Miguel Jerónimo Artigas Ferrando (Blesa, Terol, 29 de setembre de 1887 - Madrid, 10 de març de 1947) va ser un bibliotecari espanyol, director de la Biblioteca Menéndez Pelayo de Santander el 1915 i de la Biblioteca Nacional, el 1930, a més de membre de la Reial Acadèmia Espanyola després de la Guerra Civil espanyola.
Artigas va néixer en el municipi terolenc de Blesa. Fill de Pere Artigas Pérez, que per aquella època era secretari d'aquest ajuntament, va ser batejat com Miguel Jerónimo Artigas Ferrando a l'església parroquial de la Santa Creu.asp? voz_id = 1417 Veu en la GEA Consultat el maig de 2014 El 1895 la família es va traslladar a Cella i quatre anys després, el seu pare va ser traslladat a Villarquemado. Al setembre d'aquest mateix any (1899) es va matricular com a alumne lliure en el Seminari de Terol, que va abandonar el 1903. Al celebrar-se el tercer centenari del Quixot (1905), va guanyar el seu primer premi, convocat per l'Institut Turolense, amb el treball titulat Vint faltes sintàctiques del Quixot, en què esmenava a Miguel de Cervantes. Superat el batxillerat, el 1906 va cursar els estudis complementaris de magisteri, llicenciant després en Filosofia i Lletres per la Universitat de Salamanca, també va cursar dret. El títol de llicenciat li va ser expedit el 26 d'abril de 1911. <! - Quin, el de FyL, el de Dret...? -> Com alumne no oficial a la Universitat de Madrid, va aconseguir un nou doctorat amb una tesi sobre Lorenzo Palmireno, llegida el 25 d'octubre de 1910. miniatura|Casa natal a Blesa. El 28 de juliol de 1911 va ingressar per oposició en el Cos facultatiu d'Arxivers, Bibliotecaris i Arqueòlegs i va ser destinat primer a la biblioteca de la Universitat de Sevilla (1911), després a les de la Universitat de Barcelona (1912) i la Universitat de Madrid (1913). Aquestes destinacions els va compaginar amb l'ampliació dels seus estudis com becat de la Junta per a l'Ampliació d'Estudis en Alemanya, on es trobava en esclatar la I Guerra Mundial.
Quan va tornar a Espanya, va ser proposat per a la direcció de la Biblioteca Menéndez Pelayo de Santander, de manera que es va fer càrrec d'aquesta el 14 de maig de 1915. També va col·laborar en la posada en marxa de la Societat Menéndez Pelayo, del Butlletí de la Biblioteca de Menéndez Pelayo (1919) i dels Cursos per a Estrangers a partir de 1925 seguint el model previ de l'Institució Lliure d'Ensenyament, després gestionat per la Junta d'Ampliació d'Estudis, iniciatives que van forjar la Universitat Internacional Menéndez Pelayo.Un minuciós i documentat anàlisi del doble joc que va mantenir Artigas amb els institucionistes i altres estaments liberals i progressistes de l'Espanya prefranquista, pot llegir-se en Llibres com trinxeres: la Biblioteca de la Universitat de Saragossa i la política bibliotecària durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) . On queda de manifest la seva ultramontanisme, i els premis que li va oferir.
El 1927 va rebre el Premi Nacional de Literatura per un estudi sobre Luis de Góngora y Argote./Exposicion/Seccion4/sub4/Obra17.html?origen=galeria Fitxa a la BNE
El 1930 va ser nomenat director de la Biblioteca Nacional, un any abans de l'adveniment de la República (un any abans, Emiliano Barral li havia esculpit un bust que es guarda en aquesta institució). Cinc anys després, durant el Bienni negre, va prendre possessió de la butaca 'f' de la Reial Acadèmia Espanyola, el 13 de gener de 1935, amb un tesi "Sobre la preocupació de la puresa de la llengua en la història literària espanyola ". Li va respondre, en nom de la corporació, Vicente García de Diego.
A la guerra civil espanyola es va passar al bàndol revoltat; i conclosa la contesa va ser nomenat primer titular de la Direcció General d'Arxius i Biblioteques. Poc després, va publicar al costat d'altres autors el llibre Una poderosa força secreta, la Institució Lliure d'Ensenyament ,Sota la direcció de Fernando Martín-Sánchez Juliá, Una poderosa força secreta. La Institució Lliure d'Ensenyament, va ser publicat el 1940 i signat també per Artigas, Antonio de Gregorio Rocasolano i Àngel González Palencia. S'hi presentava a la Institució Lliure d'Ensenyament com un grup que «va començar sent una escola filosòfica, va continuar per una secta i ha conclòs en una organització eficacíssima de proteccions mútues. Però escola, secta o organització, ella ha dirigit la tasca descristianizadora d'Espanya des de fa justament un segle». en el qual podien llegir-se al·legats com aquest:Decret de 17 / 05/1940 pel qual s'inclou la ILE entre les entitats ressenyades l'article 1r del Decret numero 168 de la Junta de Defensa Nacional Butlletí Oficial de l'Estat, 1940.05.28 (Reproducció). Bca. Universitat de Santiago de Compostel·la
Obres publicades Don Luis de Góngora y Argote (1925). Menéndez y Pelayo (1927). La vida y la obra de Menéndez y Pelayo (1939).
Notes
Referències
Categoria:Acadèmics de la Reial Acadèmia Espanyola Categoria:Persones de la província de Terol Categoria:Directors de la Biblioteca Nacional d'Espanya Categoria:Acadèmics corresponents de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Categoria:Membres del Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arqueólogos Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Alumnes de la Universitat Central de Madrid Categoria:Morts a Madrid Categoria:Alumnes de la Universitat de Saragossa Categoria:Receptors de l'Orde d'Alfons X el Savi Categoria:Bibliotecaris aragonesos Categoria:Bibliotecaris morts al segle XX Categoria:Bibliotecaris nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1887