S'entén per educació en línia a aquella en la qual els docents i estudiants participen en un entorn digital a través de les noves tecnologies i de les xarxes de computadores, fent ús intensiu de les facilitats que proporciona Internet i les tecnologies digitals.

No obstant això, és important esmentar que "l'educació en línia" és un concepte complex que en la seva realitat escapa a definicions simples i que per tant no existeix per si mateixa, és un concepte que ha de ser consensuat i construït entre els actors educatius involucrats. Els antecedents de l'educació en línia són molt recents, es comença a gestar amb el desenvolupament del correu electrònic (aproximadament el 1972), butlletins electrònics i els grups de discussió electrònica o News Groups (1979), no obstant això va ser amb el desenvolupament d'internet i els navegadors gràfics a partir de 1993 que l'educació en línia es va anar conformant amb les possibilitats actuals."

D'altra banda, "les publicacions que descriuen l'educació en línia i els cursos a través d'Internet s'estan desenvolupant i creixent actualment en taxes molt altes i les possibilitats d'ús per a tothom es veurà en els propers anys. La literatura de l'educació a distància per a cursos on s'usa correspondència, vídeo, la transmissió per televisió i per satèl·lit, no necessàriament descriuen el procés inclòs en els cursos en línia (Schrum, 1998). Un desenvolupament històric de l'educació en línia i una anàlisi del desenvolupament històric d'Internet i les seves connexions han d'existir per entendre com i perquè ha crescut tan ràpid."

Nota: Per poder aclarir amb major precisió les diferències que pot tenir el concepte d'educació en línia i el d'educació a distància podem recórrer a altres fonts com el quadre comparatiu elaborat per wikimedia.org

Introducció Actualment el món està experimentant canvis essencials en tots els àmbits del quefer humà, un d'ells és l'accés al coneixement. "El desenvolupament tecnològic permet avui dia accedir a grans recursos d'informació, processar-los i transformar-los per servir de suport a la intel·ligència i memòria de les persones. la tecnologia està canviant radicalment les formes de treball, els mitjans a través dels quals les persones es comuniquen i aprenen, i els mecanismes amb què accedeixen als serveis que els ofereixen les seves comunitats: transport, comerç, entrenament i gradualment també, l'educació, en tots els nivells d'edat i professió".

Avui dia, la tecnologia s'ha incorporat a l'àmbit educatiu, és a dir, ja s'explica com un camp d'estudi que va prendre cos als Estats Units d'Amèrica del Nord fonamentalment a partir dels anys quaranta. La primera referència que trobem és en el camp formatiu amb els cursos dissenyats per a especialistes militars recolzats en instruments audiovisuals, impartits en la Segona Guerra Mundial, des d'aquest moment apareix la tecnologia educativa com a matèria en el currículum d'estudis d'Educació Audiovisual de la Universitat d'Indiana en 1946.

El desenvolupament de la informàtica en els anys seixanta consolida la utilització d'ordinadors amb finalitats educatives, concentrant-se en l'ensenyament assistit per computadores, així mateix amb l'aparició de les computadores personals aquesta opció va prendre dimensions majors; per als anys vuitanta arriben sota la denominació de noves tecnologies de la informació i la comunicació renovades opcions que estan recolzades en el desenvolupament de màquines i dispositius dissenyats per emmagatzemar, processar i transmetre de manera flexible grans quantitats d'informació.

Davant de constants canvis, és evident que la tecnologia i l'educació s'han anat complementant, és a dir, que ara com ara i en l'àmbit educatiu ja existeixen modalitats educatives que es desenvolupen completament al marge de la tecnologia que la societat gestiona i utilitza dia a dia, encara que la tecnologia no hagi estat creada amb finalitats pedagògiques, el camp educatiu s'ha vist en la necessitat i l'obligació d'adaptar-les a les exigències i peculiaritats dels processos educatius, de tal manera que s'ha respost integrant les tecnologies al món educatiu. "No podem restar impassibles davant d'aquest fenomen i esperar que els alumnes hagin de conèixer les possibilitats d'aquestes tecnologies pel seu compte fora del context escolar".

Desenvolupament Si bé alguns autors, com García Aretio, consideren que es tracta d'una evolució de l'educació a distància que es recolza en recursos digitals per desplegar els processos d'ensenyament i aprenentatge utilitzant eines pròpies de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), per a altres pedagogs l'educació en línia és una modalitat amb característiques pròpies que es diferencia tant de l'educació a distància com de l'educació presencial.GARCÍA ARETIO, L. (1999).TARASOW, F. (2010) “¿De la educación a distancia a la educación en línea?SCHWARTZMAN, G. (2009). Des d'aquesta perspectiva, l'educació en línia és caracteritzada com un model pedagògic que promou, mitjançant l'ús de tecnologies digitals, ambients propicis per al diàleg i activitats grupals buscant afavorir, fins i tot, la creació de vincles interpersonals entre els participants. D'aquesta manera, s'entén que les propostes d'educació en línia —usualment implementades a través de plataformes o entorns digitals per a la gestió de cursos (coneguts com a Learning Management System)— inclouen activitats pedagògiques que per a la seva realització requereixen que els estudiants col·laborin entre si treballant de forma conjunta. Aquesta col·laboració entre alumnes es produeix sense que intervinguin trobades presencials i és possible a partir dels diàlegs sincrònics i asincrònics que es produeixen a través de les eines de comunicació telemàtica, generalment, incloses al mateix programari sobre el qual es desenvolupa el curs i que tendeixen a promoure la documentació automàtica dels intercanvis entre els participants.CALDEIRO, G. (2014).

miniatura|Campus virtual per a carreres en línia de la UNQ. D'aquesta forma, s'assenyala també que mentre que a l'educació a distància l'ensenyament es recolza principalment en la distribució de materials didàctics (digitalitzats o en altres formats no digitals) a l'educació en línia són fonamentals les activitats que els estudiants han de resoldre per aprendre.CALDEIRO, G. (2014). 03 La incidencia de la configuración digital en los estilos comunicacionales sobre los que se construyen las Dinámicas Colaborativas Mediadas por Tecnología.

