Luis Rafael Sánchez (Humacao, 17 de novembre de 1936) és un dramaturg, contaire, assagista i novel·lista porto-riqueny, conegut per la seva obra de 1976 La guaracha del Macho Camacho sobre la americanizació de Puerto Rico.
Biografia Sánchez va néixer i va ser criat pels seus pares en Humacao, ciutat al sud-est de Puerto Rico, on va estudiar fins que la seva família es va traslladar a San Juan, on Sánchez va acabar l'educació secundària i es va matricular a la Universitat de Puerto Rico el 1956, obtenint el títol de Bachelor of Arts. Va ser durant la seva època d'estudiant universitari que es va interessar en l'actuació.Biografía de Sánchez en el portal de la Fundación Nacional para la Cultura Popular ; acceso 07.02.2012
En aquesta època va actuar en les radionovel·les de l'emissora WNEL, però va fracassar en els seus intents de treballar en la televisió.
La seva primera obra de teatre la va estrenar al Departament de Drama de la seva alma máter el 1958, quan encara era estudiant. Aquest mateix any va viatjar becat a Nova York a estudiar dramatúrgia i contística a la Universitat de Colúmbia.
També a finals dels anys 1950 va iniciar com a narrador el seu conte El trapito, que fou premiat, i després Destierro (1958), Aleluya negra (1960) o Memorias de un eclipse (1963), que també van ser guardonats i que, juntament amb d'altres publicats en revistes i periòdics van donar peu a la seva primera recopilació de relats: En cuerpo de camisa, 1966.
Després d'obtenir el seu Batxillerat en Arts el 1960, es va incorporar com a instructor auxiliar a la Universitat de Puerto Rico, que novament ho beca per tornar als Estats Units, aquesta vegada a la Universitat de la Ciutat de Nova York, on el 1963 va obtenir el grau de magister. Posteriorment va ser a Espanya, on, el 1976, va obtenir el seu doctorat en Literatura per la Complutense de Madrid amb una tesi sobre l'escriptor porto-riqueny Emilio S. Belaval. miniatura|Olga Viscal Garriga en el judici per negar-se a reconèixer l'autoritat EUA sobre Puerto Rico, i en què es basa la obra La pasión según Antigona Pérez La pasión según Antigona Pérez recrea el mite de lAntígona de Sòfocles i està basada en la vida d'Olga Viscal Garriga (1929-1995), gran oradora i membre del Partit Nacionalista de Puerto Rico que va ser condemnada a vuit anys de presó per negar-se a reconèixer l'autoritat dels Estats Units sobre Puerto Rico. Estrenada el 1968 durant el XI Festival de Teatre Porto-riqueny, va ser protagonitzada per Myrna Vázquez en el Teatre Tàpia del Vell San Juan. El 1991 i 2011 van posar en escena noves versions de gran èxit, en les quals van interpretar el paper principal Alba Nydia Díaz i Yamaris Latorre, respectivament.
La guaracha del Macho Camacho és una de les seves obres més citades de la literatura porto-riquenya. La novel·la, que avança a ritme de guaracha, tracta de l'americanització de Puerto Rico i d'altres temes a través de les històries d'un grup de gent que té en comú trobar-se en un embotellament un dimecres a les cinc de la tarda. L'obra ha estat objecte de nombrosos assajos, per exemple, el del professor de la Universitat d'Arizona, Raúl Alberto Román Riefköhl.
És partidari de la independència de Puerto Rico i es va adherir a la Proclama de Panamà, aprovada per unanimitat al Congrés Llatinoamericà i Del Carib per la Independència de Puerto Rico celebrat en aquest país pel Partit Independentista Porto-riqueny en 2006.
Va aprofitar la beca Guggenheim que va obtenir el 1979 per residir a Rio de Janeiro i la de l'Acadèmia d'Arts i Ciències de Berlín (1985) residir a la capital alemanya. La Fundació Porto-riquenya de les Humanitats ho va seleccionar Humanista de l'Any 1996 i en aquest mateix any Carlos Fuentes i Gabriel García Márquez ho van convidar a ocupar la Càtedra Julio Cortázar, amb seu a la Universitat de Guadalajara. En 2012 va rebre la medalla Presidencial Eugenio María de Hostos a la ciutat de Nova York.
Sánchez és professor emèrit de la Universitat de Puerto Rico i en la de la Ciutat de Nova York i membre honorari de l'Acadèmia Porto-riquenya de la Llengua EspanyolaPágina de la Academia Puertorriqueña de la Lengua Española; acceso 07.02.2012
Luis Molina Casanova va basar la seva pel·lícula La guagua aérea (1993) en textos de Sánchez.
Obra La niña más bonita, 1958 Cuento de la cucaracha viudita, 1959 La hormiga y el pajarito, 1960 Farsa del amor compradito, 1960 La hiel nuestra de cada día, 1962 El sol no a salido, 1961 O casi el alma, 1965 La pasión según Antigona Pérez, estrenada el 1968 Quíntuples, 1985 Culonga la gorda, 2010 Conte En cuerpo de camisa, 1966 Novel·la La guaracha del Macho Camacho, 1976 La importancia de llamarse Daniel Santos, 1988 Indiscreciones de un perro gringo, 2007 Assaig Fabulación e ideología en la cuentística de Emilio S. Belaval, tesis de doctorado, Instituto de Cultura Puertorriqueña, 1979 No llores por nosotros Puerto Rico, 1997 La guagua aérea, 2000 Devórame otra vez, 2005 Abecé indócil, 2013
Referències
Vegeu també Literatura llatinoamericana
Categoria:Persones de Humacao Categoria:Alumnes de la Universitat Complutense de Madrid Categoria:Alumnes del City College de Nova York Categoria:Alumnes de la Universitat de Puerto Rico Categoria:Escriptors porto-riquenys en castellà Categoria:Escriptors estatunidencs del segle XXI Categoria:Escriptors estatunidencs nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1936