Defensa de Luci Flac () és un discurs de l'escriptor i polític romà Ciceró, pronunciat l'any 59 aC, en el qual defensa el seu amic Luci Valeri Flac, propretor d'Àsia, de l'acusació realitzada per Dècim Leli Balb, que va coincidir amb el mateix Flac quan governava a Àsia.
Context El discurs Pro Flacco de Ciceró, que cal datar als darrers mesos de l'any 59 aC, és un discurs de caràcter judicial, però, com tants d'altres, té també un accentuat caràcter polític, tant per la personalitat de l'acusat com pel moment i les circumstàncies en què fou pronunciat. Roma estava aleshores sotmesa per l'aliança de Pompeu, Cèsar i Cras i els esdeveniments polítics giraven, molt particularment, entorn del consolat de Cèsar. Per a Ciceró això era més motiu d'inquietud que d'esperança i la defensa de Flac li va donar l'oportunitat de reflectir la deplorable situació de la república. A més, en aquesta data van tenir lloc els processos contra Term i contra Antoni i havia sigut votada la «Llei Julia».
Pocs anys abans Luci Valeri Flac havia estat un gran col·laborador de Ciceró en l'afer de Catilina i en moltes ocasions havia donat mostres del seu interès per la república, prestant-li els millors serveis, sobretot, en els seus moments difícils. No era d'esperar, doncs, que Ciceró s'encarregués de la seva defensa.
Moltes dades de la vida de Luci Valeri Flac les coneixem gràcies al discurs Pro Flacco. Pertanyia a una família il·lustre, la gens Valeria, d'origen sabí. De la mateixa família va destacar el pare de Luci Valeri Flac, el qual l'any 99 aC, mentre era edil curul, fou acusat pel tribú de la plebs Gai Apulueu Decià, pare precisament de Decià, un dels acusadors del client de Ciceró. Es desconeix quins van ser els motius de l'acusació, però cal pensar que el pare de Flac no en degué resultar gaire afectat, ja que va ésser pretor l'any 96 i governador d'Àsia entre els anys 95 i 94.Sobre aquesta acusació vegeu XXXII 77; l'única notícia del seu govern a Àsia ens la dona Ciceró en XXIII 55. Quan va morir Mari, el gener del 86, fou consul suffectus al costat de Cinna i fou enviat a Orient per a combatre contra Mitridates.Es tracta de la primera guerra contra Mitridates (88-84 a.C.). Mari havia aconseguit per un plebiscit que li'n fos lliurat el comandament, però per decisió del senat fou Sul·la qui en va tenir la direcció. A començaments de l'any 85 va morir assassinat a Calcedònia.
Luci Flac, el fill, molt jove encara, havia acompanyat el seu pare a Àsia l'any 86 aC i, després de la seva mort, Flac es va posar sota les ordres del seu oncle, Gai Valeri Flac, que comandava l'exèrcit a la Gàl·lia Transalpina. La seva carrera continuà amb èxit, de manera que l'any 78 va col·laborar com a tribú militar a Cilíca, sota les ordres del procònsol Publi Servili Vàtia, en la lluita contra els pirates.Cf. Fragm. Schol. Bob.; III 6, XL 100.
Al voltant de l'any 70 fou qüestor a Hispània al servei de Marc Pupi PisóMarc Pupi Pisó Calpurnià fou procònsol a Hispània els anys 71-69 a.C. Cf. Fragm. Schol. Bob.; en III Ciceró es refereix a la qüestura de Flac i en fa bons elogis. i més tard, en els anys 68-67, va tenir una intervenció notable com a legat de Quint Cecili Metel Crètic en la reducció de l'illa de Creta a província romana.Cf. III 6, XL 100. L'any 63, coincidint amb el consolat de Ciceró,exercí la pretura, però les al·lusions a aquesta en el discurs no deixen prou clar si Flac fou praetor urbans o praetor peregrinus,L'expressió urbana iuris dictio (XL 100), amb la qual es contraposa l'administració jurídica d'Àsia amb la de Roma, no ens permet d'assegurar que Flac exercís la pretura urbana; sobre aquesta qüestió vegeu C. MACDONALD, op. cit. p. 415 n. b; DU MESNIL, Ciceró, Rede für L. Flaccus, Leipzig, Teubner, 1833, Intr. p. 4. per bé que sembla més acceptable que fos aquesta última.
