François Weyergans est mort fou un escriptor i director de cinema belga, membre de l'Acadèmia Francesa i Premi Goncourt 2005.
Biografia El seu pare, belga d'origen alemany era novel·lista i assagista.
François va fer els estudis primaris en escoles religioses ("College Saint-Michel "i l'institut dels jesuïtes "Saint Boniface-Parnasse". Va estudiar humanitats i filologia romànica a Bèlgica. Posteriorment va estudiar cinema a l'IDHEC (Institut des Hautes Etudes Cinématographiques) a Paris.
Carrera literària Weyergans va començar la carrera literaria a partir del seu contacte amb el psicoanalisi, amb la publicació de la primera novel·la “Le Pitre”(1973) una sàtira de la seva cura amb Jacques Lacan. Abans ja havia col·laborat amb la re4vista belga "Le Blé".
Després d'escriure “Berlin, mercredi” (1979) i “Les Figurants” (1980), amb “Macaire le copte” (1981) va estar a punt de guanyar el Goncourt, però va obtenir el premi “Deux Magots” i el “Rossel” de Belgica, situació que el va fer decidir a dedicar-se totalment a la literatura.
El 26 de març de 2009 va ocupar la cadira 32 de l'Acadèmia Francesa.
Obres 1973: Le Pitre 1981: Macaire le Copte 1983: Le radeau de la méduse 1986: La vie d'un bébé 1989: Françaises, Français 1989: Je suis écrivain 1990: Berlin mercredi i Rire et plereur 1992: La Démence du boxeur 1997: Franz et François 2005: Trois jours chez ma mère i Salomé (escrita el 2005) 2012: Royal Romance
Carrera cinematogràfica L'any 1961 va fer el seu primer curt, "Bejart" inspirat en el ballarí i coreograf Maurice Béjart, que va ser premiat al Festival de Bergamo. Després de "Bejart" va fer diversos curt-metratges sota la influència dels seus autors preferits com Robert Bresson i Jean-Luc Godard.
Filmografia 1961: Béjart (documental) 1963: Hieronymus Bosch (curt-metratge) 1964: Statues, curt amb Maurice Bejart i Jean-Luc Godard com a narradors. 1965: Robert Bresson : Ni vu, ni connu 1966: Aline 1967: Baudelaire is gestorven in de zomer i Voleuses 1974: Si j’te cherche..j’me trouve de R. Diamantis on Weyrgens també hi fa d'actor 1975: Maladie mortelle 1977: Je t’aime, tu danses 1978: Couleur Chair, amb Bianca Jagger i Laurent Terzieff. 1985: Guionista de "Une femme en Afrique" de Raymond Depardon
Premis literaris 1973: Premi Roger Nimier per "Le Pitre". 1980: Premi de la Societé des Gens de Lettres per "Les Figurants". 1981: Premi Victor Rossel per "Macaire le Copte".El seu pare Franz Weyergans també va obtenir aquest guardó l'any 1969 per la novel·la "L'Operation". 1982: Premi Deux Magots per "Macaire le Copte" 1983: Premi Meridien des quatre jurys, per "Le Radeau de la méduse" 1986: Premi Paul Flat per "La Vie d'un bébé"Premi de l'Acadèmia Francesa reservat a autors d'entre trenta i quaranta anys 1992: Premi Renaudot per "La Démence du boxeur" 1997: Premi de la Llengua francesa pel conjunt de la seva obra 2005: Premi Goncourt per "Trois jours chez ma mère
Referències
Categoria:Escriptors belgues en francès Categoria:Premiats amb el premi Goncourt Categoria:Escriptors belgues del segle XXI Categoria:Persones d'Etterbeek Categoria:Alumnes de l'Instituto de Altos Estudios de Cinematografía Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Morts a París Categoria:Escriptors francesos en francès Categoria:Escriptors de la Regió de Brussel·les-Capital Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts el 2019 Categoria:Escriptors francesos morts al segle XXI Categoria:Escriptors francesos nascuts al segle XX Categoria:Escriptors belgues nascuts al segle XX Categoria:Nascuts el 1941