alt=Collage de les diferents emocions.|miniatura|Collage de les diferents emocions. Lemoció,DCVB: Emoció. en la seva definició més general, és un intens estat mental que sorgeix en el sistema nerviós de manera espontània i provoca una resposta psicològica positiva o negativa. És un impuls involuntari originat com a resposta als estímuls de l'ambient que indueix sentiments tant a l'ésser humà com en animals i que desencadena conductes de reacció automàtica. L'emoció és matèria d'estudi de la psicologia, neurociència i, més recentment, de la intel·ligència artificial.
Una emoció és un procés que s'activa quan l'organisme detecta algun perill, amenaça i desequilibri amb la finalitat de posar en marxa recursos que es troben al seu abast per controlar la situació (Fernández – Abascal i Palermo, 1999). Per tant, les emocions són mecanismes que ens ajuden a reaccionar amb rapidesa davant successos inesperats que funcionen de manera automàtica, són impulsos per actuar. Cada emoció prepara l'organisme per a una classe diferent de resposta; per exemple, la por provoca un augment del batec cardíac que fa que arribi més sang als músculs afavorint la resposta de fugida.
Etimologia L'etimologia de la paraula "emoció" prové del francès antic del emouvoir ('el que fa moure', 'agitar-se', 'commoure'). Aquesta, al seu torn, conté arrels llatines, concretament del mot llatí emotio, emotionis, que deriva del verb emovere, compost pel prefix e-/ex- ('de' ‘des de’, 'cap enfora') i el verb movere (‘moure’, ‘traslladar’, ‘impressionar’), que, en conjunt, significa ‘remoure’, ‘treure d'un lloc’, 'retirar'. Per això, en el marc etimològic, “emoció” és quelcom que ens mou, que ens treu del nostre estat habitual, i, fins i tot, remou, verb que podem relacionar amb una agitació interna. A partir del es començà a relacionar amb aspectes mentals.
Definició Definir el concepte “emoció” és una tasca complexa, pel fet que, malgrat ser una paraula molt usual, n’existeix un gran ventall de definicions —algunes més properes al camp científic o psicològic, d'altres més d'ús quotidià— que dificulten una proposta de definició universalment acceptada. Hi ha un ampli consens, no obstant això, en acceptar la distinció entre emoció i sensació. Sensació pot ser entès com l'experiència subjectiva d'una emoció que sorgeix fisiològicament al cervell.DCVB: Sensació.
Expressat de manera quotidiana –emprant un vocabulari d'ús comú–, les emocions són aquells estats d'ànim produïts per percepcions dels sentits, idees o records que sovint es manifesten en gestos, actituds o altres formes d'expressió. Per exemple, una emoció de sorpresa desencadenaria una reacció conductual com obrir la boca o cridar. Si busquem la definició de la DIEC, una emoció és una «reacció afectiva, en general intensa, provocada per un factor extern o pel pensament, que es manifesta per una commoció orgànica més o menys visible». Aquesta definició és similar a l'exposada pel psicopedagog Rafael Bisquerra, catedràtic d'Orientació Psicopedagògica i fundador i primer director de l’GROP (Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica). Bisquerra comparteix la visió que quelcom, un estímul extern o intern –el pensament–, genera una reacció –l’emoció–, la qual es caracteritza per una excitació o pertorbació –intensitat– i desencadena una resposta –commoció orgànica–.
Per altra banda, hi ha qui defineix aquest concepte des d'una vessant més científica, amb terminologia inclosa dins del marc de la neurociència, camp que estudia el sistema nerviós –el nucli del qual n’és el cervell, origen de les emocions–. El 2006, Robert V. Kail, professor de Ciències Psicològiques a la Purdue University, i John C. Cavanaugh, canceller del Pennsylvania State System of Higher Education, van proposar les emocions com a «processos neuroquímics i cognitius relacionats amb l'arquitectura de la ment (presa de decisions, memòria, atenció, percepció, imaginació). Han estat perfeccionades pel procés de selecció natural com a resposta a les necessitats de supervivència i reproducció». D'aquesta definició se’n pot extreure la idea que les emocions són respostes d'origen primitiu, és a dir, reaccions inconscients lligades a un instint de supervivència estretament relacionades amb allò racional i cognitiu –arquitectura de la ment–.
