Les Catilinàries (en llatí: Orationes in Catilinam) són quatre discursos de l'escriptor i polític romà Ciceró, que pronuncià a finals del 63 aC amb motiu de la conjuració de Catilina, un cop d'estat que volia derrocar el govern legal i adquirir el poder de la república amb el suport de les classes baixes, esclaus i descontents. Ciceró, en aquell moment cònsol de Roma, màxima autoritat del govern romà, aconseguí descobrir el complot just a temps per tal d'exposar totes les intrigues de Catilina i del seus còmplices. Els discursos van permetre que l'estat romà respongués i derrotés el perill públic.
Context
La conjuració de Catilina s'emmarca en un temps en què la república romana arrossegava una greu crisi econòmica i social que tingué el seu origen en el . La crisi econòmica s'inicià en un moment en què el sistema romà no podia controlar burocràticament els vastos territoris conquerits. Com a resultat, provocà un empobriment continu de les classes baixes. Aquesta crisi econòmica s'intentà solucionar amb propostes d'alguns polítics reformadorsAquestes propostes volien arribar una distribució equitativa de la terra i major poder i responsabilitats polítiques per a la classe dels cavallers (altrament anomenada Ordo equester). (els més destacats foren els germans Grac) que acabaren en total fracàs. El senat es negava rotundament a fer qualsevol canvi, ja que temien la pèrdua dels seus privilegis.
La tensió social que es manifestà posteriorment fou el progressiu distanciament entre el poble i el senat. Les mesures severes del senat pretenien reprimir qualsevol idea reformadora van donar lloc a l'escissió de les classes socials que afectaren el mateix senat amb la divisió en dos partits ben diferents: per una banda, els demòcrates o populars, que cercaven els suports de les classes baixes i mitjanes (els cavallers); D'altra banda, hi havia els optimats o conservadors que constituïen la noblesa oligàrquica. La constant fricció entre les forces polítiques va portar finalment a les guerres civils. Paral·lelament, a finals del el senat romà començà a delegar cada cop més les diverses funcions i responsabilitats polítiques en un mateix home.
És així com en l'última dècada del i el primer quart del unes poques persones dominaren el panorama polític, entre els quals destacava el general Gai Mari, oncle de Juli Cèsar, que aconseguí set consolats, sis dels quals de manera consecutiva. La reforma que va fer a l'exèrcit també influí en l'escenari polític, atès que permetia els generals romans tenir a la seva disposició les forces militars de la república per satisfer els seus interessos personals. Entremig de les tensions polítiques succeí l'anomenada Guerra social (91-89 aC) un conflicte que enfrontà Roma amb la resta dels aliats itàlics. La posterior victòria dels romans, però, no va suposar la pau completa.
Mari, partidari del bàndol popular, tingué molts conflictes amb Sul·la (del bàndol aristocràtic). La tensió política entre els dos va comportar la Primera Guerra Civil (87-82 aC). Sul·la aconseguí guanyar el conflicte i després d'eliminar els seus enemics (Gai Mari morí l'any 86 aC i Cinna al 82 aC) es declarà dictador perpetu fins que s'aconsegueixi restaurar la república i llurs institucions. Sul·la finalment abdicà al 79 aC i un any més tard morí.
Des de la mort de Sul·la, aparegué un nou general que marcaria la política romana: Pompeu. En els propers anys adquiriria un paper important dintre de la política romana: aconseguí posar fi a la insurrecció de Q. Sertori, partidari de Mari, el qual havia intentat crear un estat independent a Hispània (75 aC); posteriorment, amb Cras, havia esclafat la revolta d'Espàrtac (71 aC). Un any després, Pompeu va aconseguir el consolat. En els propers anys, les campanyes militars el van portar a sotmetre els pirates que obstaculitzaven el comerç marítim (67 aC), a Síria (64-63 aC) i a lluitar contra Mitridates, a qui va vèncer definitivament (62 aC).
Enmig de tots els canvis polítics aparegué Catilina, noble romà de la família Sèrgia, que intentà aconseguir el poder a través d'un cop d'estat l'any 63aC. La conspiració de Catilina esdevé un exemple clar de l'actitud dels polítics romans de l'època, que, influenciats pels conflictes de Mari i Sul·la, desitjaven el poder absolut ja sigui de manera legal (eleccions) o il·legal (cop d'estat).
