Lemirat de Trarza fou un estat que va existir al sud-oest de Mauritània entre el i la conquesta francesa el 1903. Posteriorment existeix el títol però no el territori.
Història Establiments dels Oulad Terrouz A l'inici del , després de l'arribada dels hassànides a Mauritània, els germans Terrouz i Barkani conduïen un grup dels invasors que operava unit i coordinat també amb un altre grup del mateix origen. Posteriorment els dos germans es van separar a causa de conflictes pel repartiment del botí. Els fills i servidors de Terrouz es van desenvolupar entre els segles XV i XVI i van formar la tribu trarza. El seu germà originara la tribu brakna. A finals del aquestes dos tribus van imposar la seva hegemonia sobre la dels Oulad Mbarek, que va emigrar a l'est.
La línia successòria fou: Terrouz > Musa > M'Hammed > Messaoud > Azzouz. Els fills d'aquest van originar els Oulad Al Bou Alïa (tres fills: Bella, Ahmed i M'Hammed, que junts van donar origen a aquest grup, que per part de mare eren d'origen Oulad Bou Ali) i els Oulad Nacer (d'origen matern anatra, el fill de nom Daman). Daman va tenir set fills que vivien al començar el segle XVII: Ahmed, Attam, Sassi, Zennoun, Ag Mottar, Abella i M'haïmdat, ancestres epònims de les tribus que formen avui dia el conjunt trarza: Oulad Daman i Oulad Ahmed ben Daman (Ahmed era fill de Daman i la seva tribu hauria de fer part dels Oulad Daman però per la costum maure, la branca major on es reclutaven els caps i era més rica, establia aquesta separació).
Aquests fills de Daman van acabar de reduir els Oulad Rizg i van mantenir com a tributaris a les faccions amazigues. Els Oulad Rizg encara aguantaven dividits en dos grups: un entorn de la principal fracció, els Lektaïbat, que vivia a la regió de Tin Yachil, al nord-est de Nouakchot; l'altre était els Oulad Bou Ali i altres fraccions menors que acamapaven a Tillemas. De fet les dues fraccions actuaven unides i el 1620 van lliurar al turó de Nich, a l'Agchar, al sud de Tijirit, un gran combat contra els trarzes i els seus aliats, i foren vençuts perdent al seu cap Mahinin ben Aïssa, dels Oulad Bou Ali. En la seva fugida els Bou Ali foren atacats pels Lektaïbat i això va portar als Bou Ali a aliar-se als trarzes; el cap Mohammed ben Aïssa, germà de Mahinin va enviar regals que foren acceptats i Ahmed fill de Daman es va llençar contra els Lektaïbat que van fugir però foren atrapats a In Titam, i derrotats (1630 o 1631); en aquesta victòria els Bou Ali van perdre al nebot del seu xeic, Chobeïl Ould Mahinin, i els trarzes els dos fills d'un dels caps aliats Sidi Brahim ben Sidi Ahmed al-Aroussí. Els Oulad Rizg van perdre la independència i les seves fraccions, reduïdes, van passar als trarzes; els Oulad Bou Ali van pagar tribut a Ahmed Ould Daman igual que els Lektaïbat (Lebneïkat i altres noms) es va convertir en la fracció zenaga (tributaris) dels Oulad Ali. Sassi ben Daman va imposar tribut als tachomcha (aleshores acampats a Agnint).
Els aroussis En aquest temps Sidi Brahim ould Sidi Ahmed al-Aroussí descendent segons uns d'un caid de la mehalla lamtuna de Yusuf ben Tashfin, o segons altres dels merafra, dirigia als Aroussiin, que nomaditzaven al nord del Sàhara va recórrer el territori maurità del sud al front de bandes armades i va aixecar tributs entre els amazics Zouaïa els quals estaven dirigits pel marabut In dag Saad l'ancestre dels Tachedbit. El va voler sotmetre amb unes trampes preparades però no se'n va sortir. Llavors els trarza li van demanar cooperació contra els Oulad Rizg, ja que vençuts aquests es podria sotmetre fàcilment als zouaïa; ja hem vist com van participar al costat dels trarzes a la lluita contra els Lektaïbat on va perdre dos fills. Però després els trarzes no el van voler ajudar a sotmetre marabuts i li van dir que només lluitaven contra altres guerrers. Al-Aroussi es va dirigir llavors als campaments del nord on pastorejaven els aroussïin (entre Sakia-el-Hamra i el riu Draa). Els Zouaïa, que havien donar suport als Oulad Rizg, van estar a punt de fugir, però la marxa d'al-Aroussi els va fer quedar però les tribus es van reclassificar: els tachomcha es van dividir: els Diman (Tachomcha) es van unir als Id ad Hommad; els Béni Id Moussa (Tachomcha) es van unir als Id Abija (Tendra); els Id Atjfagha (Tachomcha) es van unir als Id Agja; els Ida Ou Dam (Tachomcha) es van unir al sultà negre Bon Bakar Diop; els Beni Iddane Abiaj (Tachomcha) es van unir als Dieïdiba. Fou en aquest moment que se situa el sorgiment dels Oulad Biri, originats en Biri, fill de Maham i descendent de Barkani, que va emigrar i es va establir a Tin Douja i la seva descendència es va desenvolupar ràpidament.
