El conjunt arqueològic de Tàrraco, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2000. Comprèn un total de catorze monuments romans de la ciutat de Tarragona i la comarca del Tarragonès.
Tàrraco va ser reconegut com a Patrimoni de la Humanitat perquè el conjunt és d'una importància excepcional en el desenvolupament del planejament i disseny urbanístic romà i va servir de model per a les capitals provincials a la resta del món i perquè proporciona un testimoni eloqüent i sense parangó d'una etapa significativa a la història de les terres mediterrànies a l'Antiguitat.
Ciutat de Tàrraco
miniatura|Plànol de Tàrraco: La ciutat de Tàrraco és el primer assentament romà a la península Ibèrica, i va esdevenir la capital de la província d'Hispània Citerior, durant el regnat d'August.
Inicialment fundada com a campament militar romà amb la intenció d'interceptar els exèrcits cartaginesos que pretenien travessar els Pirineus i atacar la península Itàlica. L'any 217 aC, Gneu Corneli Escipió Calb i el seu exèrcit van desembarcar a prop del riu Tulcis (Francolí) al costat d'un poblat ibèric i en la part més alta d'un turó, es va ubicar el campament. Amb el temps, Tàrraco va prosperar com a ciutat i també com a centre administratiu i polític, afavorida tant per la situació costanera com pel seu emplaçament amb relació a les vies terrestres cap a l'interior peninsular.
Les restes de Tàrraco permeten estudiar la propagació del domini romà des del , quan els romans fundaren la ciutat, fins a inicis del període cristià.
La planificació romana de la ciutat és excepcional, ja que fou adaptada a la configuració del terreny mitjançant d'una sèrie de terrasses artificials (que són perceptibles en tot el fòrum provincial, així com al barri residencial). La ciutat és rica en arquitectura i restes arqueològiques, entre ells els edificis totalment conservats, com en el cas del grup de voltes al carrer Méndez Núñez.
L'originalitat del sistema defensiu de muralles construïdes als segles i aC és també notable. És un monument únic a causa de les diferents fases dels murs republicans i els elements especials del treball fet pels romans, tot reunint-ne l'antiguitat amb les dimensions dels murs que sobreviuen. Les muralles de Tàrraco són un dels primers exemples d'enginyeria militar romana a la península Ibèrica, així com la prova més important que ha sobreviscut de la ciutat republicana. Es tracta d'un dels símbols més importants de la ciutat que defineix la forma de l'antiguitat fins al .
El conjunt arquitectònic conegut com el Fòrum Provincial és considerat com un dels fòrums més grans i millor documentats del món romà. Aquest nombrós grup d'edificis, seu de la Citerioris Concilium Provinciae Hispaniae, ha preservat la majoria d'elements arquitectònics, determinats pel disseny de la ciutat vella ja existents. Va ser un gran complex, de 7,5 hectàrees repartides en tres terrasses, usat per als propòsits polítics d'alt nivell i dur a les comunitats de la Hispània Citerior a l'Imperi romà, com ho demostra la iconografia de l'escultura i els elements decoratius. Alguns dels elements arquitectònics supervivents arriben a una alçada de fins a 11 m. Els detalls arquitectònics i l'ús de materials importats es prenen com a prova que els seus arquitectes i artesans foren cridats des de Roma. El treball d'aquests especialistes romans és també visible en el teatre, l'amfiteatre i el circ.
El teatre, l'únic conegut a Catalunya, està vinculat amb el Fòrum, i junts formen el centre del culte imperial en els períodes August i Juli-Claudi.
Gran part de la Basílica (Cort) sobreviu al Fòrum Colonial (Ciutat), juntament amb altres edificis, com un temple. Les excavacions arqueològiques en aquesta àrea han posat de manifest la disposició del centre administratiu, així com el patró dels carrers de la zona residencial adjacent.
