El secret professional periodístic és el dret de secret professional del periodista que li atorga el dret de no revelar tota la informació, o la manera en què ha estat obtinguda, per protegir les fonts, a si mateix i el seu exercici professional. No significa únicament que el periodista decideixi no publicar algunes dades sinó que suposa la possibilitat d'ocultar-les si ho creu necessari. Es considera un dels elements fonamentals perquè el periodista exerceixi la seva tasca amb total llibertat. No obstant això, tenint en compte que el periodisme es concep com un servei públic a la ciutadania, a vegades aquestes informacions que el professional no vol revelar poden resultar d'interès públic.
Definició La Federació d'Associacions de Periodistes de l'estat ho defineix com:
Objecte i subjecte La recomanació núm. R (2000) 7, adoptada el 8 de març d'aquest any pel Consell d'Europa, estableix com a objecte del secret professional del periodista: El nom i les dades personals, així com la veu i la imatge d'una font Les circumstàncies concretes de l'obtenció de les informacions obtingudes per un periodista davant una font La part no publicada de la informació proporcionada per una font a un periodista Les dades personals dels periodistes i dels seus patrons relacionats amb la seva activitat professional
Tipus de secret La regulació d'aquest dret i el seu grau de protecció varia segons l'estat on ens trobem.
Secret professional absolut Comprèn el dret dels periodistes a guardar silenci incondicionalment sobre la identitat de les seves fonts informatives davant el director de l'empresa, les autoritats administratives, parlamentàries i judicials.
Aquest tipus és el que recull la llei dels estats següents: Alemanya, Argentina, Àustria, Bolívia, Brasil, Cap Verd, Colòmbia, Costa Rica, Estats Units (Califòrnia, Indiana, Minnesota, Nebraska, Nova York), Estònia, Finlàndia, Haití, Indonèsia, Itàlia, Lituània, Macedònia del Nord, Malàisia, Moçambic, Nigèria, Paraguai, Perú, Portugal, Uruguai, Veneçuela i el Iemen.
Secret professional qualificat És gairebé absolut i opera quan el seu exercici només pot ser declinat en casos excepcionals, bé per tractar-se de temes en els quals no existeix una altra font alternativa possible per arribar al fons d'un assumpte judicial d'especial interès general, o bé perquè de la informació en poder del periodista depèn la salvaguarda de béns jurídics protegits particularment rellevants per a la societat, com la integritat corporal de les persones o l'equilibri ecològic; i en tot cas, subjecte a una petició motivada per part de l'autoritat jurisdiccional competent.
És el que permet la llei d'Albània, Andorra, Belarús, estat espanyol, Estats Units (Alaska i Geòrgia), Filipines, Jordània, Moldàvia, Rússia i Suècia.
Secret professional limitat Es troba subjecte a majors restriccions que el secret professional paradigmàtic, en tant que no es pot exercir enfront de les autoritats jurisdiccionals i legislatives, en un nombre més gran de casos que el paradigmàtic, tot i que encara manté amb certa cobertura el bé jurídic protegit del secret professional del periodista.
Per exemple, aquest tipus de secret professional es practica a Algèria, Egipte i l'Equador.
Secret professional no reconegut La majoria dels països democràtics en els quals s'exerceix el periodisme amb independència es reconeix el dret al secret professional dels periodistes. No obstant això, no tots els ordenaments jurídics dels estats democràtics occidentals (aquells en els quals el periodisme s'exerceix amb major grau de llibertat) reconeixen el secret professional. Hi ha estats que ho neguen, com França, Bèlgica, Regne Unit i els Estats Units.
Referències
Enllaços externs “El secreto profesional del periodista” per Hernán Rodinó i Rodrigo Molero. Estatut del periodista professional, elaborat al maig de 2000, pel Fòrum d'Organitzacions de Periodistes.
Categoria:Periodisme Categoria:Ètica