miniatura|Lleons del Palau de les Corts, seu del Congrés dels Diputats. La XI Legislatura d'Espanya va començar el 13 de gener de 2016 quan, després de la celebració de les eleccions generals, es van constituir les noves Corts Generals.
Inici de la legislatura Escenari postelectoral miniatura|Escons electes al Congrés dels Diputats per llista electoral. Les eleccions generals de desembre de 2015 van dibuixar un escenari en el qual cap dels grans blocs polítics tenia els escons necessaris per formar govern. En el Partit Popular (123 escons), una hipotètica suma dels seus escons amb els de Ciutadans (40 escons) no eren suficients per donar la majoria simple que garantís la investidura de Mariano Rajoy en segona ronda. Per això, el PP va proposar la cerca d'un pacte amb el Partit Socialista Obrer Español (90 escons) perquè s'abstinguessin en segona volta i, d'aquesta manera, deixessin governar a la llista més votada. No obstant això, el PSOE es va desmarcar d'aquesta possibilitat en decidir la seva direcció, per unanimitat, que no recolzarien la investidura de Rajoy com a president del govern, encara que comprenien que el PP intentés formar govern, ja que era el partit més votat. Al mateix temps, els socialistes van evitar pronunciar-se, en un primer moment, sobre la formació d'un govern alternatiu d'esquerres que inclogués Podem i les seves coalicions a nivell autonòmic (69 escons). La mateixa nit de les eleccions, el partit de Pablo Iglesias va fixar una sèrie de condicions que qualsevol partit interessat a arribar a un acord amb ells hauria d'acceptar: el blindatge dels drets socials en la Constitució, una reforma del sistema electoral, la introducció d'una moció de confiança ciutadana en cas d'incompliment del programa electoral i la consideració d'Espanya com a país plurinacional, en un encaix constitucional diferent que inclogués un referèndum sobre la independència de Catalunya. Per la seva banda, el líder de Ciutadans (40 escons) va assegurar que el seu partit s'abstindria per facilitar un govern en minoria del PP i va instar el PSOE a fer el mateix i evitar governs multipartits.
El 23 de desembre, Mariano Rajoy va iniciar la ronda de contactes amb Pedro Sánchez en el Palau de la Moncloa. El líder del PSOE li va comunicar que el seu partit no donaria suport a «la continuïtat del PP ni la de Mariano Rajoy al capdavant del Govern». Sánchez va assegurar que la repetició de les eleccions seria l'última de les opcions i que el PSOE intentaria presidir el Congrés. En aquesta línia, Sánchez va rebutjar un pacte a tres bandes amb el PP i Ciutadans, però es va oferir a liderar les negociacions amb totes les forces polítiques, iniciant converses telefòniques amb Pablo Iglesias i Albert Rivera. Tanmateix, els contactes amb Podem començaven l'endemà passat que aquest partit hagués desautoritzat Pedro Sánchez com a candidat a la presidència del govern, suggerint en el seu lloc un president independent amb un perfil tècnic. Aquest rebuig al lideratge de Sánchez no venia solament des de Podem: els anomenats barons del PSOE (això és, els seus líders territorials) eren contraris a pactar amb el partit d'Iglesias i volien establir les línies vermelles de les aliances amb altres partits, traient així poder de decisió a Pedro Sánchez. En aquest sentit, la presidenta andalusa, Susana Díaz, va advertir Sánchez que la política d'aliances s'havia d'aprovar en el Comitè Federal del partit. Quan aquest es va celebrar el 28 de desembre, es va acordar que si Podem no renunciava a la seva proposta de celebrar un referèndum a Catalunya, el PSOE ni tan sols iniciaria el diàleg amb ells.
Els líders de Podem i Ciutadans van ser rebuts per Mariano Rajoy en la Moncloa el 28 de desembre. Iglesias va confirmar que no coincidia «en res» amb Rajoy i que estava disposat a impedir un govern del PP. El líder de Ciutadans va reiterar la seva intenció d'abstenir-se per facilitar la formació d'un govern en minoria. L'endemà, Mariano Rajoy va oferir una roda de premsa en la qual va plantejar una gran coalició que sumés més de 200 escons per donar «estabilitat al país i garantir la unitat d'Espanya». Amb la fórmula plantejada, Rajoy seria el president d'aquest govern i el repartiment de vicepresidències i ministeris serien «detalls» que s'haurien de negociar una vegada que s'hagués aconseguit el pacte inicial. Pel que fa a la intenció del PSOE de presidir el Congrés, Rajoy no ho considerava raonable, però a canvi el PP es mostrava disposat a oferir-li al PSOE tres llocs en la Mesa del Congrés (en lloc dels dos que els correspondria) si acceptaven el seu acord de govern.