Molts psicòlegs defineixen les emocions en termes de tres atributs fonamentals: El desvetllament fisiològic L'expressió conductual (per ex., expressions facials) L'experiència conscient, la sensació subjectiva d'una emoció
Els tres atributs són necessaris per a un ple esdeveniment emocional, encara que la intensitat de cada un pot variar molt.
Robert Masters fa les següents distincions entre: Afecte. És una sensació d'avaluació innatament estructurada, no cognitiva allò pot o pot no registrar-se en el coneixement. Sensació. És l'afecte fet conscient, posseint una capacitat d'avaluació no només fisiològica sinó, sovint, també orientada psicològicament. Emoció. Es construeix de manera psicosocial, amb sentiments dramatitzats.
Raó i emoció La relació i la diferenciació entre raó i emoció ha estat un tema conflictiu molt recorrent al llarg de la història. L'emoció es considera a vegades com l'antítesi de la raó. Aquesta distinció prové de la filosofia occidental. Les emocions poden no ser desitjades per l'individu que les sent; pot voler controlar-les però sovint no pot aconseguir-ho. Un tret característic de l'ésser humà és aquest conflicte, o fins i tot oposició, entre emoció i raó.
A la Grècia clàssica, s'establia la relació raó-emoció amb la “metàfora de l'amo i l'esclau”. En aquest concepte, l'amo és la raó, la ment, la cognició, mentre que l'esclau és símbol de les emocions i passions. Ja des d'aquell moment, doncs, s'exposa la idea del dualisme antropològic entre ment i cos –que nombrosos filòsofs han estudiat, com Plató o Descartes–, en què s'estableix una clara jerarquia entre ambdós conceptes.
La dimensió intel·lectual o racional, entesa com a aquella capacitat per a elaborar, comprendre i manejar conceptes, idees o pensaments, tradicionalment ha ocupat un rang de prestigi superior al de la dimensió emocional. Això es veu clarament reflectit a l'escola, en què s'han avaluat majoritàriament les capacitats cognitives de cada individu, menystenint la seva intel·ligència emocional –sortosament, cada cop es dona més importància a l'educació emocional, sobretot en les etapes més primerenques d'infantil i primària–. El 1343, Boeci, junt amb Tomàs d'Aquino, fins i tot definia l'ésser humà només com a animal racional: «Persona est naturae rationalis individua substantia» (al català, “Persona és la substància individual de naturalesa racional”). Aquesta definició, si bé evidencia l'element característic de l'ésser humà que el permet diferenciar de la resta d'animals –capacitat racional–, separa contundentment la raó de l'emoció i els sentiments. Tanmateix, l'afirmació és falsa, si bé aquestes dues dimensions estan plenament relacionades, fins al punt que ambdues parteixen d'un mateix origen: el cervell.
A més a més, però, aquests processos racionals propis dels humans són fruit de les emocions prèvies, aquelles primitives i inconscients com la por, les quals es van desenvolupant i perfeccionant cap a respostes a que s'aproximen més a la raó, com fugir. El neuròleg António Damásio va exposar el 2006 que “qualsevol decisió humana és un producte de mecanismes emocionals i de processos cognitius. En les espècies que ens van precedir, els primers raonaments van ser emocionals. Quan un animal fuig d'una amenaça, pren aquesta decisió basant-se en un mecanisme emocional: la por que li produeix un depredador, per exemple. I també en el cas dels éssers humans, les emocions són components fonamentals en la presa de decisions. Estan ací per ajudar-nos a fer o deixar de fer alguna cosa.” Per tant, les emocions són respostes preconscients, és a dir, anteriors a la raó, a la consciència de la pròpia emoció –reconèixer que s'està alegre o trist, o bé que es té por–. Fins i tot, van aparèixer abans que l'ésser humà com a espècie –part d'una comunitat social i conscient– i van permetre l'evolució humana, tal com exposa Marta Portero Tresserra, doctora en neurociències i investigadora a l'Institut de Neurociències de la UAB.
