miniatura|Prostituta grega i el seu client, aprox. 430 aC
La prostitució va ser un component de la vida quotidiana dels antics grecs des de l'època arcaica. En les principals ciutats gregues, i en particular en els ports, emprava una proporció significativa de la població i representaven una activitat econòmica important. Estava lluny de ser clandestina; les ciutats no la prohibien i existien bordells a plena llum del dia que operaven sense cap restricció.
Un dels eixos al voltant dels quals es va desenvolupar la societat de l'antiga Grècia va ser el de «ciutadà» (un membre de la ciutat), com els únics beneficiaris dels drets i de les llibertats civils. Només es convertien en ciutadans en nens nascuts dins del matrimoni entre un ciutadà i una dona lliure, filla d'un ciutadà. Això requeria una regulació i un control estricte de la societat sobre les relacions entre homes i dones. Els antics grecs es van veure obligats a abandonar la poligàmia i adoptar un model social estrictament monògam. Es van regular els aspectes jurídics sobre l'adulteri, el matrimoni i els drets dels infants nascuts dins del matrimoni. Per habilitar les necessitats fisiològiques dels ciutadans sense afectar el funcionament de la comunitat, les ciutats gregues van tolerar l'aparició i existència de la prostitució com a fenomen social, però de forma marginal, pel bon funcionament de la vida urbana.
En Atenes, s'atribueix al mateix legislador llegendari Soló la creació de bordells estatals (dicterion) per a moderar els preus. Malgrat que la prostitució afectava de manera desigual als dos sexes, les dones de totes les edats i homes joves es prostituïen per a una clientela principalment masculina.
Consideracions generals sobre la qüestió de la sexualitat en l'Antiga Grècia Per a entendre els conceptes sobre la vida sexual dels antics grecs s'ha de considerar que l'esperit i la pràctica de les normes socials a Grècia en aquest període eren molt diferent de l'actual: els antics grecs no feien una clara distinció entre la conducta heterosexual i homosexual, i en qualsevol cas no en el sentit actual. A diferència d'avui, ells practicaven «una bisexualitat sense implicacions d'identitat». Per a ells hi havia dos tipus de desitjos: un heterosexual i un homosexual. L'única atracció és «la bellesa d'una persona, sense distinció de sexe». miniatura|esquerra|Apol·lo de dues maneres: La mort de Jacint (homosexualitat) i Apol·lo i Dafne (heterosexualitat)
Els grecs no interpretaven la relació entre dues persones per la seva naturalesa, sinó a través de les relacions sexuals de dominació; un home que posseïa era considerat superior al temps que la persona posseïda (sense tenir en compte el gènere) sempre era percebut com un inferior. En la societat grega antiga, que era fortament misògina, una relació heterosexual no presentava cap problema, ja que confirmava que l'home era superior a la dona. Es pot estimar que la situació de les dones casades era menys envejable, ja que van ser obligades a sotmetre's a la voluntat dels seus marits i de romandre'ls fidels mentre que els seus marits estaven lliures de participar en els assumptes extramatrimonials, sobretot amb joves. De manera anàloga, un home que posseïa a un adolescent només expressava la seva posició de superioritat econòmica, social o política.
L'homosexualitat, en el sentit modern, no era acceptada per la societat grega; estimar als homes no era desviar-se de l'amor de les dones. La norma social instava a tots els ciutadans a casar-se i tenir fills. L'antiga societat grega era profundament homòfoba i menys tolerant que l'actual: els efeminats o «corredors darrere dels nois» eren ridiculitzats, menyspreats i es burlaven d'ells.Georges Devereux, La pseudo homosexualité grecque et «le miracle grec», en Ethnopsychiatrica, II, 2, 1979, pp 211-241.
Aquestes coses es reflecteixen en les normes legals i morals que regeixen la societat grega antiga. En Atenes, una única esposa legítima podia donar a llum als nens que més tard es convertirien en ciutadans. Garantir la preservació de la castedat i evitar romanços fora d'aquest grup de dones era una preocupació important, no només per les seves famílies, sinó per a la societat en el seu conjunt. Per tant, seduir una dona casada era un delicte molt greu, ja que això podria induir a dubtes sobre la qualitat de futurs ciutadans dels descendents d'aquestes dones.
Tot i la prohibició oficial, era moralment acceptable que un home tingués relacions sexuals amb concubines (en grec antic: παλλακή / pallakế), prostitutes, esclaves o residents estrangeres perquè eren gairebé inexistents els matrimonis per amor, ja que solien ser de fet un contracte entre dues famílies. Per tant, els homes buscaven els plaers sexuals fora de casa mentre que les esposes es van veure obligades a la fidelitat absoluta.
La prostitució femenina miniatura|Dues comensals i una hetaira assegudes en un clini. Figuretes de terracota gregues de Mirina de voltant del 25 aC. Museu del Louvre
Pseudo-Demòstenes va proclamar al davant els ciutadans reunits en un tribunal:
Si la realitat era probablement menys caricaturesca, el fet és que els grecs no tenien els escrúpols morals actuals a l'hora de recórrer a les prostitutes. Al mateix temps, les lleis castigaven molt severament les relacions fora del matrimoni amb una dona lliure; en el cas d'adulteri, el banyut tenia el dret de matar el delinqüent sorprès, així com en la violació. L'edat mitjana del matrimoni era de 30 anys per als homes; el jove grec si volia tenir relacions heterosexuals no tenia altra opció que tenir-les amb les seves esclaves o amb les prostitutes.