La construcció de l'amfiteatre és inusual, ja que és en part excavat a la roca natural i en part construït sobre voltes en opus caementicium. També són dignes de menció en aquesta àrea els dos edificis religiosos de la zona, construïts després del martiri del bisbe Fructuós i els diaques Auguri i Eulogi.
El circ està integrat a la ciutat, la qual cosa és inusual, i té una relació amb el Fòrum Provincial que és comparable amb la que es dona entre el Palatí i el Circ Màxim de Roma.
La Necròpolis paleocristiana és la millor conservada de l'Imperi Occidental, amb exemples de diferents tipus d'arquitectura funerària romana tardana i de principis del període cristià, amb un important conjunt de sarcòfags. Les viles suburbanes anteriors donen una imatge temporal de l'assentament al voltant de Tàrraco: al dC s'abandonaren i l'àrea es va convertir en un cementiri.
La Tàrraco romana La Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco, capital de la Hispania Tarraconensis, fou una de les ciutats més extenses de la Mediterrània occidental, la ciutat assolí una superfície urbanitzada d'entre 80 i 90 hectàrees, distribuïdes entre un recinte intramurs situat sobre un turó costaner, d'unes 60 ha, uns suburbia en els vessants inferiors d'aquest (10-15 ha), un important port amb una extensa àrea portuària, d'entre 8 a 10 hectàrees, i una ocupació de la perifèria amb domus i centres artesanals.Planimetria arqueològica de Tàrraco
L'arqueologia ens proporciona dades sobre la vida quotidiana a Tàrraco, on convivien mandataris, sacerdots, funcionaris, mercaders, ciutadans i esclaus. Els carrers de la ciutat formaven una trama endreçada, estaven pavimentats amb pedra i disposaven de voreres i clavegueram. Existien grans cases amb patis interiors (domus) en les quals vivien personatges adinerats, però també edificis més modestos, de diversos pisos (insulae), en els quals residia la població més humil i nombrosa. En el nivell baix d'aquests edificis de pisos hi havia petites botigues. La ciutat s'estenia fora muralla, on creixien els barris suburbans, mentre a l'entorn rural més immediat hi eren presents vil·les dedicades al conreu de la vinya, oliveres i hortalisses.
El geògraf Pomponi Mela, en el , indicava que «Tàrraco era la ciutat més opulenta de les situades en aquesta costa».
Muralles
Segons les dades de localització UNESCO miniatura|Porta de Sant Antoni, Muralles Les defenses, construïdes per Escipió, consistien en dos murs cortina de 6 metres d'alçada i 4,5 metres de gruix, folrat amb bastions quadrats, tots construïts l'ús de grans blocs de pedra sense llaurar (opus siliceum). A meitat del el perímetre va ser ampliat i les parets engrossides i alçades (a 12 metres d'alt per 6 m de gruix), amb opus quadratum (vestida de pedra). Aquests murs es va mantenir pràcticament intactes, amb lleus modificacions en l'època tardoromana i l'edat mitjana, algunes addicions en els segles i , fins als nostres dies, i 1,3 quilòmetres són accessibles per als visitants.
Dels tres bastions supervivents, la Torre de Minerva (que va formar part de la muralla original) és la més completa. Els cinc caps esculpits a la paret exterior tenien una funció de protecció i a l'interior hi ha una inscripció dedicatòria a la deessa Minerva.
Recinte de culte del Fòrum Provincial miniatura|Recreació de l'estàtua colossal d'August divinitzat que presidiria el recinte de culte del Fòrum Provincial de Tàrraco.
Un primer intent de crear aquest conjunt es feu en el període en el julio-Claudi essent abandonat, el projecte no tirà endavant fins al voltant de l'any 70, per Vespasià, l'últim component, el Circ, s'hi afegí més d'una dècada després per Domicià. El pòrtic tanca una superfície de 153 metres per 136 m, més o menys coincident amb el lloc de l'actual catedral. Part del pòrtic i el temple de culte imperial es conserven dins del complex de la Catedral.