Un temps després Sidi Brahim al-Aroussí va enviar el seu fill al-Hiba amb una banda, per demanar tribut als Zouaïa. Aquests van reunir les seves forces a Tin Goufamn, però confiaven més en l'astúcia que la guerra i van demanar consell a Lamin ben Barik Allah que va fer una sèrie de cerimònies que incloïen música que van impressionar als aroussis i es van retirar.
Guerra de Babbah. Els imans amazics La guerra de Babbah que es va desenvolupar a la meitat del va canviar completament les condicions socials i va establir les condicions que van existir fins al segle XX quan el domini francès i després la independència van tornar a canviar-ho tot. Vers el 1640 les tribus amazigues de Trarza ocupaven el triangle Khroufa, Mederdra, Bou Tilimit; tenien al nord als trarzes; a l'est els braknes; au Sud, els negres (que ocupaven encara la Chemana i feien incursions a territori maure). Políticament els amazics, sense oposar resistència militar, intentaven evitar el tribut als grups hassànides i quan podien creaven divisió als enemics; en canvi contra els negres tenien una política militar més activa. Mohammed ben Diman, ancestre epònim dels Oulad Diman, es alabat per haver defensat a les dones i nens zouaïa contra els sultans de la dinastia de Tenguella (regne de Denanke o Imperi Gran Ful).
La política activa del gran marabut Naser al-Din seria el senyal de les modificacions a la societat maure; sota la seva direcció els amazics gairebé van poder exterminar als hassànides (apareixen com Oulad Hassan, Awlad Hassan, Hassanes, Hassans, Banu Hassan, Beni Hassan i probablement sota altres formes). Malauradament a la seva mort el seu èxit es va esvair. L'element marabútic de Mauritània volia constituir amb Naser al-Din una comunitat política ortodoxa guiada pels principis religiosos. El cap polític-religiós havia de ser un imam a la vegada cap temporal i espiritual, elegit lliurement per la comunitat, i sense poders absoluts, ja que comptava amb els seus consells de cadis i alfaquís per gestionar la comunitat. Havia arribat el moment de formar un estat teocràtic. Per seguir aquest període, vegeu les biografies dels imams:
Naser al-Din 1644-1650 Al-Faqih Lamin 1650-1656 Qadi Othman 1656-1665 Mbarek Ould Habib Allah 1665-1668 Munir al-Din 1668-1670 Agd al-Mokhtar 1670-1674
L'emirat de Trarza El final de la guerra de Babbah (1674) va fer desaparèixer els amazics del conflicte i va obrir les rivalitats entre els hassànides. Fins al moment hi havia hagut uns quants caps antecedents immediats dels primers emirs de Trarza que van continuar amb els emirs; la llista de xeics i emirs és la següent, i la història d'aquest període es pot consultar a través de les seves biografies: Terrouz Musa ben Terrouz M'Hammed ben Musa Messaoud ben M'Hammed Azzouz ben Messaoud Daman ben Azzouz (+ vers 1600) > origen dels Oulad Daman a través de tres dels seus fills (Attam, Sassi, Zennoun, que van originar els Ahel Attam, Oulad Sassi, Oulad Zennoum, tres fraccions origen de la tribu Oulad Daman) Ahmed ben Daman (+ vers 1640) > Origen dels Ahel Ahmed ben Daman (amb els que es van fusionar els descendents dels altres tres fills Ag Mottar, Abella i M'Haïmdal origen de les fraccions Ahel Ag Mottar, Ahel Abella i Ahel M'Haimdal formant la tribu Oulad ben Daman) Haddi Ould Ahmed (primer emir dels Oulad Ahmed ben Daman 1640-1684) Siyed Ould Haddi 1684 Amar I Agjhel Ould Haddi 1684-1703 Ali Chandora Ould Haddi 1703-1727 Amar II Ould Ali 1727-1757 Mokhtar Ould Amar 1757-1759 Ali Kouri Ould Amar 1759-1786 Alaït