Constitució de les Corts Generals Tant el Congrés dels Diputats com el Senat es van constituir a les deu del matí del dimecres 13 de gener de 2016. Aquest mateix dia també es van designar els membres de les Meses d'ambdues Càmeres, que van quedar de la següent forma:
+ Mesa del Congrés dels Diputats Càrrec Titular LlistaPresident Patxi López PSOEVicepresidenta primera Celia Villalobos PPVicepresidenta segona Micaela Navarro PSOEVicepresidenta tercera Gloria Elizo PodemosVicepresidenta quarta Rosa Romero PPSecretària primera Alicia Sánchez-Camacho PPSecretari segon Ignacio Prendes C’sSecretària tercera Patricia Reyes C’sSecretari quart Marcelo Expósito En Comú
+Mesa del Senat Càrrec Titular LlistaPresident Pío García-Escudero PPVicepresident primer Pedro Sanz PPVicepresident segon Joan Lerma PSOESecretari primer Luis Aznar PPSecretària segona Adela Pedrosa PPSecretari tercer Juan Carlos Raffo PSOESecretària quarta María Eugenia Iparragirre EAJ-PNB
Formació dels grups parlamentaris Congrés dels Diputats miniatura|Disposició dels grups al Congrés dels Diputats En la XI legislatura es van presentar davant la Mesa del Congrés un total de vuit peticions de registre de grups parlamentaris. Sis en van ser aprovades: el Grup Parlamentari Popular, el Socialista, el Català (DiL), el Basc (PNB), el de Ciutadans i el de Podem. Aquest últim juntament amb les seves confluències (En Marea, En Comú Podem i Compromís-Podem-És el moment) aspiraven a tenir quatre grups parlamentaris, però, davant la negativa dels altres partits en la Mesa del Congrés, van formar un sol grup compost per Podem, En Marea, En Comú Podem i els diputats de Podem (i la independent) de És El Moment. D'altra banda, els diputats de Compromís van intentar conformar grup propi, però la seva petició va ser denegada i es van integrar en el grup mixt.
Esquerra Republicana de Catalunya havia acollit en el seu grup als diputats d'Esquerra Unida-Unitat Popular i d'Euskal Herria Bildu, però la Mesa del Congrés ho va denegar en considerar un frau de llei que els diputats d'IU-UP abandonessin el grup, tan sols ser constituït, amb l'únic objectiu de cobrar subvencions. Finalment ERC va formar grup propi en solitari i els diputats d'IU-UP i EHB es van integrar en el Grup Parlamentari Mixt.
Els diputats de Coalició Canària, Unió del Poble Navarrés, Fòrum Astúries, Nueva Canarias i Pedro Gómez de la Serna, exclòs del PP per informacions publicades durant la campanya, es van incorporar directament en el Grup Mixt.
+ Grups parlamentaris en el Congrés dels Diputats Grup Partits Portaveu Líder DiputatsPopular al Congrés PP: 119 Rafael Hernando Mariano Rajoy 119Socialista PSOE : 89 Antonio Hernando Pedro Sánchez 89Podem-En Comú Podem-En Marea Podem: 47En Comú: 12En Marea: 6 Íñigo Errejón Pablo Iglesias 65 Ciutadans C's: 40 Juan Carlos Girauta Albert Rivera 40 Esquerra Republicana ERC: 9Joan Tardà 9Català (Democràcia i Llibertat) Convèrgencia: 7Demòcrates: 1Francesc Homs 8 Basc (EAJ-PNB) EAJ-PNB: 6Aitor Esteban 6Grup Mixt Compromís: 4UPN: 2IU-UP: 2EH Bildu: 2CC: 1FAC: 1NC: 1Ind.: 1Joan BaldovíCarlos Casimiro SalvadorAlberto GarzónOnintza EnbeitaAna María OramasIsidro Manuel MartínezPedro Quevedo IturbePedro Gómez de la Serna 14 Total 350
Senat En la XI legislatura es van presentar davant la Mesa del Senat un total de set peticions de registre de grups parlamentaris. Sis en van ser aprovades: el Grup Parlamentari Popular, el Socialista, el Català (DiL), el Basc (PNB), el d'Esquerra Republicana (ERC) i el de Podem. Aquest últim i les seves confluències van registrar dos grups parlamentaris: un integrat per 11 senadors de Podem i un altre format per 12 senadors d'En Marea, Compromís-Podem, En Comú Podem, Catalunya Sí Que Es Pot i els senadors bascos de Podem. Aquest segon grup va ser rebutjat per la Mesa del Senat i els seus integrants es van incorporar al grup principal de Podem.
