La Iniciativa del Cinturó i Ruta de la Seda o Belt and Road Initiative, abreujada BRI (també One Belt, One Road, abreviat OBOR i també la Nova Ruta de la Seda) i NRS (Nova Ruta de la Seda) per les sigles en català, és el nom amb què es coneix el projecte politicoeconòmic del president de la República Popular de la Xina, Xi Jinping, que proposà el setembre del 2013 en els seus respectius viatges a Rússia, Kazakhstan i Belarús. Sota el pretext que "fa més de dos mil·lennis, les persones diligents i valents d'Euràsia varen explorar i obrir noves vies d'intercanvi comercial i cultural que unien les principals civilitzacions d'Àsia, Europa i Àfrica, col·lectivament anomenades ruta de la seda per generacions posteriors", el projecte vol connectar Europa, Àsia del Sud-Oriental, l'Àsia central i l'Orient Mitjà, mitjançant el model econòmic i, implícitament, polític xinès. El projecte implica "acords comercials, prèstecs financers, bases militars, expansió per poder tou i intercanvis culturals en l'era de la globalització".
El projecte parteix de la reconstrucció de l'antiga ruta de la seda i la creació d'una ruta marítima paral·lela, d'aquí el nom de "Cinturó i Ruta". El projecte afecta a 60 països, el 75% de les reserves energètiques conegudes al món, el 70% de la població mundial i generaria el 55% del PIB mundial. El govern comunista xinès té previst invertir-hi uns 1,4 bilions de dòlars. Es tractaria d'un cinturó econòmic, però, que alguns comentaristes occidentals ja anomenem "Pla Marshall del segle XXI a l'estil xinès". Aquesta afirmació se sosté pel fet que el propi Xi Jinping assegura que el projecte té cinc pilars: comunicació política, circulació monetària, entesa entre pobles, connectivitat vital i fluïdesa. Tot plegat s'ha vist reflectit d'ençà l'inici de la seua posada en marxa a través de les inversions importants amb plans d'ajuda per a empreses xineses interessades en el mercat exterior. La Xina es defensa del contrari i argumenta que no es tracta de cap pla Marshall vist que les condicions polítiques imposades llavors amb el Pla Marshall no existeixen en aquest projecte. Però, articles de premsa van més enllà de les simples afirmacions del Pla Marshall a la xinesa i parlen directament de "nou ordre mundial xinès", enrere quedaria l'ordre mundial nord-americà. http://www.elmundo.es/economia/2015/03/29/5515d41f22601de30e8b4575.html
Nicola Casarini, director d'Investigació per a Àsia de l'Institut Affari Internacionali de Roma, sosté que es tracta d'una iniciativa ambiciosa que pretén donar cabuda a l'excés de capacitat interna i a la voluntat de reestructuració de diferents sectors estratègics del país, com la indústria pesant. La ruta, però, ha reactivat, malgrat voler-se un mitjà de pacificació de l'Orient Mitjà, les antigues tensions del . A l'Índia i Japó, s'hi afegeix ara Rússia i els EUA. El president projecta la Belt and Road Initiative per uns trenta anys. Així el projecte hauria d'estar enllestit per al 2049, any on el país rememoraria els 100 anys de fundació de la República Popular.
Projecte econòmic miniatura|Les rutes de la seda a l'antiguitat Fou Ferdinand von Richthofen, geògraf i geòleg alemany, qui proposà per primer cop al l'expressió "rutes de la seda" per definir les xarxes comercials que connectaven Àsia, i en particular la Xina, amb Europa, concretament amb Turquia i d'aquí a la resta del mediterrani. L'extensió de la ruta de la seda era d'uns 8.000 km i deu el seu nom a la mercaderia més prestigiosa que hi circulava: la seda, el secret de fabricació de la qual no se sabia i es mantenia en secret a la Xina. Bona part dels conflictes entre romans i parts tenen la ruta de la seda com a motiu. Roma volia arribar a la ruta de la seda sense haver de passar pel territori part, d'aquí l'interès a incorporar-lo dins l'imperi romà. Aquest fet mostra la importància que va tenir en l'àmbit econòmic la ruta de la seda durant l'antiguitat. És, de fet, a causa de l'establiment de taxes després de la caiguda de Constantinoble per part otomana als europeus a finals de l'Edat Mitjana el que portà els portuguesos a aventurar-se, entre altres motius, i cercar alguna ruta alternativa que els portés a Àsia, concretament a la Xina, aleshores les Índies.
