Uma Karuna Thurman (Boston, Massachusetts, 29 d'abril de 1970) és una actriu estatunidenca. És coneguda pels seus papers en pel·lícules com Beautiful Girls (1996), Gattaca (1997) i sobretot per la seva interpretació en Pulp Fiction (1994) (per la qual va estar nominada a un Oscar a la millor actriu secundària) i Kill Bill (2003 i 2004), dirigides per Quentin Tarantino.
Biografia Primers anys i educació Filla del professor budista de la Universitat de Colúmbia, Robert Thurman, i de Nena von Schlebrügge (exmodel mexicana, de pare alemany i mare suecodanesa). Uma és germanastra (paterna) de Taya i germana de Ganden, Dechen i Mipam. Thurman té ascendència sueca, alemanya, mexicana i danesa. El seu nom procedeix d'uma chenpo o, cosa que és el mateix, "el gran camí del centre": maha-madhyamaka. Al seu torn, en sànscrit umā karuṇa significa "la misericòrdia de [la deessa] Úma", la deessa hindú de la llum i la bellesa, a més de la consort de Shivà. De petita, al costat de la seva família, va passar llargues temporades a l'Índia i van rebre visites ocasionals del mateix Dalai-lama. Tiscali Tiscali Film and TV Uma Thurman biography.
Durant la seva infantesa, la seva família es va mudar constantment, ja que el seu pare ensenyava en diferents universitats. Va créixer principalment a Amherst (Massachusetts) i Woodstock (Nova York). Va ser una jove desmanyotada i introvertida que era sovint molestada per la seva elevada alçada, el seu nom rar (de vegades usava el nom Uma Karen en comptes del veritable Uma Karuna), i la talla dels seus peus.
Als 10 anys, una amiga de la seva mare va suggerir fer-li una rinoplàstia, suggeriment que la va mortificar durant anys. Va ser sens dubte un dels molts incidents que la van portar a sofrir dismorfòbia, un desordre mental que implica una imatge distorsionada del cos, condició que ella va discutir en una entrevista amb la revista Talk el 2001.Sherry Kahn.Talk. Golden Girl Uma admits to having Body Dysmorphic Disorder. 15 Maig 2001.
Va anar al Northfield Mount Hermon, un internat a Massachusetts, i va tenir les seves primeres experiències actuant en obres escolars. No era hàbil en els esports i les seves qualificacions eren només regulars, però va destacar en l'escenari des de molt jove. Després d'aparèixer en una representació de The Crucible va ser cridada per cercatalents que la van convèncer d'actuar professionalment. Va deixar l'escola per buscar una carrera d'actriu a Nova York i per anar a la Professional Children's School, la qual va abandonar abans de graduar-se.
Primers treballs, 1987 – 1989 El seu debut cinematogràfic va ser en Johnny be good (1987) i en Kiss Daddy Goodnight (1987), ambdues amb èxit marginal. La seva següent pel·lícula va ser Les aventures del baró Munchausen (1988), dirigida per Terry Gilliam i que si ara és gairebé un film de culte, en el seu moment fou un fracàs comercial: va costar 46 milions de dòlars i se'n van recaptar únicament 8.IMDb business data for The Adventures of Baron Munchausen.
Aquell mateix any també va participar en Les amistats perilloses dirigida per Stephen Frears. Poc després de la seva estrena, revistes i altres mitjans van començar a entrevistar-la i les productores de cinema li van oferir nous papers. Va rebre també elogis dels seus col·legues en la pel·lícula per la seva professionalitat. John Malkovich, per exemple, va dir: «En ella no hi ha gens d'adolescent nerviosa, no he conegut a ningú que fos com ella a aquesta edat. La seva intel·ligència i compostura destaquen. Però hi ha una mica més. Té una mica més que és molt fascinant»."Dangerous Liaisons' violated beauty, Uma Thurman, 18, is a little risky herself." People Weekly 31.n5 (6 de febrer de 1989)
Consolidació i fracassos, 1990–1993 El 1990 va protagonitzar el drama sexualment provocatiu Henry and June al costat de Fred Ward. Va ser la primera pel·lícula per la qual va rebre una qualificació de majors de 17 anys als Estats Units, per la qual cosa no es va distribuir àmpliament. Malgrat això, The New York Times va dir que «Thurman, com June —la noia amb accent de Brooklyn—, agafa un personatge grandiós i ho fa encara més gran, encara que la seva actuació és sovint tan peculiar com dominant».Janet Maslin. "A Writer's Awakening to the Erotic". The New York Times. 5 d'octubre de 1990.