Esquerra Republicana de Catalunya i Democràcia i Llibertat, com que no arribaven al mínim requerit de deu senadors, van haver d'incorporar dos senadors del PSOE, temporalment, en els seus respectius grups per poder formar grup parlamentari propi.
Els diputats de Ciutadans, CC, UPN, FAC, Bildu, Geroa Bai, ASG i AHI es van incorporar al Grup Mixt.
+ Grups parlamentaris en el Senat Grup Partits Portaveu SenadorsPopular en el Senat PP: 140PAR: 2 José Manuel Barreiro 142Socialista PSOE: 67PSdeG-PSOE: 1PSE-EE-PSOE: 1PSC-PSOE: 1 Óscar López Águeda 67Podem-En Comú-Compromís-En Marea Podem: 17Compromís: 2ICV: 2CSQP: 1IU: 1 Ramón Espinar Merino 23 Català en el Senat (Democràcia i Llibertat)CDC: 7DC: 1 Josep Lluís Cleries i Gonzàlez 8 Esquerra Republicana ERC: 8 Santiago Vidal i Marsal 8Basc en el Senat (EAJ-PNB) EAJ-PNB: 7 Jokin Bildarratz Sorrion 7Grup Mixt C's: 3CC: 1UPN: 1FAC: 1EH Bildu: 1Geroa Bai:1ASG: 1AHI: 1 Luis CrisolMaría del Mar JuliosFrancisco Javier Yaguas FernándezRosa María DomínguezIñaki Goioaga LlanoAna Carmen LujánYaiza Castilla HerreraPablo Rodríguez Cejas 10Total 265
Investidura El 18 de gener, després de la renovació del Congrés dels Diputats, el rei va iniciar una ronda de consultes amb els representants designats pels grups polítics amb presència parlamentària, en compliment del que es disposa en l'article 99 de la Constitució. Una vegada conclosa aquesta, el divendres 22 de gener la Casa Reial va anunciar que el rei havia proposat com a candidat a la presidència del Govern al president del PP, Mariano Rajoy, per encapçalar la llista que havia aconseguit major nombre de vots en les últimes eleccions al Congrés dels Diputats. No obstant això, Rajoy va anunciar immediatament que havia declinat la proposta, al no comptar en aquest moment amb els suports necessaris per garantir la seva investidura. Per això, i sense cap votació, el rei es va veure obligat a buscar un nou candidat.
Davant la negativa de Rajoy, el 27 de gener el rei va iniciar una segona ronda de consultes. Al final d'aquesta, el dia 2 de febrer el president del Congrés, Patxi López, va anunciar en nom del rei que el nou candidat proposat era el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez.
El dia 15 de febrer, Patxi López va anunciar que el debat i la votació d'investidura se celebrarien els dies 2 i 3 de març de 2016. En conseqüència, si fos necessari, se celebraria una segona votació el dissabte 5 de març. Atès que la Constitució estableix que han de transcórrer dos mesos des de la primera votació d'investidura fins a la dissolució de les Corts (en cas de no ser triat cap candidat), i que han de passar uns altres 54 dies des que es convoquin eleccions fins que se celebrin, la primera data possible per celebrar-se eleccions hauria sigut el dimarts 28 de juny i, per fer-les en diumenge, la data resultaria ser el diumenge 3 de juliol de 2016. El 23 de febrer, Patxi López va rectificar parcialment, avançant el debat d'investidura per als dies 1 i 2 de març, per tal de poder repetir les eleccions el diumenge 26 de juny en cas necessari.