El projecte de la nova ruta de la seda afecta 60 països, el 75% de les reserves energètiques conegudes al món, el 70% de la població mundial i generaria el 55% del PIB mundial. L'inici de l'execució del projecte comença pel 2008. La gira de Xi JinPing al gener del 2016 per l'Iran, l'Aràbia Saudita i Egipte revela lenorme importància que la Xina atribueix al Llevant, no només perquè en aquesta zona s'aprovisiona de més de la meitat del cru que consumeix, sinó també perquè és pas obligat cap a Europa tant per mar com per terra, si no vol dependre únicament de travessar Rússia. En vista de la construcció d'aquest projecte, Xi Jinping va deixar a Egipte 13.500 milions de dòlars en contractes; amb la Lliga Àrab es va comprometre a invertir 55.000 milions; a Riad va firmar 14 acords mil milionaris, inclòs un de nuclear, i a Teheran va arribar a un pacte per invertir-hi en 10 anys 600.000 milions de dòlars. També ha creat el Banc Asiàtic d'Inversió en Infraestructures per tal d'atènyer l'objectiu. El 15 de febrer del 2016 el govern xinès va fer arribar a Teheran el primer tren de transport de mercaderies des de Yiwu, un important centre de producció de l'est de la Xina. El trajecte de 10.399 quilòmetres, que transita per Kazakhstan i Turkmenistan, es va realitzar en 14 dies, 30 menys que el viatge per mar.
El desembre de 2017 una empresa estatal xinesa llogà per 99 anys el port de Hambantota de Sri Lanka.
Des de 2017 hi viatgen 200 locomotores xineses cap a Europa cada mes.
El 2019 Itàlia va signar un acord amb la República Popular de la Xina, alarmant la Unió Europea i Estats Units.
Projecte ideològic El Pla Marshall xinès
El pla Marshall va modelar les relacions dels Estats Units amb els seus aliats, Xi Jinping pretén que el seu macroprojecte d'infraestructures i transports defineixi els vincles de la Xina en l'era global amb els estats del seu voltant, especialment amb la Unió Europa i Rússia. El Pla Marshall va constituir en el seu moment un projecte clau per al desenvolupament econòmic i polític d'Europa. Degut al Pla Marshall es va anar constituint a poc a poc la Unió Europea que va desenvolupar-se progressivament com un projecte polític i, per tant, ideològic. Xi Jinping es defensa de les al·legacions de Pla Marshall xinès, però el cert és que Pequín vol parlar de tu a tu amb Washington, cosa que exigeix reforçar la seva projecció internacional. http://www.vilaweb.cat/noticies/la-nova-ruta-de-la-seda-un-pla-marshall-xines-que-canviara-el-mon-en-deu-anys-the-belt-and-road-initiative/
És en aquest marc general que la Xina voldria instaurar el seu poder tou. Aquesta nova Ruta de la Seda és una part de la resposta de la Xina a les pressions estratègiques i aranzelàries de Washintong al pacífic, que són percebudes per ella com un fre a l'exercici del seu domini. Per exemple, la decisió de Barack Obama d'excloure la Xina de l'Acord d'Associació Transpacífic (TPP, en les seves sigles en anglès) va accelerar la decisió de Jinping d'apostar per una revolució total de les infraestructures, un projecte, que inclogués l'Amèrica Llatina i situés la Xina com a hiperpotència global. Xi va capitalitzar el malestar entre Putin i Occident (Guerra del Donbàs) per estrènyer relacions amb Rússia i superar la desconfiança de Moscou cap als plans de Pequín a l'Àsia central.