En el clàssic model de cervell de Paul MacLean (Triune brain), les emocions es defineixen com les respostes del còrtex dels mamífers. Es produeixen respostes instintives des del còrtex reptilià que poden entrar en competència amb el neocòrtex més lògic, que és el que raona. La investigació actual en el sistema de circuits neuronals de l'emoció suggereix que aquesta és una part essencial de la capacitat de presa de decisió i planificació humana, i que la famosa distinció feta per Descartes entre raó i emoció no és tan clara.
Origen Segons Aaron Sloman,Sloman, Aaron. 1981. Why Robots Will Have Emotions. University of Sussex. En premsa la necessitat d'afrontar un món canviant i parcialment impredictible fa necessari que qualsevol sistema intel·ligent (natural o artificial) amb motius múltiples i capacitats limitades requereixi el desenvolupament d'emocions per sobreviure. D'acord amb Linda Davidoff, Davidoff, Linda. 1980, 2a. Introducció a la Psicologia, McGraw-Hill. Mèxic. les emocions es constitueixen mitjançant els mateixos components subjectius, fisiològics i conductuals que expressen la percepció de l'individu respecte al seu estat mental, el seu cos i la forma en què interacciona amb l'entorn, sent així quins avantatges podria tenir un sistema artificial molt complex, diguem, una planta nuclear, que va ser dissenyat perquè els seus sistemes de control responguessin de manera emotiva? Com funcionaria un avió de combat emotiu? ¿Seria prudent que el sistema de control d'un vaixell petrolier sentís por o enuig? ¿I el sistema de vigilància d'un aeroport?, Contràriament a la creença popular, les emocions, lluny de ser un obstacle en la comprensió cabal de l'univers el descriuen amb claredat. Les emocions són mecanismes que permeten a la ment descriure la nostra cosmovisió, capacitant-nos per interaccionar amb les persones i les coses en el medi que descrivim com univers. El nostre conscient no sempre està correctament nodrit d'informació com per poder descriure la nostra cosmovisió mitjançant el llenguatge o símbols. La percepció emocional de l'entorn ens nodreix d'informació perquè, adequadament elevi al conscient i subjecta a l'ego, ens permeti el procés i administració dels recursos disponibles; aquest ús personal que fem dels recursos ens ofereix una visió diferent del món que ens envolta.
Classificació de les emocions A l'estudi de les emocions, el mètode de classificació aplicat és un aspecte d'interès. En sintonia amb les definicions, no hi ha un consens universal sobre una metodologia classificatòria. La falta d'un criteri unànime provoca la ideació de nombroses teories i propostes de classificació per part dels investigadors. Alguns trets per dividir-les són:
Emocions positives o negatives Emocions primàries o secundàries Emocions dominants o submises Emocions intenses o lleus Emocions dirigides cap als altres, cap a un mateix o cap a entitats no humanes
L'estabilitat emocional del subjecte fa referència a la capacitat de mantenir emocions en el temps de manera consistent i en reacció a estímuls determinats, mentre que les persones inestables emocionalment tendeixen a canviar ràpidament de sensacions i amb una resposta desigual a estímuls similars.
Un punt de connexió entre les diverses classificacions és la situació de les emocions en un eix graduat de plaer. Principalment, s'acostuma a distingir entre emocions positives i negatives o, el que és el mateix, agradables i desagradables.
Emocions positives i negatives