Cronologia dels esdeveniments de la conjuració de CatilinaEls discursos de Ciceró fan referència a esdeveniments concrets de la crisi catilinària; tot i això, gràcies a l'obra historiogràfica de Sal·lusti tenim una idea general dels fets més importants de la conspiració. En qualsevol cas, el desenrotllament de la conspiració des de l'inici fins al final és necessari per tal d'adequar els discursos en el moment en què es pronunciaren i quin context tenen. 66 aC > Després d'haver accedit als càrrecs de pretor (68 aC) i governador de la província d'Àfrica (67 aC), Catilina és acusat de malversació de fons durant el seu període com a governador. Com a conseqüència d'aquesta imputació no pot presentar-se a les eleccions al consolat per a l'any següent.
65 aC > Catilina surt absolt de la seva acusació de frau però el veredicte no li dona l'oportunitat de presentar-se a les eleccions al consolat per a l'any 64. Tot i així, els cònsols escollits son destituïts per frau electoral i són substituïts pels altres dos candidats. Davant de la seva destitució maquinen un cop d'estat amb l'ajut de grans personalitats polítiques entre ells Catilina i probablement Cèsar i Cras, els quals si haguessin triomfat haurien accedit al poder absolut. Tanmateix, el cop d'estat suposaria la mort dels dos cònsols, punt clau per l'èxit de l'operació. Finalment, els capitosts de la conjuració van considerar molt arriscat i decidiren suspendre'l. 64 aC > Catilina finalment es presenta a les eleccions pel 63 aC i junt amb Marc Antoni Híbrida formen els candidats del bàndol dels populars. Cèsar i Cras els donen suport econòmic i polític. Ciceró, per altra banda, representa l'altre partit del senat, els optimats. Els resultats donen a Ciceró com a guanyador de les eleccions juntament amb Antoni. 63 aC > Any de la conspiració. Gener > Ciceró pren el càrrec de cònsol i una de les seves primeres decisions és avortar una proposta dels populars sobre la reforma agrària. Juliol > Se celebren les eleccions al consolat per a l'any 62 aC i Catilina surt perdent una altra vegada. Ciceró es presenta els comicis protegit per temor a un assassinat. Antoni es desvincula del bàndol de Catilina com a mostra de suport a Ciceró, ja que aquest cedeix la província de Macedònia al seu company. Catilina decideix fer un cop d'estat. Octubre. El dia 20 Cras dona a Ciceró unes cartes anònimes d'amenaça contra els ciutadans. L'endemà Ciceró comunica al senat que Gai Manli, còmplice de Catilina, s'alçarà en armes el dia 27 a Etrúria, mentre que el 28 tenien planejat una matança dels optimats (partit conservador). El senat atorga poder absolut als cònsols. El 27 la major part dels nobles fugen de Roma; tanmateix, no succeeix res. Novembre. La nit del dia 6 els conjurats es reuneixen amb Catilina a casa de Marc Porci Leca. S'exposa les últimes instruccions, una de les quals és assassinar Ciceró l'endemà al matí. Fúlvia, una amant dels conjurats s'assabenta de tot el pla i ho delata el cònsol. El dia 8 Ciceró reuneix a casa seva un gran nombre de senadors i els explica la situació. A continuació, paren una emboscada als conjurats i impedeixen el crim. Ràpidament Ciceró convoca el senat i pronuncia la primera Catilinària. Catilina fuig de Roma de nit. El dia 9 Ciceró explica el poble els esdeveniments recents i el descobriment de la conjuració de Catilina (Segona Catilinària). El dia 15 Catilina arriba el campament de Gai Manli a Etrúria. Els conjurats que resten encara a Roma decideixen posposar l'atac per tal que Catilina arribi abans a la ciutat. Mobilització dels exèrcits republicans contra Catilina. Desembre. La matinada del dia 3 s'esdevé la detenció de la comitiva dels al·lòbroges en el pont Mulvi. Es descobreix unes cartes comprometedores dels conjurats, que mostren clarament les temptatives d'obtenir el suport dels al·lòbroges per la conjuració. Ciceró convenç els al·lòbroges i els ordena seguir el joc a Catilina. Poc després ordena detenir a tots els conjurats. Al matí de l'endemà, Ciceró explica al poble les decisions que ha pres el senat (Tercera Catilinària). El dia 5 Ciceró reuneix el senat per tal de decidir la condemna dels acusats (Quarta Catilinària). Després d'un debat llarg es decideix la pena de mort, que Ciceró immediatament executa. 62 aC gener > encara que no té el suport de Roma, Catilina decideix enfrontar-se en combat a prop de Pistoia, on cau mor. La república guanya la batalla.