En el càrrec de pretor Flac va tenir un paper important al costat de Ciceró en la repressió de la conjuració de Catilina, quan la nit del 2 al 3 de desembre ell i el pretor Gai Pomptí van detenir al pont Mulvi la comitiva dels al·lòbrogs, que obraven de connivència amb els conjurats. Sal·lusti remarca en els dos pretors l'eficàcia de la seva acció i els qualifica dhomines militares; així mateix Ciceró lloa l'eficaç intervenció de Flac i ensems posa en relleu el suport que va rebre d'ell en la sessió del senat en què es prengueren les mesures contra els conjurats.Cf. SAL·LUSTI, Cat. XLV 1, 2. Ciceró lloa especialment aquesta acció en XL 102 i XLI 103.
L'any 62 aC va obtenir el govern d'Àsia com a propretor, succeint en el càrrec Publi Servili Glòbul. El mateix Ciceró ens informa l'any 61 aC que després de Flac exercí el càrrec de governant d'Àsia el seu germà Quint.Cf. XIV 33. Per una lletra de Ciceró a ÀticCICERÓ, Ad Att., I 19, 2. sabem que l'any 60 el senat va enviar Luci Flac, Quint Metel Crètic i Lèntul, fill de Clodià, a la Gàl·lia amb plens poders, per tal d'impedir que alguns pobles gals s'unissin als helvecis. Fou entorn d'aquesta missió que Flac es veié implicat en un procés, acusat de concussió per uns fets de la seva actuació al capdavant de la província d'Àsia.
Acusació No coneixem amb certesa en quina llei s'emprava l'acusació de concussió feta a Luci Flac. L'escoliastaCf. T. STANGL, Ciceronis orationem scholiastae, Viena, 1912, p. 97. T. Stangl indica la possibilitat que fos la lex Vatinia de alternis consiliis reiciendis o bé la lex Fufia del pretor Quint Fufi Calè, però el fet que en el discurs es faci al·lusió a una llei nova i recent, lege hac recenti ac noua,Cf. VI 13. ens inclina a pensar, seguint també el parer de Boulanger,A. BOULANGER, op. cit. p. 60. que es tracta de la lex Iulia de repetundis, tot just promulgada per Cèsar per a la defensa de les províncies contra els abusos dels governadors, tot establint una restricció als poders que s'atribuïen els procònsols i una major dependència de Roma.
El tribunal corresponent era l'anomenat quaestio perpetua de repetundis,Amb el nom de quaestio perpetua Luci Calpurni Pisó Frugi, essent tribú de la plebs, establí l'any 149 a.C. un tribunal permanent per jutjar els governadors acusats de concussió. el qual, segons havia establert l'any 70 aC la lex Aurelia iudicaria, es componia de vint-i-cinc senadors, vint-i-cinc cavallers i vint-i-cinc tribuni aerarii.
L'acusador principal, cosa que pot sorprendre, fou Dècim Leli Balb,Dècim Leli Balb era fill de Dècim Leli, que fou legat de Pompeu a Hispània l'any 76 a.C. i morí en la guerra contra Sertori. el qual segons manifesta Ciceró (IV 4) va coincidir a la província d'Àsia amb Luci Flac, quan aquest n’era governador, i entre ells hi havia una intima amistat. Leli, tot i manifestar-se partidari de Cèsar l'any 59 aC, era també amic de Pompeu i probablement va intervenir amb ell en la guerra contra Mitridates. En el mateix passatge, Ciceró fa constar que corria el rumor que Pompeu, tot i que era enemic aferrissat de Luci Flac, havia atiat Leli a promoure aquest procés, oferint-li, a més, el suport de la seva autoritat i dels seus recursos.
Sembla evident que, atacant Flac, que havia col·laborat activament amb Ciceró en la repressió de la conjuració de Catilina, era atacat Ciceró mateix, que n’havia estat el descobridor.Cf. II 5. A més pesava contra Flac el desig dels triumvirs d'eliminar-lo com a membre de la noblesa, contrària als seus interessos, i de privar-lo amb aquesta acusació d'assolir el consolat per a l'any 58 aC.
Leli fou assistit en l'acusació per dos subscriptores, Gai Apuleu Decià i Luci Balb, als quals és possible que se n’associés un tercer, Luccei.Vegeu T. STANGL, op. cit. p. 93, on consta (subscrib)entibus L. Valbo et Apuleio Deciano; Luccei (cf. XXXII 81) podria haver estat un simple testimoni de càrrec. No és gaire segur el nom del qui va presidir el tribunal, ja que mentre WebsterT. B. L. WEBSTER, M. Tulli Ciceronis pro Flacco oratio, Oxford, Clarendon Press, 1933, p. 101. opina que fou Gneu Lèntul Clodià, Du Mensil sosté que la presidència va correspondre a Titus Veti.DU MESNIL, op. cit. p. 19. Ciceró en XXXIV 85 cita Titus Veti i Licini Lucul com a jutges; també són esmentats com a tals Luci Peduceu (XXVIII 68) i Sext Estloga (XX 46).