En l'actualitat, l'educació en línia està convertint-se en una opció accessible per cursar estudis de batxillerat, universitaris i d'especialització o postgrau per a aquelles persones que per la seva ubicació geogràfica o per qüestions laborals els resulta molt difícil acudir a una institució presencial, a més de ser una estratègia educativa basada en l'aplicació de tecnologia a l'aprenentatge sense limitació de lloc, temps, ocupació o edat dels estudiants. Amb el temps el camp d'aquesta disciplina s'ha professionalitzat cada vegada més fins a abastar no sol estudis formals, sinó també cursos d'actualització i capacitació laboral en múltiples professions i oficis.

Alguns trets fonamentals d'aquesta modalitat són: La immersió d'alumnes i estudiants en un entorn digital a través del qual interactuen mentre transcorren els processos d'aprenentatge L'ús pedagògic de les Tecnologies de la Informació i Comunicació La inclusió d'activitats que proposen treball col·laboratiu entre els estudiants La utilització de materials didàctics en diversos formats digitals

Entorns tecnològics per a educació en línia miniatura|Logo de Moodle, una de les plataformes de Learning_Management_System de distribució lliure més difoses en l'actualitat. L'educació en línia sol implementar-se a través d'entorns o plataformes digitals Entre les eines més utilitzades estan els Sistemes de Gestió d'Aprenentatge o LMS (Learning Management System, per les seves sigles en anglès).

Un LMS és un programari basat en un servidor web que ofereix mòduls per als processos administratius i de seguiment que calen per a un sistema d'ensenyament. Aquests sistemes compten amb mòduls administratius que permeten, entre altres coses, configurar cursos, matricular alumnes, registrar professors, i assignar qualificacions.GARCIA PEÑALVO, F. C. (2005). Les plataformes ofereixen paquets d'eines vinculades a diferents dimensions comunicacionals, com correu electrònic, xat, fòrums, wikis i bases de dades, sobre les quals poden desplegar-se diferents tipus d'activitats, tant grupals com individuals.

Entre els LMS, Moodle és una de les plataformes de distribució lliure més difosos en l'actualitat, especialment en l'àmbit universitari. No obstant això, existeixen també altres plataformes de LMS de programari lliure per al desenvolupament de projectes d'educació en línia tals com ILIAS, ATutor, Claroline, Dokeos, Projecte Sakai, Chamilo i SWAD. Entre els LMS de programari propietari poden esmentar-se les següents plataformes: Catedr@, Desire2Learn, eCollege, Fronter, Saba Learning, WebCT i Blackboard.

Es pot promoure la tecnologia basada en la instrucció (instructional-based technology -IBT). Els avanços en tecnologia i eines tals com la Comunicació Mediada per Ordinador (CMC), els sistemes de gestió d'aprenentatge (Learning Management Systems- LMS), els sistemes de gestió de cursos (Course Management Systems -CMS), i les e-plataformes, així com l'ampli abast de la Internet a causa dels avanços en la connectivitat i cobertura, han donat lloc a l'educació en línia.

La disponibilitat generalitzada de les noves tecnologies interactives de la informació i la comunicació obre una immensa quantitat de possibilitats que es concreten en el desenvolupament de nous models pedagògics en la formació a distància. Tradicionalment basada en l'activitat de l'alumne sobre materials impresos estandarditzats, les noves tecnologies enriqueixen la formació a distància amb la possibilitat no només de difondre informació de manera barata i eficient, sinó de dotar als participants (professors, alumnes, experts, etc.) d'eines maquinari/programari per a la comunicació personal i grupal que reforcin l'acció tutorial i l'aprenentatge col·laboratiu.

D'entre les noves tecnologies de la informació i la comunicació, la que més ha impactat en tots els sectors socials, culturals i económics en els últims anys ha estat la de les xarxes informàtiques i, especialment, Internet. Es calcula que a la fi de 1997 Internet unia més de 75 milions de persones de tot el món. Universitats, centres de recerca, institucions privades, organismes públics, empreses i particulars participen d'una experiència tecnològica i social inèdita en la història de la humanitat: Internet és el primer mitjà de comunicació de masses bidireccional.

Internet encarna una utopia comunicativa en la qual tota la informació està a l'abast de qualsevol persona, en qualsevol moment i en qualsevol lloc, una comunitat virtual que pot comunicar-se sense, pràcticament, una altra limitació que la seva imaginació. No obstant això, la Internet real s'ha desenvolupat al nivell actual gràcies a les expectatives de beneficis econòmics de molts dels participants en el joc: un enorme i nou mercat de béns i serveis. Però al costat d'aquests interessos econòmics, Internet és l'escenari d'altres activitats: informar i prestar serveis als ciutadans, difondre idees i pensaments, comunicar amb altres persones i, evidentment, educar.

Internet com a "espai" educatiu:

Una manera d'explicar les possibilitats d'Internet com a mitjà de comunicació és conceptualitzar-la com un conjunt d' "eines" i d' "espais" en els quals comunitats d'éssers humans amb interessos comuns interactuen i intercanvien informació (December, 1995):

* Espais per a la comunicació síncrona i asíncrona individu-individu o individu-grup.

* Espais per a la interacció i l'activitat social.