Fòrum Provincial
miniatura|esquerra|100px|Edifici del Pretori Tàrraco, com a capital de la província de la Hispània citerior des de l'època d'August, tenia, al final del , dos fòrums: un reservat al concili provincial, situat a la part alta de la ciutat, i l'altre destinat als afers locals, situat a la part baixa, a prop del teatre i del port. El fòrum de la província, que es va començar a construir pels volts de l'any 70 dC a la part superior del turó tarragoní, estava format per dues grans places, situades a diferent nivell. Aquest conjunt es completava a la part més baixa amb un gran edifici d'espectacles, el circ.
La gran transformació realitzada en aquest sector, degut al caràcter monumental del projecte, fa difícil saber quines estructures ocupaven aquesta àrea en època anterior. Hom pensa, però, que bona part estigué lliure d'edificacions i que l'ocupació existent, des d'època republicana, estava relacionada amb estructures militars. La plaça superior, destinada a recinte de culte, era rectangular, de 153 m de fons per 136 d'ample, i estava envoltada, en tres dels seus costats, per un pòrtic que en el mur exterior presentava una sèrie de finestres. Aquests pòrtics tenien en la part superior un àtic decorat amb una sèrie de grans medallons (clipei), amb representacions de Júpiter-Ammó i de la Medusa, dels quals es poden observar alguns exemples en aquesta sala. En el pòrtic superior s'obria una gran sala. El recinte de culte del fòrum estava presidit per un temple dedicat al culte imperial provincial del qual recentment s'han localitzat restes de la fonamentació a l'àrea central. També s'han recuperat elements decoratius com una sèrie de fragments del seu fris, amb decoració de garlandes, bucranis i diversos elements utilitzats en els sacrificis, dels quals també es poden observar alguns elements en aquesta sala.
Circ
miniatura|Restes del circ La tercera, i més baixa, de les terrasses de Tarragona fa 325 metres de llarg i entre 110 i 115 d'ample, i s'hi troba el circ, que abasta gran part de la superfície. L'espina central és 190 metres de llarg. Els seients es plantejaren en la sèrie de voltes de formigó romà (opus caementicium), la façana del podi i les escales en són més decoratives i foren fetes amb petites pedres quadrades (opus reticulatum).
La major part visible és en el sector sud-occidental (les Coves de Sant Hermenegildo), però moltes altres parts són incorporades en edificis posteriors. Una part de la façana sobreviu com a part de la cara interior d'una muralla defensiva del , coneguda com La Muraleta.
Fòrum de la Colònia
miniatura|esquerra|Fòrum colonial de Tarraco Al centre de la ciutat es troben les restes del Fòrum de la Colònia, el qual pot ser datat almenys al , tenint en compte que si ha localitzat una dedicació a Pompeu el Gran, qui va rebre la península en el marc de les seves responsabilitats durant el Primer Triumvirat (56 aC). Les restes del fòrum de la colònia ens mostren: la basílica (ajuntament), un temple, i algunes cases i carrers. Unes columnes ens donen una indicació de la forma de la basílica, amb ambients a l'interior i les botigues o tavernes a l'exterior. Els darrers treballs han posat de manifest que la primera plaça pública es va definir al final del , quan la ciutat adquireix la forma urbana bàsica amb l'extensió del perímetre emmurallat i l'execució d'importants obres de sanejament públic com el col·lector dels carrers d'Apodaca i de la Unió. Aquesta plaça es crea sobre part de l'oppidum ibèric (Kese) que, des del , s'estenia per sobre d'aquest promontori que dominava la badia portuària i la desembocadura del riu. D'aquesta primera configuració del fòrum en coneixem el Capitoli, el temple dedicat a les tres divinitats principals del panteó romà (Júpiter-Juno-Minerva) que presidia la plaça pública. Era un temple de la més pura tradició itàlica, aixecat sobre podi, amb triple cella i planta períptera de sis columnes frontals.