Els punts principals de l'acusació són els següents: exigència de diners a les ciutats d'Àsia per a aparellar una flota (XII-XIV); extorsió a les ciutats d'Acmònia, de Dorileu i de Temnos (XV-XXI); apropiació dels diners que s'havien recollit a Tral·les uns anys abans per a la celebració d'uns jocs d'honor del pare de Flac (XXII-XXV); prohibició d'exportar l'or que havien aplegat els jueus i possible malversació d'una part d'aquest or (XXVII 66-XXVIII 69); abús de poder respecte a alguns ciutadans romans: haver denegat justícia a Decià, haver-se atribuït una herència que corresponia a Sextili Andró i haver obtingut de Falcidi una quantitat de diners amb motiu de l'arrendament d'uns delmes (XXIX-XXXVII 93).
Els acusadors, especialment Leli i Decià, no van fer cap esforç per a trobar motius d'inculpació en l'actuació de Flac com a governador de la província d'Àsia. Tot i això, Leli va anar a Àsia personalment per a aplegar un gran nombre de testimonis de càrrec, i ho va fer, segons Ciceró,Cf. V 13, VIII 18. acompanyat d'un seguici molt superior al que legalment era permès, i fins i tot va allotjar els testimonis a casa seva durant el sojorn a Roma.Cf. X 21-23. XI 24. Les al·legacions de Decià feien referència a la ciutat d'Apol·lonis i a la desaprovació de Flac de l'actitud de l'acusador respecte a Amintas, un dels seus homes principals.Cf. XXIX 70-72, XXX 72-74. Sobre l'actitud desfavorable de Decià enevrs Flac, vegeu XXXII 77. Luccei, ja fos que actués com a subscriptor o com a simple testimoni de càrrec, al·legava contra Flac que aquest havia pretès donar-li dos milions de sestercis per a subornar-lo (XXXIII 83).
Les ciutats d'Àsia van enviar, certament, les seves delegacions com a testimonis de càrrec contra Flac i així mateix testimoniaren contra ell alguns ciutadans romans, però no mancaren en el procés testimoniatges favorables, com foren els de les ciutats d'Atenes, de Lacedemònia i de Marsella i de les províncies de Tessàlia, d'Acaia i de Beòcia i també d'alguns cavallers romans, com Luci Epi, Luci Agre o Gai CestiCf. XIII 31. i de personatges destacats en la milícia, com Publi Servili Vàtia i Quint Metel Crètic o Gneu Domici, que havia estat alegat a Àsia.Cf. especialment XL 100; quant a Domici, vegeu XIII 31 i XXVIII 68.
Defensa Ciceró, una vegada més, va tenir com a col·laborador en la defensa el prestigiós advocat Quint Hortensi Hòrtal.Sobre la intervenció d'ambdós advocats en unes mateixes causes, cf. Ciceró, Brutus. XCIV 323. Aquest, com indica el mateix Ciceró, va refutar de forma minuciosa i completa les acusacions presentades per Mitridates de Pèrgam (XVII 41) i va justificar plenament la qüestió dels tral·lians envers Flac (XXIII 54). Du Mesnil, en canvi, apunta la possibilitat que Hortensi s'hagués encarregat de refutar les al·legacions d'altres ciutats, com Tmolos i Cime.DU MESNIL, op. cit. p. 18. En la defensa Ciceró actuà el darrer, reservant-se el tractament dels temes generals i les al·legacions de l'amor a la pàtria i al bé de la república de l'acusat, fent ús dels efectes oratoris amb els quals pretenia atreure’s la benevolència dels jutges i obtenir així l'absolució de Flac.Sobre aquesta qüestió vegeu CICERÓ, Brut. LI 190: Or. 130; Pro Sulla IV 13. Sobre el mètode i la tàctica emprats per Ciceró per a la defensa de Flac, vegeu J. JOACHIM CLASSEN, La difesa de Valerio Flacco, Studi in onore de C. Sanfilippo, Univ. di Catania XCVI, 1982, I p. 115-129.