L'existència de la prostitució femenina per a les dones no està ben documentada. Aristòfanes, en El convit de Plató (191e 2-5), esmenta les ἑταιρίστριαι / hetairístriai en el seu famós mite sobre l'amor. Per a ell, Alguns han especulat que aquestes prostitutes s'adreçaven cap a una clientela lesbiana. Llucià de Samòsata explica aquesta pràctica en les seves Converses de meuques (V), però és possible que és simplement sigui una referència al passatge de Plató.
Tipus de prostitutes Les prostitutes gregues pertanyien a diferents categories, depenent de diversos factors relacionats amb el seu treball: les pornai, les prostitutes independents i les heteres; a més, existia una categoria específica en els temples sagrats, la de les prostitutes sagrades, que s'abastia habitualment d'hetaires.
Les pornai
En la part inferior de l'escala estaven les pornai (del grec antic: πόρναι pórnai, singular πόρνη pórne), que com suggereix l'etimologia la paraula ve de pernemi (del grec antic: πέρνημι / pernemi, «venuda»). En general eren esclaves propietat dels pornoboskós (del grec antic: πορνοβοσκός / pornoboskós, «pastor» o «proxeneta»), literalment «el pastor de les prostitutes», que pagaven un impost sobre els ingressos que generaven. El propietari podia ser un ciutadà, per al qual era una font d'ingressos com qualsevol altra. Un orador del va figurar a dos proxenetes en l'estat de la seva fortuna. Teofrast cita el proxeneta al costat de l'hostaler i del recaptador d'impostos en una llista de professions comunes, encara que poc honorables.Caràcters (VI, 5). El propietari també podia ser un o una metec.
miniatura|esquerra|Una prostituta amb el seu client amb una bossa de diners penjada en la paret. Il·lustració en un cílix grec En l'època clàssica, les dones eren esclaves d'origen estranger. A partir del període hel·lenístic s'afegeixen els casos de nenes exposades pel seu pare ciutadà, considerades esclaves fins que es demostrés el contrari. El cas sembla comú, ja que Climent d'Alexandria, al , adverteix a aquells que freqüenten prostitutes contra el perill d'incest:
Aquestes prostitutes treballaven en bordells, generalment als barris coneguts per aquesta activitat, com El Pireu (el port d'Atenes) o el Ceràmic en Atenes. Aquest bordells són freqüentats pels mariners i els ciutadans pobres. En aquesta categoria també pertanyen les prostitutes dels bordells de l'estat d'Atenes, coneguts amb el nom de dicterion. Segons Ateneu de Nàucratis,El banquet dels erudits (XIII, 23). citant al poeta còmic Filemó el VellEls germans (fgt. 4). i a l'historiador Nicandre de Claros,Historia de Colofó, FGrH (271-272 fgt. 9). va ser Soló que:
Aquests bordells estatals eren propietat dels ciutadans rics, i estaven administrats pels pornobosceions i supervisats per les autoritats. Gaudien del privilegi d'inviolabilitat i es van establir per primera vegada en els ports per a una clientela marinera. Les prostitutes que hi treballaven són anomenades dictériades. Un dels personatges d'Els germans s'exclama:
Com destaca el personatge, els bordells estatals fan que la satisfacció sexual sigui accessible per a tothom, i, per tant, independent dels ingressos personals. En la mateixa línia, Soló va erigir gràcies a l'impost imposat als bordells (pornikotelos) un temple a Afrodita Pandemos (literalment, «Afrodita de tot el poble»).
Tot i que la veracitat històrica d'aquestes històries és qüestionable, sembla clar que els atenesos consideraven la prostitució com un component de la democràcia.
Quant als preus, hi ha moltes al·lusions al preu d'un òbol per les prostitutes més barates, probablement per a les prestacions més simples. És difícil saber si es tracta d'una quantitat proverbial que significava «barat» o al preu real.
Les prostitutes independents miniatura|Una prostituta posant-se el seu himatió davant del seu client. La lira mostra que és una músic cridada per a un banquet. Tondo d'un cílix àtic de figures vermelles. Eufroni v. 490 aC, Museu Britànic
Un grau per sobre les pornai es troben les prostitutes independents, que eren antigues esclaves que van guanyar la seva llibertat. El seu estatus és proper al de les hetaires.
Aquestes prostitutes treballaven al carrer, i per a mostrar els seus encants als clients potencials recorrien a trucs publicitaris; per exemple, s'han trobat sandàlies amb el dibuix de les soles dissenyades per a deixar marcada a terra la paraula ΑΚΟΛΟΥΘΙ / AKOLOUTHI (Segueix-me!). També feien servir maquillatge, aparentment de forma poc discreta; Eubule de Cèttia, autor de comèdia mitjana es burlava així d'aquestes prostitutes:
Les prostitutes independents provenien de diferents orígens, com dones estrangeres que no trobaven cap altra feina en la ciutat d'arribada, vídues pobres, pornai velles alliberades (sovint pagant). miniatura|esquerra|Prostituta i el seu client. Pelike àtic de figures vermelles. Polignot v. 430 aC. Museu Arqueològic Nacional d'Atenes En Atenes, havien d'estar registrades i pagar un impost. Algunes d'elles van poder fer una fortuna en el seu ofici. En el , en Coptos (Egipte), els imposts de les prostitutes van ascendir a 108 dracmes, contra els 20 dracmes per a les altres dones.W. Dittenberger, Orientis Græci inscriptiones selectæ (OGIS), Leipzig, 1903-1905, II, 674.