El 1993, Gus Van Sant la va triar per protagonitzar el fracàs Elles també es deprimeixen. Per això, Uma va ser nominada com a Pitjor actriu de l'any en els premis Razzies. El Washington Post va descriure la seva actuació com a superficial: «L'estranyament passiva personificació de Thurman no va massa més enllà d'arrossegar i flexionar els seus polzes artificials».Joe Brown. Even Cowgirls Get the Blues. The Washington Post. 20 Maig1994. Aquell mateix any va protagonitzar la comèdia La noia del gàngster al costat de Robert De Niro i es va convertir en un altre fracàs. També va realitzar una prova per a una pel·lícula de Stanley Kubrick -Wartime lies- que mai es va dur a terme. Malgrat això, Uma va qualificar la trobada com «una experiència veritablement dolenta».Erik Hedegaard Rolling Stone magazine A Magnificent Obsession. abril de 2004.
1994–1998 miniatura|esquerra|Uma Thurman a Cannes 2011 Per aquella època, va realitzar una prova per a la que seria la nova pel·lícula de Quentin Tarantino. Inicialment, el director no va quedar gaire convençut -havia vist La noia del gàngster i no li va agradar massa l'actuació-, però havent sopat amb ella tot va canviar. «Uma i jo estàvem fent una escena. Estàvem vivint la pel·lícula, d'acord? I em vaig quedar pensant: «Déu, ella podria ser Mia!». Pulp Fiction es va convertir en una de les pel·lícules més taquilleres i de culte de tots els temps, recaptà més de 107 milions de dòlars, amb un cost inicial de 8 milions.Pulp Fiction
El Washington Post va escriure «serenament irrecognoscible amb una perruca negra, [i] està meravellosa com una despreocupada esposa de gàngster».Desson Howe. Pulp Fiction review Washington Post. 14 d'octubre de 1994.
Es va convertir en l'actriu favorita de Tarantino, que va afirmar el 2003 en la revista Time: “Thurman està a la par amb Gràcia i Dietrich en el terreny de les deesses”.Josh Tyrangiel Time Magazine The Tao of Uma.
Pel·lícules de diversa qualitat i èxit van seguir Pulp Fiction. Va protagonitzar amb Janeane Garofalo la mitjanament taquillera comèdia romàntica The Truth About Cats & Dogs actuant com una rossa i babau supermodel.
El 1998 va protagonitzar amb qui seria després el seu espòs Ethan Hawke, la pel·lícula de ciència-ficció Gattaca. Encara que Gattaca no va ser un gran èxit de taquilla, va rebre moltes crítiques positives i va aconseguir gran recaptació en el mercat del vídeo.
Alguns crítics no van quedar-ne gaire impressionats, com Los Angeles Times, que va opinar que ella estava “tan emocionalment absent com sempre”.Jack Mathews. Cautionary Tale in Genetically Pure 'Gattaca'. The Los Angeles Time. 24 d'octubre de 1997.
Els dos grans fracassos de la seva carrera van arribar el 1997 i 1998. Primer va interpretar la vilana Heura Verinosa (Poison Ivy) en Batman i Robin (Batman & Robin), la quarta pel·lícula de la popular saga.
Batman i Robin va resultar un gran fracàs de taquilla i va esdevenir un dels candidats perennes a les llistes dels pitjors films de tots els temps. La seva actuació va rebre crítiques variades, favorables i adverses, i algun crític la va comparar a Mae West.
The New York Times va escriure: “com Mae West, mescla autèntica feminitat amb el murri efeminament d'un travesti”.Janet Maslin. New York Times review, Batman and Robin. 20 de juny de 1997.
Una comparació similar va ser feta per Houston Chronicle: “Thurman, per arribar a dona fatal dels anys 40 sembla de vegades interpretar Mae West via Jessica Rabbit”.Jeff Millar. If you like them busy, this `Batman' is for you. Houston Chronicle. 19 de juny de 1997.