Ould Mokhtar 1786-1795 Amar III Ould Mokhtar Ould Kumba 1795-1800 M'Hammed Ould Ali 1800-1827 Amar IV Ould Mokhtar 1800-1827 (regent 1800-1827, emir usurpador 1805-1827, reconegut emir 1827) Mohammed Al-Habib Ould Amar 1827-1860 Sidi Mbaïrika Ould Mohammed 1860-1871 Ahmed Salum I Ould Mohammed 1871-1873 Ali Diombot Ould Mohammed 1873-1886 Mohammed Fal Ould Sidi 1886 Amar V Salum Ould Mohammed 1886-1891 Ahmed Salum II Ould Ali 1891-1905 Sidi Ould Mohammed Fal (en rebel·lió) 1902-1905 Ahmed Salum III Ould Brahim, 1905 Annexió a França 1905-1910 Ahmed Salum III Ould Brahim, 1910-1917
Domini francès L'emir Mohammed Al-Habib de Trarza es va donar per vençut vers els atacs del governador francès Louis Faidherbe l'any 1858 va signar un tractat pel qual renunciava a tores les terres al sud del Senegal i prohibia a la seva gent passar el riu portant armes; a més consagrava la llibertat del comerç de la goma aràbiga. Poc després un tractat molt similar es va signar amb Mohammed Sidi Ould Mohammed de l'emirat de Brakna.
Des el 1898 a l'emirat de Trarza es vivia una guerra civil entre l'emir Ahmed Saloum II Ould Ali i el pretendent Sidi Ould Mohammed Fal. Els francesos van optar per una acció més decidida; els territoris de Mauritània foren segregats de la colònia del Senegal i posat sota l'autoritat especial d'un Comissari del Govern general (estiu de 1902). Xavier Coppolani fou el primer comissari.
Amb contingents del Waalo i dels gandiolesos (de Gandiol) i va establir al riu les posicions de Ndiago, Biak o Biakh, i Souet el-Ma per prendre el primer contacte amb les tribus; els Oulad Bou Sba de la riba esquerra i després les tribus marabútiques van respondre a la crida del comissari. Coppolani va convidar a l'emir a reunir als seus partidaris a Garak; el desembre de 1902 l'emir ho va intentar però una bona part dels Oulad Ahmed ben Daman i gairebé tots els Oulad Daman, no hi eren, ja que afavorien a Sidi i no van tardar a proclamar a Sidi Ould Mohammed Fal com a emir. Cheik Sidïa els va calmar però a Dagana Coppolani ja estava intentant l'abdicació de l'emir. Aquest va establir els seus campaments a Khéo i a Garak al darrere de les posicions franceses, i es va dedicar a esperar igual que feien els partidaris de Sidi més al nord.
Coppolani es va entendre amb les tribus marabútiques; va rebre delegacions dels Oulad Diman, dels Tendgha i dels Tadjakant. Va sortir el 15 de desembre de 1902 de Souet el-Ma i va avançar progressivament a l'interior on va establir les posicions franceses de Khroufa i Nouakchot (gener i febrer de 1903). Va treballar per reunir als caps guerrers trarzes i va prendre a sou com a caps dels irregulars a Khayaroum, Othman ould Brahim Khalil i Bou Bakar Ciré, que dirigien la major part dels guerrers Oulad Ahmed ben Daman. Coppolani va embarcar el febrer de 1903 a Nouakchot i va tornar per mar a Saint Louis del Senegal.
El 12 de maig de 1903 es va proclamar el protectorat francès, cosa que va provocar un acostament dels dos rivals. Ahmed Salum III es va traslladar al nord, al Tell, als terrenys dels Oùlad Bou Sba, i es va mostrar conciliador. Sidi per la seva part va renunciar al títol d'emir momentàniament; les dues parts enfrontades van començar negociacions; van arribar a planejar junts un atac a la posició francesa de Nouakchot (novembre de 1903), però van advertir a Khayaroum, al que volien al seu costat, i li van demanar evacuar el lloc uns dies durant l'atac, però el ex visir va avisar els francesos, i l'atac per sorpresa fou impossible.