Acusació / Defensa Aquest discurs forma part dels discursos polítics que Ciceró pronuncià davant del senat de Roma. En un context d'incertesa política i social, els discursos esdevenen una defensa de la ciutat de Roma i dels seus habitants, així com un atac a les pretensions de Catilina. El primer discurs, que va ser l'únic en què Catilina estigué present, Ciceró deixa en evidència les seves accions davant del senat i l'obligà a fugir la ciutat per reunir-se amb l'exèrcit rebel. La resta dels discursos consisteixen en informar les decisions del senat al poble (segona i tercera Catilinària) i el debat sobre el destí dels conspiradors detinguts (quarta Catilinària).
Estructura In L. Catilinam Oratio prima. - 8 de novembre de l'any 63 a. J. C.Exordi (§§ 1 - 6)Ciceró desvetlla la conjuració de Catilina al senat.Argumentació (§§ 6-28)(§§ 6-21) Ciceró proposa una solució: cal que Catilina surti de la ciutat(§§ 22-28) Defensa de la postura de Ciceró envers la crisi.Epíleg i Peroració (§§ 29 - 33)reiteració de la sortida de Catilina i de la resta de conjurats de Roma. Adreçament de Ciceró a Jupiter per la protecció de la pàtria i per castigar els enemics d'aquesta.In L. Catilinam Oratio secunda. - 9 de novembre de l'any 63 a. J. C.Exordi (§§ 1-2)Catilina ha sortit de la ciutat però sense la resta de còmplices. La sortida demostra la seva culpabilitat.Argumentació (§§ 3-26)(§§ 3-11) Davant de les veus crítiques sobre la decisió de Ciceró en deixar Catilina lliure, el consol els respon que ha sigut una decisió conjunta amb el Senat. Descripció de Catilina i els conjurats.(§§ 12-16) Catilina no es dirigeix a l'exili sinó amb la resta de sublevats.(§§ 17-23) les sis categories de conjurats.(§§ 24-26) Comparança de les forces i de la república. Accions previstes pel senat.Epíleg i Peroració (§§ 27 -29)Advertència del consol als conjurats que estiguin a la ciutat: que no fagin cap moviment ja que sap les seves identitats. Missatge de seguretat cap als ciutadans.In L. Catilinam Oratio tertia. - 3 de desembre de l'any 63 a. J. C.Exordi i proposició (§§ 1-3)Ciceró anuncia la salvació de la ciutat dels conjurats gràcies a la protecció dels déus i la gestió del consol (ell mateix). A continuació explicarà el poble tots els esdeveniments ocorreguts.Narració i Confirmació (§§ 3-22) El redoblament de la vigilància del consol sobre els conjurats ha permès interceptar un missatge d'acord entre aquests i el poble gal dels al·lòbroges. Detenció de la comitiva dels al·lòbroges, descobriments de les lletres dels conjurats. Ciceró posa en detenció a tots els conjurats. Ciceró convoca ràpidament el Senat i demana el líder dels al·lòbroges que expliqui tots els detalls de l'operació dels conjurats a canvi de la seva immunitat. Després de la compareixença del líder dels al·lòbroges passa a testimoniar els conjurats detinguts, però davant de les proves evidents acaben per confessar-ho tot. Decisió del Senat de postergar la sentència contra els conjurats. Honres als déus i a Ciceró per part del senat.Epíleg i Peroració