El seu segon revés va ser l'any següent en Els venjadors, un altre gran fracàs de públic i crítica, considerat un dels pitjors films de la història del cinema.
CNN la va descriure com: “tan distanciada que un sent com si l'estigués veient a través del costat equivocat del telescopi”.Paul Tatara. CNN. "Review: 'The Avengers' is retro-boring" 21 agosto de 1998. Va rebre candidatures al Razzie per tots dos films.
Malgrat aquests fracassos, va tancar l'any 1998 perfectament amb el poderós relat Els miserables (Els Misérables), una adaptació del clàssic llibre de Victor Hugo, dirigida per Bille August, en el qual va interpretar el paper de Fantine; hi aconseguí una destacada actuació i rebé crítiques favorables de nou compte, fins i tot molts van pensar que la seva carrera novament anava en ascens.
Parèntesi, 1998–2002 Després del naixement del seu primer fill el 1998, va prendre un descans de papers principals per concentrar-se en la maternitat.
Els seus següents treballs van ser en pel·lícules de baix pressupost de cinema i televisió incloent Concordes i desacords (Sweet and Lowdown), Tapi (La cinta), Vatel i Cegues d'amor (Hysterical Blindness).
Va guanyar un Globus d'Or per aquesta última, un telefilm en el qual també va treballar com a productora executiva. En aquesta pel·lícula interpreta una dona emocionalment inestable en el Nova Jersey dels anys 1980, que busca l'amor en un lloc equivocat.
El San Francisco Chronicle va comentar: “Thurman es compromet tant amb el paper, amb ulls flamejants i els braços a les anques, que un comença a creure que una criatura com aquesta pot existir: una dona d'aparença exquisida tan maldestra i necessitada que repel·leix els tipus comuns i corrents. Thurman ha sotmès el paper a la seva voluntat”.A repulsive beauty in '80s Jersey Thurman's histrionics fit 'Hysterical Blindness' well.
2003–actualitat Després de cinc anys allunyada de papers principals, va reaparèixer el dia 7 de gener del 2003 en el film de John Woo Paycheck, i en la seva nova col·laboració amb Quentin Tarantino, Kill Bill. Paycheck va ser discreta amb els crítics i la taquilla, però Kill Bill rellançaria la seva carrera. miniatura|El 2009, al Tribeca Film Festival En Kill Bill va interpretar una eficient assassina professional en cerca de venjança contra el seu examant. El rol li va ser ofert per Tarantino -que l'havia escrit especialment per a ella- el dia del seu 30 aniversari. Tarantino també ha dit que ella va ser la seva musa mentre escrivia el guió, compartint formalment el crèdit pel personatge de Beatrix Kiddo, el qual va ser concebut per tots dos en el set de Pulp Fiction a partir de la sola imatge d'una núvia coberta de sang.
La producció va ser postergada diversos mesos a causa que va quedar encinta. Es va considerar donar-li el paper a una altra actriu, però Tarantino va decidir demorar la producció.
La filmació va prendre nou mesos i va ser feta en cinc països diferents. Aquest paper va ser el més exigent per a ella fins a aquest moment, ja que va passar tres mesos aprenent arts marcials, maneig de l'espasa i idioma japonès.Jamie Malanowski. Catching up with Uma Thurman. USA Today. 5 octubre de 2003.
Aquesta pel·lícula èpica, presentada en dues parts, va ser un èxit de taquilla i va aconseguir bones qualificacions amb els crítics. Li va significar candidatures al Globus d'Or per ambdues pel·lícules, i tres MTV Movie Award, un per millor actuació femenina i dues per la millor baralla.
Rolling Stone la va comparar amb: “un àngel venjador sortit d'un melodrama de Hollywood dels anys quaranta”.Peter Travers. Kill Bill Vol. 2 review. 2004.
La principal inspiració per al rol de la núvia van ser diverses heroïnes d'acció de pel·lícules de segona categoria. Les més notables van ser el personatge principal de Coffy (interpretat per Pam Grier) i el personatge de Gloria Swenson en Gloria (protagonitzat per Gena Rowlands).