes londinencs Categoria:Escriptors anglesos del segle XVIII Categoria:Alumnes del Christ Church College Categoria:Alumnes de la Westminster School Categoria:Morts per febre groga Categoria:Dramaturgs londinencs Categoria:Dramaturgs anglesos del segle XIX Categoria:Dramaturgs del segle XVIII Categoria:Escriptors nascuts al segle XVIII Categoria:Escriptors anglesos morts al segle XIX