El tortosí, també anomenat valencià de transició (és a dir, de transició entre el català nord-occidental i el valencià, o inversament) o valencià tortosí, se sol classificar com un subdialecte del català nord-occidental però podria entrar dins del macrodialecte valencià o «valencià-tortosí», atesa l'afinitat lèxica del tortosí amb el valencià.El valencià de Borriana, passat i present, Josep Saborit Vilar, Biblioteca de formació de la Taula de Filologia Valenciana

Extensió geogràfica Comprén el Maestrat, els Ports de Morella (menys Olocau del Rei, de llengua castellana), el Matarranya (incloent-hi els municipis catalanòfons del Baix Aragó i Maella, Favara, Faió i Nonasp, del Baix Aragó-Casp), el Montsià, el Baix Ebre, la Terra Alta la Ribera d'Ebre i alguns municipis del sud del Priorat. Atenent a la línia divisòria de la conjugació verbal en -és, -ís (cantés, batés, dormís) o en -ara, -era, -ira (cantara, batera, dormira), l'extrem sud abraçaria tan sols Vinaròs i Alcalà de Xivert. Per aquest motiu, es diferencien dos sectors: el septentrional i el meridional o valencià septentrional.

El departament de filologia catalana de la URV ha elaborat diverses tesis doctorals sobre la variació geogràfica de les Terres de l'Ebre: els parlars de la Terra Alta han sigut estudiats per Pere Navarro; els de la Ribera d'Ebre per Olga Cubells. Estan en curs d'elaboració les tesis sobre els parlars del Montsià a cura d'Àngela Buj; els del Baix Ebre a cura de Carles Castellà; els del Priorat a cura d'Emili Llamas.

Filiació dialectal La filiació dialectal ha sigut variable. En el primer quart del segle XX diversos autors l'inclouen en el valencià. Posteriorment, autors com Badia, Veny, Alcover o Moll l'inclouen en el català nord-occidental encara que posant en relleu la consideració de parlar de transició, cap al valencià. Al contrari, Lluís Gimeno és oposat al caràcter de transició i el considera com el tercer dialecte del català occidental.

Característiques lingüístiques Respecte als trets característics generals del català nord-occidental i del valencià, el tortosí presenta les característiques següents.

Fonètica Vocalisme Manteniment de la /a/ etimològica en els infinitius traure, jaure, nàixer

Palatalització de /a/ tònica en contacte amb palatal = , , (vegeu: palatalització)

Tancament de /e/ àtona > [i] en contacte amb palatal (no és sistemàtic) = senyor , genoll [d͡ʒi'noʎ] (vegeu: palatalització)

Consonantisme DJ, I, BJ, GJ Intervocàlics: CORRIGIA, PEIORE, MAIORE, BAUBIA = : , , , (vegeu: palatalització) Finals: RUBEU, PODIU = : , (vegeu: palatalització) /v/ vi, vaca = a Paüls i a Canet: [v]; a la resta: [b]/[β] (vegeu: betacisme) Progressiva palatalització, en algunes zones, dels fonemes alveolars africats: dotze > , pots > Segregació de iod davant de prepalatal fricativa sonora /ʒ/ i fricativa sorda /ʃ/: major , boja , caixó > , peix ['pejʃ] Conservació de la ene postònica etimològica en els plurals: hòmens /ɔ́mens/

Morfologia Morfologia nominal Pronoms personals Cas recte (cas nominatiu) (P1, P4, P5) = , natros/natres, vatros/vatres Cas oblic (cas acusatiu, cas datiu…) = és per a mi, mos diuen que sí, los veuen vindre, vos/tos ho portaré Demostratius = este (-a, -os, -es); eixe (-a, -os, -es); aquell (-a, -s, -es), tot i que a la comarca de la Ribera d'Ebre podem trobar les formes reforçades aquest, aquesta Locatius = això, allò; aquí/ací, allí/allà Preposicions i adverbis per a = per a, pa menys = menos després = ancabat, adés, después només que = so que (Terra Alta) aviat = prompte, alego doncs = pos, pus fins a (lloc) = hasta

Morfologia verbal P1 Indicatiu Present = canto, parlo, compro P3 Indicatiu Present = canta (sobretot Montsià i Baix Ebre, al sud del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre); cante (Matarranya, Terra Alta, nord del Pas de l'Ase a la Ribera d'Ebre).

P4, P5 Indicatiu Present = cantem/canteu; cantam/cantau, sobretot a la Terra Alta P3 Indicatiu Imperfet: dir, caure, creure = dia, caïa, creïa P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 1a Cj = cante, cantes, cante/canta, canten; canto/canta, cantos, canto, cànton P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 2a Cj = córrega, corregues, correga/corregue, correguen P1, P2, P3, P6 Subjuntiu Present 3a Cj = dòrmiga, dormigues, dormiga/dormigue, dormiguen P4, P5 Subjuntiu Present = analogia amb el Subjuntiu Imperfet: ell vol que natros cantéssem/ell volia que natros cantéssem Subjuntiu Imperfet: cantessa, dormiguessa Indicatiu Present SER = sóc, ets/eres, és, som, sou, són Imperatiu Futur = trauràs-te-ho tu mateixa, sentes?, baixaràs-me'l el pot de l'armari? Infinitiu + pron. feble = ascaufar-se, anar-mô'n, agarrar-les, minjar-vos (Ports, Baix Maestrat, Montsià i Baix Ebre); ascaufâ's, ana-mô'n, agarrâ-les/agafâ-les, minjâ-us (Matarranya, Terra Alta i Ribera d'Ebre) Incoatius -ĪSC- = patixo/patisco, lleigixen, bullixo/bullisco, fugixo/fugisco

Lèxic Paral·lelismes amb el valencià i el balear Besada ('petó'), calces ('mitges'), debades ('gratuït'), faldetes ('faldilles'), galtada ('bufetada'), granera ('escombra'), poal ('galleda'), torcar ('netejar').

Paral·lelismes amb el valencià abadejo ('bacallà'), avant ('endavant'), bajoca ('mongeta'), bancal ('feixa de terra'), carlota i safanòria ('pastanaga'), despús-demà ('demà passat'), ensalada ('amanida'), entrompessar ('ensopegar'), est(e)/esta o eix(e)/eixa ('aquest/aquesta'), faena ('feina'), gelat/gelada adj. ('fred/freda'), juí ('judici'), llima ('llimona'), menut/menuda ('petit/petita'), panís ('blat de moro'), prompte ('aviat'), rabera ('ramat'), raïl ('arrel'), Reixos ('Reis d'Orient), roig/roja ('vermell/vermella'), xic/xica ('noi/noia'), xiquet/xiqueta ('nen/nena').

Mots propis Certinitat ('certesa'), ado ('àdhuc'), lligallo ('camí ramader'), escuranda ('vaixella bruta'), va a mà que ('pot ser que'), mano/mana ('germà'/'germana'), baldana ('botifarra'), maldar ('renyar'), pesteta ('vitxo', cf. valencià), xeic/xec/ec (vocatiu, cf. 'xe' valencià), dolent/dolenta ('malalt/malalta'), xompo/xompa o sompo/a ('feixuc/feixuga'), rendilla ('mosquit petit'), pataca ('patata'), estimar ('fer un petó').

Referències

Enllaços externs http://usuaris.tinet.org/locel/biblio1dialectologia.htm#descripcionsglobals

Tortosi Tortosi