El projecte xinès posa dues visions el comerç internacional sobre la taula. D'un costat els xinesos pretenen ser una alternativa al model neoliberal de l'FMI mitjançant un fort intervencionisme de l'Estat, mentre que els EUA defensen un model basat en el dret, les finances i la lliure competència. En cas d'arribar a atènyer el seu objectiu, la Xina estaria complint el Somni Xinès, és a dir, la instauració d'un poder tou al món. La Xina, així ho argumenta Emmanuel Lincot, fundador de la Càtedra d'Estudis Xinesos Contemporanis de l'Institut Catòlic de París, "mai ha deixat de concebre's a ella mateixa en el centre de la història del món".
Antigues tensions revifades
L'OBOR podria revifar antigues tensions que foren l'origen de les guerres entre el Japó, Rússia i la Xina al . La diferència, segons apunta Simon Shen, director del programa d'Estudis Globals de la Universitat de la Xina de Hong Kong, és que aquest cop hi ha més actors en escena: els Estats Units, Rússia, la Xina i, en menor mesura, l'Índia i el Japó. Tots competeixen per arribar a ser influents en la regió i afavorir d'aquesta manera els seus interessos energètics i ideològics. Això els ha portat a cascun d'ells a defensar la seva pròpia ideologia a la zona, segons referma Simon Shen.
La influència nord-americana: per als EUA l'estratègia consisteix en defensar el model de democràcia liberal a la regió. Amb aquesta ideologia els americans aconsegueixen l'establiment del seu propi poder tou, consistent en, difondre la laïcitat al món, reivindicar la seva autoritat com a força moral a l'estranger, forçant els aliats desentesos a entendre's com a parts interessades del sistema internacional La influència russa: per al govern de Vladimir Putin es tracta d'establir una democràcia sobirana, és a dir, i citant a Vladislav Surkov, assessor de Putin "la idea en la vida política d'una societat on els poders polítics, les seves autoritats i decisions es decideixen i controlen per una nació russa diversa amb el propòsit d'aconseguir el benestar material, la llibertat i l'equitat per a tots els ciutadans, grups socials i nacionalitats, per a tots els pobles que formen la societat en general" La influència de la Xina: el paper de la Xina se situaria en el mig, amb lleugera inclinació pel bàndol rus. La Xina reclama el seu paper de pacificador i mediador de la zona. En vista d'això, Xi Jinping vol "un món harmoniós que agafi la diplomàcia com a principi rector" on hi hauria "respecte" i "tolerància" vers els "sistemes socials i tradicionals culturals". Tanmateix, el mateix Xi Jinping diu que el seu projecte d'OBOR ha de servir per combatre el separatisme, "mal que plana sobre Xi Jinping", segons es pot llegir a la premsa. És a dir, la Xina és un país en què hi viuen diferents nacions i/o ètniques que reivindiquen el seu dret a autodeterminació. És el cas del Tibet, Hong Kong,... i la ruta hauria de ser, reprenent les paraules de Xi Jinping, manera de combatre-les.
Projecte de dos eixos miniatura|upright=1.3|Mapa de les reivindicacions a la mar de la Xina meridional. El projecte que presenta Xi Jinping té dos eixos. Primerament projecte una via terrestre que uniria la Xina amb el Pakistan, l'Afganistan, Turquia, Moscou, el Kazakhstan, Turkmenistan, Kirguizstan, Uzbekistan, Tadjikistan i Europa mitjançant els Balcans fins a arribar a París. S'han utilitzat les vies ja existents terrestres ferroviàries per tal d'elaborar el primer eix i, paral·lelament, la Xina ha anat invertint en noves vies terrestres. En segon lloc, el projecte pretén arribar a l'Amèrica Llatina, Àfrica i l'Orient Mitjà mitjançant una ruta marítima, pràcticament controlada per l'estat xinès. Aquesta implica la instal·lació de bases militars i ports comercials a l'oceà índic i pacífic.
Conflicte territorial a la mar de la Xina meridional