Jacinto Antón (Barcelona, 1957) és un periodista cultural català. Els anys 1980 es va incorporar en la secció de cultura d'El País, mitjà en el qual ha desenvolupat la seva llarga carrera professional. El 2009 va guanyar el Premi Nacional de Periodisme Cultural concedit pel Ministeri de Cultura d'Espanya.

És un apassionat de l'egiptologia, l'ornotologia, els rèptils, els hússars, els avions i submarins, l'esgrima i l'èpica militar. Els seus articles solen combinar l'erudició històrica amb temes d'aventures, arqueologia o literatura de viatges i clàssica, acompanyat sempre d'un peculiar toc d'humor. Sovint escriu sobre mòmies i faraons, herois de guerra, exploradors, cocodrils o altres animals. Així mateix, és un declarat admirador de personatges històrics com el comte László Almásy, Lawrence d’Aràbia, el periodista Mark Kellogg o l'explorador Thor Heyerdahl, protagonistes recurrents dels seus articles. A més, durant molt anys va correspondre amb el llegendari militar i escriptor Patrick Leigh Fermor, fet del qual n'està molt orgullós i en presumeix sovint.

En clara referència a l'obra d'Emilio Salgari, de la qual Jacinto Antón n'és devot lector, la periodista Olga Merino l'ha sobrenomenat «Lord Jacinto de Mompracem».

Biografia Jacinto Antón està casat i és pare de dues filles.

Prové d’un llinatge familiar farcit de militars a la part paterna i de diplomàtics a la part materna. És el segon de sis germans. Es va llicenciar en periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i en interpretació a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Va créixer entre llibres. A casa disposava d'una biblioteca enorme, que la familia havia heredat del seu avi. És així com es va familiaritzar amb autors clàssics com Heròdot, Cèsar i Homer, o amb clàssics d'aventures com Mika Waltari, Karl May, Emilio Salgari, James Fenimore Cooper, Jules Verne, Robert Louis Stevenson o Joseph Conrad.

Als 23 anys, mentre complia el servei militar obligatori, va participar involuntàriament en el cop d'estat del 23-F com a soldat membre de la companyia de la policia militar, sota les ordres del comandant Ricardo Pardo Zancada. Aquest desafortunat episodi de joventut ha esdevingut una anècdota recurrent en les seves nombroses entrevistes.

Abans de començar com a periodista s'havia incorporat al Teatre Lliure, com ajudant de direcció de Lluís Pasqual. Però a partir del 1983 es va incorporar en la secció de cultura del diari El País, càrrec que ja no abandonaria. Per la seva llavor periodística exercida a El País, el 2009 el Ministeri de Cultura li va atorgar el Premi Nacional de Periodisme Cultural, a la primera edició d'aquest guardó. El jurat va reconèixer en el veredicte la seva «escriptura plena d'imaginació, humor i coneixement». Aquest mateix any havia publicat un primer llibre en castellà, Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias, una àmplia selecció de les cròniques publicades a El País entre 1995 i 2008.

A partir de la dècada dels anys 2010 va començar a participar en programes radiofònics com El antropólogo inocente o A vivir que son dos días de la cadena SER. Pel que fa a la televisió, va fer de presentador del programa de documentals El reportero de la historia, emès a TVE.

El 2026 va publicar un tercer llibre, Sirenas, leones y otros encuentros inesperados, que segueix el pas de les seves dues anteriors publicacions. El llibre conté articles sobre viatges èpics, d'història militar, dinosaures i altres animals, i tota mena de raretats i fets curiosos.

El negre de Banyoles Els anys 1990, Jacinto Antón va jugar un paper periodístic cabdal en el famós cas conegut com el negre de Banyoles. A través dels seus articles i cròniques fou un dels periodistes que més extensament va investigar i escriure sobre el tema. En l'article «Las tribulaciones de un taxidermista» (1991) va desvelar la història dels germans Verraux, els taxidermistes francesos responsables de la profanació de la tumba de Molawa VIII i de dissecar-ne posteriorment el cadàver per a transportar-lo i exhibir-lo a Europa. Més endavant, quan el cos dissecat ja havia sigut retirat de l'exposició pública i va ser repatriat a Botswana, Jacinto Antón va desvelar i criticar el procés de desmantellament del cadàver, en el qual la pell fou separada de les restes òssies i demés elements artificials. Jacinto Antón va descrobrir que la pell del cadàver no fou mai repatriada a Àfrica, sinó que va restar emmagatzemada en el Museu Nacional d'Antopologia de Madrid.

El periodista Miquel Molina, director adjunt de La Vanguardia i autor de l'assaig Naturaleza muerta (2020), que tracta sobre el cas de Molawa VIII, va reconèixer el rigorós i indispensable treball periodístic de Jacinto Antón en aquest polèmic cas.

Premis i reconeixements 2009 - Premi Nacional de Periodisme Cultural del Ministeri de Cultura d'Espanya.

Obra Pilotos, caimanes y otras aventuras extraordinarias (RBA, 2009) Héroes, aventureros y cobardes (RBA, 2013) Sirenas, leones y otros encuentros inesperados (Editorial Salamandra, 2026)

Referències

Categoria:Escriptors barcelonins contemporanis en castellà Categoria:Periodistes barcelonins Categoria:Escriptors catalans del sud del segle XXI Categoria:Periodistes del segle XXI Categoria:Escriptors catalans del sud nascuts al segle XX Categoria:Alumnes de l'Institut del Teatre Categoria:Alumnes barcelonins de la Universitat Autònoma de Barcelona